Ningú va dir que seria fàcil (1-1)

L’Espanyol no pot superar l’Atlètic de Madrid en un partit on s’havia aconseguit avançar en el marcador i dormirà novament a cinc punts de la permanència

El relat es comença a complicar fins a límits insospitats. L’Espanyol és incapaç de superar l’Atlètic de Madrid i suma un punt que, vista la situació a la taula, sembla irrisori. Si bé és cert que els blanc-i-blaus han competit de tu a tu amb un dels grans de la categoria i que, per moments, Abelardo ha demostrat haver guanyat la partida a Simeone, l’empat és massa poc per a un Espanyol que continuarà a cinc punts de la permanència (1-1). Comandats per un Raúl de Tomás de més a menys, els espanyolistes s’han aconseguit avançar en el marcador amb un auto-gol de Savic però al minut de la represa (sí, altra vegada repetint els mateixos errors) Saúl ha aconseguit empatar un duel que l’Espanyol ja no ha pogut revertir.  Diumenge vinent, a Pamplona, els espanyolistes escriuran de ben segur el seu futur. Guanyar significarà seguir amb vida; perdre, per contra, serà començar a esmicolar definitivament unes opcions de salvació que seran ja ínfimes.

Uns primers 45 minuts d’excel·lent

Un dia és un dia. Sense espai per a les mitges tintes ni marge d’error, l’Espanyol es trobava de nou davant un tot o res. L’enèsim de la temporada. I, per fer-ho més difícil encara, rebia el tot poderós Atlètic de Madrid. Arguments d’un guió terrorífic als quals els blanc-i-blaus s’havien de sobreposar si volien continuar aferrant-se a la bala de la supervivència. Amb només 39 punts per disputar i amb un final de Lliga que promet emocions fortes a l’RCDE Stadium, els homes d’Abelardo són plenament conscients que l’entitat del rival ja no és una excusa vàlida. Sota aquesta premissa, marcada a foc, els espanyolistes han saltat al terreny de joc amb la lliçó ben apresa i fins i tot han estat capaços de posar l’ai al cor a la defensa madrilenya amb dues arribades de Wu Lei i Bernardo que ha punt han estat d’acabar dins la porteria de Jan Oblak.

L’Espanyol rutllava i l’afició responia. Un còctel que, en primera instància, podia semblar infal·lible. Però l’Atlètic no ha tardat en dir-hi la seva i al quart d’hora de la primera meitat ja han aconseguit sotmetre els barcelonins al seu ritme. Amb un Espanyol que resistia amb solvència, tot i això, els de Simeone s’han hagut de conformar amb una possessió estèril que els blanc-i-blaus contrarestaven fent del contraatac la seva millor arma. I així, sabent interpretar a la perfecció el què demanava el partit, els espanyolistes han aconseguit obrir la llauna. Raúl de Tomás (sí, altra vegada ell) ha demostrat qui és el més llest de la classe quan, després d’una bona jugada per banda entre Javi López i Wu Lei, ha aconseguit trobar el forat entre la defensa atlètica per anotar el primer amb la col·laboració inestimable de Savic, que s’ha acabat introduint la pilota a la seva pròpia porteria (1-0). De somni.

I l’espanyolisme, que esclatava al ritme del “si que es pot”, veia a sobre com just abans del descans Víctor Sánchez fregava el segon amb un xut que Oblak aturava i posteriorment marxava disparat al travesser.

La patacada, al minut de la represa

Però els fantasmes han tornat a aparèixer. Era tot massa bonic a l’RCDE Stadium i Saúl, al minut de la segona meitat, s’ha encarregat d’aixafar el guió a l’Espanyol amb un golàs amb la col·laboració inestimable d’una defensa que li permetia xutar sol a la frontal de l’àrea (1-1). Galleda d’aigua freda que feia que, de nou, els espanyolistes haguessin de tornar a començar.  

Prenent consciència del xàfec i a expenses d’un Atlètic que en volia més, els blanc-i-blaus han començat a pagar car l’esforç de la primera meitat i han preferit esperar els madrilenys a la zona de mitjos. Amb ells tocant i l’Espanyol amb la reserva, el partit ha prosseguit amb un discurs que feia preveure més la segona diana dels madrilenys que no el gol blanc-i-blau. L’Atlètic, de fet, hauria marcat el segon si la defensa espanyolista no hagués estat molt atenta a l’hora de rebutjar una pilota sota pals que Diego López havia estat incapaç de rebutjar.

L’Espanyol patia i, per més inri, Simeone posava tota la carn a la graella amb l’entrada de Joao Félix, Diego Costa i Vitolo. I Abelardo, per contra, responia amb l’entrada de Calleri i Melendo. Declaració d’intencions per part d’un home que demostrava que l’empat no li valia. Finalment, amb Alberola Rojas perdonant la segona groga a Thomas i sense consultar el VAR en un possible penal sobre Wu Lei, Atlètic i Espanyol han encetat un intercanvi de cops que ni uns ni altres han pogut decantar. L’Espanyol, com aquell 2009, s’ho jugarà absolutament tot diumenge vinent a Pamplona. 

Més informació

Nou comentari