Xavi Hernández ja és una llegenda. El migcampista de Terrassa juga el seu últim partit com a futbolista professional i penja les botes abans d’iniciar una més que prometedora carrera com a entrenador. El Persépolis iranià priva el català d’acabar una trajectòria impecable amb un triomf (2-0), però és incapaç d’esborrar el llegat d’un esportista que, ara, es dedicarà a transmetre els seus coneixements a la resta de jugadors. Un 20 de maig, exactament 27 anys després de la primera Copa d’Europa del Barça, s’apaga momentàniament una llum que tornarà a brillar amb esplendor d’aquí a ben poc.
Del 24 de març del 1998 fins a l’actualitat ha plogut molt. També per a Xavi, que aquell dia va debutar amb el primer equip del Barça contra la Unió Esportiva Lleida i, 21 anys després, quan ell ja en té 39, s’ha acomiadat del mig del camp a l’estadi Azadi de Teheran, escenari de la seva segona gran festa d’acomiadament (fins i tot l’equip rival s’ha volgut fotografiar amb ell), després de la que li va brindar el Camp Nou l’any 2015. En tots aquests anys, amb el Barça ha aixecat vuit títols de Lliga, quatre Lligues de Campions, tres Copes del Rei, dos Mundials de Clubs, sis Supercopes d’Espanya i dues Supercopes d’Europa; amb la selecció espanyola un Mundial, dues Eurocopes i un Mundial sub-20; i, per últim, a l’Al-Sadd ha posat la cirereta al pastís amb quatre trofeus més (una Copa de l’Emir, una Copa del Príncep, una Lliga de Qatar i una Supercopa de Qatar).
A sus 39 años y tras 21 de carrera profesional, con 33 títulos en las alforjas, hoy ha jugado su último partido como profesional Xavi Hernández. Así le han despedido en el Al-Sadd, donde va a comenzar su carrera como entrenador. Se va uno de los grandes del fútbol español.#Xavi pic.twitter.com/GBMNkGInWJ
— El Partido de la Una (@PartidodelaUna) May 20, 2019
Els seguidors del món del futbol no oblidaran Xavi, la relació del qual amb la pilota seguirà sent idíl·lica, però es traslladarà de la gespa a les banquetes. Encara no ha començat i ja ha deixat clares quins seran els valors innegociables dels equips que dirigirà. Hi ha moltes maneres d’entendre el futbol i practicar-lo, però ell no té cap dubte que apostarà per la que tantes alegries li ha donat (més enllà dels títols). El joc de posició serà innegociable. Per aquest motiu, quan a l’egarenc li pregunten si l’espanta que se’l compari amb Guardiola ell no titubeja i afirma que “no”, que “ja em va passar com a jugador i no va ser fàcil ni ho serà quan torni”. “Sé les expectatives que hi ha perquè segueixo tot el que passa a Barcelona. Agraeixo que la gent vulgui que torni ja, però és incongruent. Necessito una experiència”, ha afegit en una entrevista al diari SPORT.
El futbol perd un dels seus millors solistes de la història, però guanya un prometedor director d’orquestra. Sense temps a perdre, Xavi començarà la seva nova vida a Qatar amb l’objectiu clar de tornar a Europa i, concretament, al Barça. El de Terrassa ja ho ha exterioritzat públicament i només cal que club i (ara ja) tècnic calculin acuradament els tempos perquè el concert sigui tan espectacular com es preveu sobre el paper.
