L’obstacle no és esportiu

Tot i el gran nombre de baixes, Catalunya presenta una imatge força competitiva amb força cares noves

Bojan Krki?, durant el Catalunya-Veneçuela.

Bojan Krki?, durant el Catalunya-Veneçuela. | FCF

Sense Xavi Hernández. Sense Sergio Busquets. Sense Sergi Roberto. Sense Jordi Alba. Sense Cesc Fábregas. Sense Gerard Deulofeu. Sense Pau López. Sense David López. Sense Jonathan Soriano. Sense Sergi Gómez. Sense Aday Benítez. Sense Alcaraz. Sense Jordi Masip. Sense Jordi Amat. Sense Enric Gallego. Sense Alex Gallar. Sense Carles Aleñá. Sense Aarón Martín. Sense Marc Roca. Sense Keita Baldé. Sense, com a mínim, 20 jugadors que podrien ser gairebé tots ells titulars de pes en la majoria d’equips de Primera Divisió, la selecció de Catalunya ha tornat a demostrar, un cop més, que té nivell futbolístic per competir molt més que un cop l’any contra seleccions d’entitat a nivell mundial. Un cop més, ha tornat a quedar clar que l’obstacle principal al qual s’enfronta aquesta selecció no és, ni molt menys, esportiu.

 

Per nosaltres és molt especial disputar aquest tipus de partits. No només és el fet de jugar, també el de poder gaudir i guanyar. Ells tenen una plantilla llarga, són una selecció important. Hem fet un bon partit, content per la victòria”, ha assegurat Bojan Krkic, autor del primer gol, notablement feliç després del triomf català en un partit que ha tornat a convertir-se en una festa. “Ho hem de fer més vegades. El nivell que tenim està prou bé. Tenim una selecció jove que la toca bé. Hem jugat un bon futbol i hem merescut guanyar. Hem trobat a faltar Xavi, Cesc i molts altres que no han pogut venir perquè no els han deixat. Hem fet un bon paper, esperem que tots puguem estar-hi en un futur”, ha afegit Piqué.

 

Les absències, per diversos motius, no han restat competitivitat a una Catalunya que, tingui més o menys noms, sap renovar-se amb jugadors amb gran talent que no desentonen contra el rival que sigui. Un any més, l’equip de Gerard López s’ha confirmat com una selecció de garanties per lluitar contra seleccions de contrastat nivell mundial. Els Piqué, Granell, Melendo, Jordan, Bartra, Bojan, Sergio García o Dídac han tingut recanvi al segon temps per peces com Cucurella, Aleix Garcia, Riqui Puig, Romeu o Montoya, que han mantingut el domini que, durant bona part del partit, ha tingut Catalunya. El combinat de Gerard López ha volgut ser protagonista, fos amb el pla A o amb el pla B, si bé en alguns moments s’ha vist una mica massa lluny de la porteria rival. Les cares noves, però, han estat un dels punts positius de la nit, ja que asseguren el futur de la competitivitat de la selecció. 

 

El gol final de Puado ha representat la lluita fins al final d’una selecció -i d’un país- que no està disposat a donar el seu braç a tòrcer a les primeres de canvi. Per feixuga que sigui la lluita, Catalunya sap que val la pena afrontar-la amb paciència. És el tarannà de la seva gent, i com no, del seu equip de futbol. Un equip a qui les seleccions europees eviten -el darrer rival continental, excloent Euskadi, és Lituània, el 2000- per motius més polítics que esportius. Mentre empeny als despatxos, però, Catalunya ha recordat sobre la gespa que té motius de sobres per presentar la seva candidatura com una selecció de pes. Contra Veneçuela ha tingut la pilota i, amb la iniciativa, ha anat obligant a una selecció mundialista a replegar-se per sortir al contraatac. En els últims anys, Catalunya ja havia empatat contra Nigèria, Tunisia o el Paraguai, i havia guanyat a Hondures, Colòmbia, Costa Rica, l’Equador o l’Argentina. Aquest dilluns ha caigut Veneçuela. No està de més pensar que, si mai arriba la independència, la selecció de futbol estarà llesta per disputar algun trofeu internacional. També allà, Catalunya molt probablement també estaria a l’alçada.

Nou comentari