L’Espanyol respira quan semblava que a Cornellà-El Prat ja es disposaven a tocar a morts. Els blanc-i-blaus s’han sobreposat a l’adversitat més absoluta a Ipurua per remuntar un partit que tenien perdut i per donar un cop de puny sobre la taula quan més ho necessitaven. El mal plantejament inicial de David Gallego ha estat solucionat en última instància gràcies a l’inesperat ‘as’ que s’ha tret de la màniga: apostar radicalment per la verticalitat amb l’entrada de Vargas i Pedrosa. Els canvis han resultat i l’Espanyol ha necessitat només tres minuts per donar la volta al marcador gràcies a les dianes de Ferreyra i Granero (1-2). Els espanyolistes demostren que estan vius, trenquen una sequera golejadora que s’havia perllongat durant més de 300 minuts i abandonen per fi la zona baixa de la classificació
L’obligació de retrobar-se
Ipurua és una plaça exclusiva per a guerrers. Desagraït, difícil i representatiu del futbol basc més clàssic, l’estadi de l’Eibar s’havia convertit últimament en un escenari terrorífic per a l’Espanyol. I potser per això, David Gallego ha optat per la seva formula més bàsica des que entrena el conjunt blanc-i-blau: defensa tancada, zona de mitjos de contenció i dues referències ofensives. Deixant el ‘Monito’ Vargas a la banqueta, el tècnic de Súria ha prioritzat el bloc a la individualitat. I durant la primera meitat, tot i que amb domini clar d’un Eibar que atacava sense idees, la jugada li ha sortit com volia. El problema per als blanc-i-blaus, però, és que l’obsessió per no encaixar els ha privat de poder atacar com deu mana.
Apàtics i l’espera de l’aparició d’homes com Melendo o Sergi Darder, els espanyolistes han tornat a evidenciar els greus problemes que tenen per connectar amb el front atacant. Tan ha estat així, de fet, que en 45 minuts ni Ferreyra ni Calleri han estat capaços d’inquietar la porteria del solvent Dmitrovic. L’objectiu a la represa era més clar que mai: retrobar-se, marcar un punt de partida i deixar enrere una sequera golejadora que ja s’acostava a límits perillosos.
Sense solucions
Tot i això, el descans no ha servit per sacsejar el guió del partit. Sempre a expenses d’errors de tercers i amb els dos equips amb serioses dificultats per abandonar el joc planer, Eibar i Espanyol han donat clares mostres de perquè ocupen la zona baixa de la taula en aquest inici de Lliga. Si bé era cert que els blanc-i-blaus han sortit disposats a avançar línies, també ho era que les imprecisions i els dubtes continuaven sent massa constants. Una de freda i una de calenta per a un equip que, per més inri, encaixava el primer en el moment més cruel. Ivan Ramis feia miques les esperances espanyolistes quan, al quart d’hora de la segona, sentenciava Diego López amb un rematada de cap excelsa (1-0).
Altra vegada, tocava remar a contracorrent. L’equip, que fins al moment havia patit grans dificultat per trenar jugades a partir de tres quarts, es veia forçat a revertir la situació si no volia que, ara sí, la paraula “crisi” s’instal·lés ja definitivament en l’entorn perico. Gallego havia d’intercedir i la solució ha estat substituir Marc Roca per Mati Vargas, i Pedrosa per Melendo. Perdre control i guanyar verticalitat. Era l’última carta de l’Espanyol per intentar trencar la sequera i treure quelcom positiu d’Ipurua.
Beneïts canvis!
I la jugada ha resultat ser mestra. Cinc minuts després i aprofitant la lesió de Ramis, Mati Vargas ha demostrat a Gallego que s’equivocava en el plantejament trencant el guió del partit. Hàbil com ningú, el menut extrem argentí ha trobat el ‘Chucky’ Ferreyra perquè, sol davant Dmitrovic, fes l’empat quan pitjor li estaven anant les coses a l’Espanyol (1-1). La llàstima, però, és que just després de la rematada el golejador Ferreyra ha estat substituït en caure malament quan ja es disposava a celebrar la diana.
L’Espanyol, tot i això, estava bé. L’entrada de Pedrosa, Vargas i per últim Granero donaven aire a un equip que s’ho ha cregut i que olorava sang per primera vegada a la temporada. I així, en aquest context de sacseig total, Adri Pedrosa s’ha servit d’una internada de les seves per regalar la diana a Granero (1-2). En un tres i no res, els blanc-i-blaus revertien el guió d’un partit que s’havia posat molt coll amunt. L’Espanyol, que en última instància ha vist com li expulsaven Naldo, per fi respira.
