No hi ha manera. L’Espanyol segueix sense guanyar a casa. El conjunt blanc-i-blau ha patit, contra el València, la sisena derrota en sis partits a Cornellà-El Prat en un partit amb dues parts clarament diferenciades (1-2). Els de Pablo Machín s’han quedat sense energies a la represa i no han pogut fer res més que claudicar i acceptar la remuntada valenciana en un estadi perico que cada vegada s’assembla més a un infern.
Només valia la victòria
Diuen que després de la tempesta sempre arriba la calma. La recerca de la calma, però, anirà lligada enguany a la paraula permanència. I és que a Can Perico ja es parla de finals. Encara amb la desfeta de San Mamés a la retina i immersos en un desconcertant carrusel d’emocions des que Pablo Machín s’asseu a la banqueta, els blanc-i-blaus rebien el València amb una única obligació: sumar els tres punts. El què passava per sobre del com, no hi havia una altra opció per a un equip que viu des del mes d’agost amb l’aigua al coll.
L’Espanyol i Machín sabien que no podien tornar a fallar. I potser per això, el tècnic de Sòria ha apostat per la solidesa. Aquella solidesa del Ciutat de València, de fet, era l’única que podia donar els blanc-i-blaus tot allò que buscaven. I la jugada, almenys en primera instància, ha sortit bé. Més enllà d’un parell de concessions en defensa que podrien haver sortit cares si no hagués estat pel savoir faire de Diego López, l’Espanyol ha tret a relluir la seva cara més pragmàtica, s’ha fet amo i senyor de la primera meitat i ha esperat amb paciència el moment de noquejar el València.
Ja a la mitja hora de joc i deixant de banda la pressió proposada durant els primers compassos, la fortuna s’ha aliat amb els blanc-i-blaus quan Kondogbia alçava massa el braç a l’àrea després d’una rematada de Naldo. Penal. Per a l’Espanyol, enguany, la relació amb el gol no és cap paradís i, potser per això, ha estat Marc Roca l’encarregat d’agafar la responsabilitat i executar-lo (1-0). Els pericos vencien a casa per primera vegada en tot el curs i, animats, no han donat el seu braç a tòrcer fins al punt que el València ha acabat suplicant a l’àrbitre que donés per acabada la primera meitat.
Continua el malson
A l’RCDE Stadium saben, però, que ser afeccionat blanc-i-blau va acompanyat sempre de patiment. Encara quedava molt temps per al final del partit i els tres punts no estaven, ni de bon tros, assegurats. I és que malgrat que l’Espanyol havia completat la seva millor primera meitat de la temporada i el València, lluny de la versió que va aixecar la Copa del Rei fa mig any, no generava perill contra la porteria de Diego López, un penal a favor dels visitants a l’inici de la represa ha posat l’ai al cor dels seguidors pericos. L’àrbitre, prèvia consulta amb el VAR, l’ha anul·lat per mans prèvies de Kondogbia, però no ha fet el mateix uns minuts més tard, després d’una empenta tan clara com innecessària de Víctor Gómez a Rodrigo.
Parejo no ha perdonat i ha igualat un duel que al descans semblava que s’acabaria decantant de forma clara cap al bàndol de l’Espanyol (1-1). No hi ha manera de trobar el camí del triomf a casa. El gol ha fet molt de mal als de Pablo Machín, que s’han passat els darrers vint minuts de matx intentant evitar que la ferida no es fes més profunda. Els d’Albert Celades han olorat sang i han volgut aprofitar que la seva presa estava ferida per acabar-la de caçar. I ho han aconseguit. Maxi Gómez ha rematat una centrada des de dins de l’àrea i ha recordat a l’espanyolisme que el malson encara no s’ha acabat. Que la tortura perica, materialitzada en sis derrotes en les sis jornades que s’han disputat a Cornellà-El Prat, serà llarga (1-2).
L’Espanyol acabarà un cap de setmana més en posicions de descens després d’un inici de novembre, un mes d’allò més exigent, que ha donat continuïtat a les males sensacions. Els primers 45 minuts han estat d’allò més bons, sí, però la imatge blanc-i-blava a la represa ha tornat a decebre. El València ha remuntat quan encara quedaven deu minuts, però els catalans no han esbossat cap símptoma de reacció. Havien perdut l’energia. Només un Pedrosa incansable ha tingut una oportunitat per rascar un punt que tampoc no hagués servit de massa cosa, però Cillessen ha estat molt segur sota pals. Cada vegada hi ha menys marge de maniobra. La permanència es va allunyant. I la setmana vinent toca visitar el Wanda Metropolitano.