Amb la mel als llavis (1-1)

Un gol en l’últim minut de Santi Mina deixa l’Espanyol sense tres punts vitals en un partit on s’havien vist els primers brots verds

Cop duríssim a Balaídos. Una desafortunada diana de Santi Mina en l’últim sospir ha deixat l’Espanyol amb la mel als llavis en un partit on s’havia fet tot i més per a poder sortir del descens (1-1). Els blanc-i-blaus resten abatuts a la lona després d’un duel que se’ls escapa de les mans i que deixa Gallego en una situació de nou molt delicada. Després d’un error imperdonable en un contraatac, on els blanc-i-blaus es trobaven en un claríssim quatre contra un per sentenciar el Celta, les tornes s’han acabat invertint i els locals han sabut colpejar amb força per abatre l’Espanyol. El triomf era al sac, Pedrosa s’havia encarregat de lligar-lo. Però els últims minuts, els maleïts últims minuts, han tornat a jugar en contra dels blanc-i-blaus. Gallego, que respirava amb la victòria provisional, veu com se li comença a escapar la situació dels dits.

Primers brots verds

L’Espanyol de Gallego s’ha acostumat a mastegar sorra. L’equip no somriu. Una tònica atenuant que ha fet que la pericada hagi passat de l’eufòria estiuenca a la desídia actual. A Vigo, però, era una oportunitat per a la redempció. Era un doble o res, cara o creu per a David Gallego. Potser per això, el de Súria avui ha mostrat la seva cara més conservadora deixant Darder i Melendo a la banqueta i col·locant Pedrosa just per davant del lateral. Una alineació més que defensiva per intentar neutralitzar al renovat Celta dels Aspas, Rafinha i Denis.

Sense profunditat inicial, l’Espanyol ha saltat al terreny de joc amb una sola premissa: no concedir. Ser sòlids en defensa, com a mínim, permetia evitar disgustos prematurs com els que van costar la derrota davant la Reial Societat. Però els blanc-iblaus, si bé és cert que més valents en atac, continuaven donant petites mostres d’una debilitat defensiva que a punt ha estat de propiciar la primera diana local. Santi Mina i Rafinha i Araújo, per sort, no han sabut definir. Errors locals a banda, la primera meitat ha servit per evidenciar que l’Espanyol de Gallego enyora, i de quina manera, la influència ofensiva de Borja Iglesias, però que –al contrari que en molts altres partits- es denotava una lleugera millora que havia de fructificar a la represa.  

Salvavides Pedrosa

I com si es tractés d’un guió escrit pel mateix Gallego, l’Espanyol ha necessitat només tres minuts de la segona meitat per fer tot allò que no havia pogut fer durant els primers 45 minuts. Iniciant una transició des de la defensa, els espanyolistes han comandat una ofensiva entre empentes i rodolons, tot i que la pilota s’ha frenat en sec als peus de Calleri. I l’argentí, dins l’àrea petita, ha donat una lliçó de ‘9’ per, després d’aguantar la pilota d’esquena a porteria, servir la tant desitjada diana a Adrià Pedrosa (0-1). Inici de pel·lícula per a un Espanyol que tornava a mostrar la seva cara més competitiva lluny de Cornellà-El Prat. Pedrosa, de retruc, tornava a evidenciar com n’és important per aquest equip, més enllà de tenir només 21 anys.

I en aquest context, tot i que amb una oportunitat claríssima de Pedrosa per anotar el segon, l’Espanyol s’ha disposat a resistir. Ben col·locats a la zona de mitjos i entestats en no tornar a ser víctimes dels errors individuals, els blanc-i-blaus han fet una petita passa enrere amb l’entrada de Pipa i David López, que substituïen a l’irregular Wu Lei i al novament espectacular Matías Vargas

Errors imperdonables

Finalment, amb l’entrada de Darder, l’Espanyol hauria pogut ampliar l’avantatge si Pipa, després d’un quatre contra un, no hagués perdonat un gol que estava cantat. Els últims minuts, sempre els últims minuts, han estat d’allò més cruels amb un Espanyol que ha vist com Santi Mina s’alçava més que ningú a l’àrea petita per igualar el partit i deixar els de Gallego amb la mel als llavis (1-1).

Més informació

Nou comentari