Sortir viu de San Mamés és sovint sinònim d’encomanar-se a la fe. El problema, però, és que si t’hi encomanes massa aviat pots acabar pecant d’innocència. Això és, justament, el que li ha passat a l’Espanyol a Bilbao. Els blanc-i-blaus han saltat a la gespa de San Mamés amb la premissa de donar continuïtat a la línia ascendent que s’havia encetat al Ciutat de València però el guió, capritxós, s’ha revertit a la primera de canvi i l’Athletic Club ha dinamitat l’anhel dels de Machín amb dos gols en el primer quart d’hora (3-0). Iker Muniain, primer aprofitant una segona jugada a l’àrea petita i després amb un golas inabastable per a Diego López, ha fet veure a l’Espanyol les dificultats que tindrà enguany per abandonar el descens. La llibreta de Pablo Machín no és infalible, i l’Espanyol, que ha vist en última instància com Víctor Gómez es feia el tercer en pròpia porteria, ja sap que enguany li tocarà remar gairebé sempre a contracorrent.
Un inici terrorífic
San Mamés no perdona. Si et relaxes, si surts despistat i a veure-les venir, ho acabes pagant. I l’Espanyol, massa tou en els primers compassos, ha comprovat ben aviat aquesta màxima. Quan encara no s’havia arribat ni als cinc minuts de joc, Muniain agafava la defensa blanc-i-blava amb els pixats al ventre i, en un obrir i tancar d’ulls, col·locava el primer a l’electrònic del feu bilbaí (1-0). L’extrem local convertia en or un mal rebuig de la defensa blanc-i-blava i sentenciava Diego López amb un fort xut des del vèrtex de l’àrea petita. Encara no s’havien tret la son de les orelles i l’Athletic Club ja havia fet diana en el primer descuit.
Tornava a tocar nedar contracorrent, tota una feinada per a un equip que amb Machín havia fet de la solidesa defensiva el seu màxim argument per a poder sortir del descens. I així, amb l’Espanyol tocat psicològicament i sense ànim de reacció, els bilbaïns han seguit ballant al seu ritme per fer de la nit una festa amb el segon gol de Muniain, autèntic protagonista dels primers compassos. El menut extrem basc, de nou en segona jugada, ha fet les delícies de l’afició de San Mamés amb una execució excelsa des de la frontal que s’ha colat per l’únic forat que Diego López deixava lliure: l’escaire (2-0).
En un tres i no res, l’eficàcia de l’Athletic Club despullava i treia totes les vergonyes d’un Espanyol funest. Paradoxalment i quan només s’havia disputat un quart d’hora de joc, els de Pablo Machín veien el miracle com l’única alternativa per sortir vius del feu blanc-i-vermell. I qui l’ha buscat ha estat Bernardo Espinosa, que retallava distàncies amb un precís cop de cap que l’àrbitre, ratificat després pel VAR, s’ha afanyat a anul·lar. Per més inri, un minut després el porter local Unai Simón negava la glòria a David López en una altra claríssima ocasió que marxava fregant el pal dret de la porteria. El partit feia pujada i l’Espanyol, que intentava rebel·lar-se tímidament, veia com li anava tot en contra.
L’Espanyol necessita més
A la represa s’havia de fer el més difícil. L’Espanyol havia aconseguit modular la seva imatge en l’últim tram de la primera meitat, però no havia estat suficient per retallar distàncies i encarar la segona meitat amb una moral totalment diferent. Per tant, s’havia de fer quelcom més per a poder mantenir viu l’anhel de sumar i deixar enrere el descens. Seguint aquesta premissa, Machín ha donat entrada a Ferreyra, Granero i Wu Lei per mirar de revolucionar el partit davant un Athletic que, amb la feina feta, s’ho mirava amb un punt de relaxació.
Però no hi ha hagut res a fer. El partit estava massa coll avall després del terrorífic inici de l’Espanyol i així, en un context clarament a favor dels locals, l’Athletic Club s’ha limitat a veure-les venir fins que Víctor Gómez, desafortunat, s’ha acabat fent el tercer en pròpia porteria (3-0). L’Espanyol, que s’ha vist despullat a San Mamés, viurà una setmana més en descens.
