L’Espanyol ha fregat la proesa. Un gol al darrer minut del Valladolid, però, ha negat la glòria a un conjunt blanc-i-blau que ha estat a punt de situar-se líder en solitari de la Lliga, deu anys després de fer-ho per última vegada (1-1). Els de Rubi topen amb la història quan ho tenien tot per viure 48 hores al capdamunt de la classificació. El descomunal golàs de Borja Iglesias a la primera meitat ha estat contrarestat, quan la pericada ja celebrava el triomf, per una falta directa que ha deixat descol·locat Diego López. L’Espanyol, tot i això, se situa colíder de Primera i continua somiant.
Entregats a la ‘Pandamania’
L’Espanyol ha sortit a Zorrilla disposat a fer història. Conscients que avui era el dia ‘D’ de la pericada, Rubi ha apostat per un mig del camp encara més dinàmic amb l’entrada de Melendo i la tornada de Darder. El vertigen, però, era un dels ‘hàndicaps’ amb els quals podia topar avui l’equip blanc-i-blau, i clara prova d’això ha estat una inhabitual falta d’entesa entre Diego López i David López que hauria pogut significar el primer del Valladolid, si Leo Suárez hagués sabut aprofitar el regal.
Error simptomàtic que servia d’avís per a navegants. El lideratge no era bufar i fer ampolles, i el Valladolid de Sergio González deixava ben clar que podia aigualir la festa. La intensitat local ha superat, per moments, la il·lusió d’un Espanyol massa incòmode al terreny de joc i que reclamava a crits l’aparició dels homes de la zona de mitjos. Dit i fet: una recuperació d’Oscar Melendo a tres quarts l’ha recollit un Borja Iglesias que, sense pensar-s’ho, ha deixat tothom bocabadat en marcar el gol de la temporada perica (0-1). Brutal fuetada a l’esquadra local per acariciar la glòria als vint minuts de joc.
El cinquè gol del ‘7’, que comença a instal·lar la ‘Pandamania’ entre la parròquia perica, ha aportat la serenitat anhelada. Els catalans, curats d’espants en els primers minuts, han estat capaços de sotmetre el Valladolid i de fregar el segon gol amb una rematada de cap d’Hernán Pérez que Jordi Masip ha aturat miraculosament.
Resistència innòcua
El segon temps ha començat amb el mateix guió i amb el canvi de Piatti per Hernán, després que el paraguaià es ressentís d’unes molèsties durant els primers 45 minuts. Si bé és cert que el Valladolid inquietava sempre que s’aproximava a l’àrea blanc-i-blava, també ho és que l’Espanyol no ha sortit disposat a renunciar al triomf. Més a expenses del rival del que és habitual, la intensitat inicial del Valladolid ha fet trontollar els plans de Rubi per a la represa.
Potser perquè el caramel del liderat era molt gran, la tremolor de cames s’ha tornat a instal·lar entre uns jugadors espanyolistes que han vist com el Valladolid perdonava un claríssim cinc contra dos. L’exfutbolista de Girona i Hospitalet, Rubén Alcaraz, ha xutat per sobre del travesser quan, al quart d’hora de la segona, ho tenia tot per empatar. Ensurt de pes per un Espanyol que necessitava reaccionar i el moviment de peces al mig camp mitjos era més que evident: Víctor Sánchez ha entrat per Melendo, i Óscar Duarte per Sergio García. Contenció per creació, la idea era clara.
Els darrers vint minuts han estat paradigmàtics: patir, patir i patir. Els blanc-i-blaus, però, no han pogut resistir les embranzides d’un Valladolid que ha marcat al temps de descompte per mitjà de Daniele Verde (1-1). Golàs per l’esquadra per dinamitar les esperances de liderat de l’Espanyol.
