Messi regna a Barcelona i a la Lliga (2-0)

El Barça continua caminant amb pas ferm cap a la Lliga i s'endú el derbi després d'imposar-se a l'Espanyol gràcies a un doblet de Leo Messi, geni i figura blaugrana

Els futbolistes del Barça feliciten Messi després del seu primer gol

Els futbolistes del Barça feliciten Messi després del seu primer gol | EFE

L’Espanyol torna a claudicar davant Messi. No ha estat el seu millor partit, ni tan sols els seus companys l’han acompanyat en una tarda grisa en clau blaugrana i perfectament interpretada en clau perica. Leo Messi, però, és l’as de la partida de cartes que els blanc-i-blaus han volgut jugar (2-0). En un derbi reescalfat a la prèvia però descafeïnat al terreny de joc, l’Espanyol pot presumir d’haver-ho fet tot bé per treure’n quelcom positiu. Els ha faltat, però, el factor diferencial: frenar el ’10’. El Barça continua caminant amb pas ferm cap a una Lliga que només ha de segellar, mentre que l’Espanyol, que marxa amb el cap ben alt del Camp Nou, centrarà en seguir resistint.

 

Resistència blanc-i-blava

 

El derbi serà sempre el derbi. L’orgull de grandesa blaugrana contra l’orgull de resistència blanc-i-blau. Fa molts anys que la cita esportiva més assenyalada de Barcelona segueix un mateix patró de rivalitat. I enguany, en un Camp Nou ple fins a la bandera amb 92.795 espectadors, no n’ha estat una excepció. En un partit reescalfat excessivament a la prèvia per les al·lusions de Gerard Piqué al patrimoni espanyolista, Barça i Espanyol han sortit amb les directrius ben clares i sòlides. Quelcom que, en clau blanc-i-blava, no sempre havia passat. La lliçó ben apresa de l’Espanyol –recollit a la parcel·la defensiva, sense floritures i atacant amb cert criteri de la mà d’Óscar Melendo-, topava amb el pragmatisme d’un Barça ancorat a la genialitat de les seves referències: Messi i Suárez.  

 

I amb Messi escrivint el guió, tot és més fàcil. Sempre que l’argentí, dubte fins a última hora per una pubàlgia, ha entrat en joc l’Espanyol ha hagut d’anar amb peus de plom i fer de l’ultrapoblada defensa el seu màxim actiu. Sort n’han tingut els visitants, i amb gran encert de Rubi, de la solidesa d’una línia defensiva apuntalada avui amb fins a cinc defenses. El contrast, tot i això, es feia més evident conforme passaven els minuts: el Barça, encara que al 60%, hi anava més i més; mentre que l’Espanyol es conformava amb l’alleugeriment que t’ofereix resistir al Camp Nou.

 

I així, amb una primera meitat marcada pel conformisme d’un Barça a mig gas, s’ha arribat al descans. La segona meitat dictaria sentència per a un derbi on els blanc-i-blaus resistien gràcies a l’encert tàctic i, perquè no dir-ho, a la ineficiència d’un Barça sense solucions ofensives.

 

A la represa, mateix sentir. L’ordre espanyolista es contraposava amb un el modus operandi d’un Barça que, a la recerca de solucions per mirar de trencar la monotonia plantejada per l’Espanyol, continuava recorrent a les habituals genialitats dels seus referents. El Barça, però, continuava cuinant a foc lent. Amb el guió del partit a expenses de l’eficàcia blaugrana i amb l’Espanyol ja apareixent a l’àrea amb comptagotes –els de Rubi no han xutat fins ben entrada la segona meitat-, els de Valverde haurien pogut inaugurar el marcador si el col·legiat, als deu minuts de la represa, no hagués anul·lat una diana de Messi, que es trobava en fora de joc.

 

Messi, l’autèntic malson perico

 

Valverde, veient que el domini blaugrana no es reflectia al marcador, ha optat per donar entrada a Malcom i Sergi Roberto, que substituïen Arthur i Semedo; mentre que la rèplica de Rubi era l’esperada per 10 milions de xinesos: entrava Wui Lei per un apagat Borja Iglesias, i Sergio García substituïa un destacat Melendo. El guió fins al final del partit, a partir de l’entrada del davanter asiàtic, ha estat clar: els blanc-i-blaus s’encomanaven a la figura de Diego López i als destacadíssims Naldo i Hermoso; mentre que el Barça posava la marxa esperada.

 

I qui posa les marxes en aquest Barça, qui marca el devenir dels partits i el destí de la institució és Leo Messi. El ’10’ sempre apareix quan més se’l necessita i ha il·luminat el Camp Nou administrant a l’Espanyol la mateixa medicina de la primera volta: executar una falta a la perfecció, tot i que, en aquest cas, s’ha servit de una petita ajudeta de Víctor Sánchez, que ha desviat l’esfèrica per enganyar Diego López (1-0). Gol, últims cartutxos i final. El guió resultant ha mostrat un equip visitant que ho ha intentat i que ha posat l’ai al cor del barcelonisme, sobretot per mitjà de Wu Lei i Sergio García, però que no ha pogut davant un Barça que l’ha fet encara més grossa amb el doblet final de Messi a passada de Malcom (2-0). L’Espanyol s’ho havia jugat tot a una carta i, sense l’as, ha tornat a claudicar –tot i que amb el cap ben alt- en el derbi barceloní. El Barça, per contra, dona un cop de puny sobre la taula i comença a fer seva la Lliga. 

Més informació

Nou comentari