Una Supercopa que hauria de lluir una mica més

La Federació Catalana ha de continuar treballant per tal de trobar la fórmula que permeti que el partit que decideix el millor equip català de la temporada sigui una gran festa

La final entre el Barça i el Girona s'ha disputat aquest dimecres a Sabadell.

La final entre el Barça i el Girona s’ha disputat aquest dimecres a Sabadell. | Federació Catalana de Futbol (FCF)

Malgrat tots els esforços realitzats per la Federació Catalana de Futbol per intentar capgirar aquesta realitat, el duel que corona el millor equip català de la temporada anterior continua sent més una final freda i desangelada que una gran festa del futbol, com s’ha pogut comprovar de nou aquest vespre amb la disputa de la IV Supercopa de Catalunya, que ha enfrontat el Barça i el Girona, els dos millors equips del territori del curs passat a Primera Divisió, a un Estadi Municipal de la Nova Creu Alta, a Sabadell.

 

Immersos en la lluita pels seus respectius objectius –la Champions League, la Lliga i la Copa del Rei, en el cas dels homes d’Ernesto Valverde; la permanència a l’elit, en el dels jugadors d’Eusebio Sacristán, revitalitzats després de sumar set dels últims vuit punts a la lliga–, els tècnics dels dos conjunts han optat per disposar un onze amb alguns dels futbolistes menys habituals (Jasper Cillessen, Jeison Murillo, Malcom o Kevin-Prince Boateng; Gorka Iraizoz, Marc Muniesa, ‘Choco’ Lozano o Seydou Doumbia) o que tornen de lesions, com Samuel Umtiti o un Patrick Roberts que ha tornat a la titularitat després de tres mesos i que, juntament amb el jove Jean-Claire Todibo, que ha debutat amb el primer equip del Barça, ha estat el protagonista d’una de les poques notícies que ha deixat un partit que l’entrenador blanc-i-vermell també ha aprofitat per provar els joves Pedro Porro, Valery Fernández, Paik i Èric Montes als laterals del 4-1-4-1 que en les últimes tres jornades li ha permès redreçar el rumb de l’equip de Montilivi.

 

Eusebio, conscient que la final li oferia al Girona la possibilitat d’alçar un títol i de “continuar creixent com a club”, s’ha pres el partit, inèdit en la història del torneig, amb molta més serietat i, a més de convocar tots els seus futbolistes disponibles a excepció de Bono, ha alineat, d’inici, alguns dels seus homes més importants, com Bernardo Espinosa, Pere Pons, Àlex Granell i Aleix García. En canvi, Valverde, que ja tan sols va incloure set jugadors del primer equip (cap dels 14 que tenen opcions de ser titulars en el partit clau contra l’Olympique de Lió de la setmana que ve) en la llista de 19 noms que va fer pública aquest dimarts, ha optat per repartir oportunitats a futbolistes del filial (Moussa Wague, Juan Miranda, Riqui Puig i Álex Collado), que han lluït dorsals del primer equip; una realitat que, de la mateixa manera que el fet que els dos tècnics hagin tingut l’opció d’introduir fins a nou canvis i que a les samarretes dels jugadors no hi aparegués el nom, evidencia que la Federació ha de continuar treballant per tal que la transcendència de la Supercopa creixi.

Nou comentari