No fa massa anys, concretament l’octubre del 2004, la selecció catalana d’hoquei patins es proclamà campiona del Mundial B de Macau, a la Xina. Aquell combinat, format per històrics d’aquest esport com David Cáceres o Ivan Tibau, va aixecar el trofeu que li permetia -inicialment- disputar el Mundial A amb les millors seleccions del món, però el veto de la Reial Federació Espanyola de Patinatge li ho va impedir. De fet, la selecció espanyola d’hoquei està formada actualment per deu professionals, tots ells nascuts a Catalunya. En la darrera convocatòria, cap esportista de cap altra regió estatal va acompanyar els catalans, un fet que posa de relleu el perjudici que hagués significat per a la selecció espanyola la permissió que Catalunya disputés competicions oficials.
Catalunya és, indiscutiblement, una potència mundial en hoquei patins. Només cal fer un tomb per les grans lligues europees i les competicions continentals per adonar-se’n de la importància que tenen els jugadors catalans professionals. A la Lliga Europea (la Champions d’aquest esport), només un dels setze equips participants, l’Sport Athlètique Mérignac (França), no compta amb cap jugador nascut a Catalunya. Els altres quinze equips disposen de, com a mínim, un jugador professional català a la seva plantilla, una dada que augmenta el seu valor si es té com a referència que només tres clubs del país disputen el torneig: el Barça, el Vic i el Reus.
Els jugadors catalans signifiquen, a més, el 30% dels inscrits a la Lliga Europea. Fins a 53 professionals d’un total de 180 disputen la competició defensant les samarretes dels tres clubs catalans, dels portuguesos Benfica, Porto, Oliveirense i Sporting Clubs, dels italians Lodi, Forte dei Marmi, Breganze i Bassano, dels francesos Dinan Quévert i La Vendeenne i del suís Diessbach.
Evidentment, el Vic (12), el Barça (9) i el Reus (8) són els clubs que més catalans han inscrit a la Lliga Europea, però equips com el Liceo (4), l’Sporting Clube (3), el Dinan Qebert (3) o l’Oliveirense (3) també disposen d’una quantitat considerable de jugadors nascuts i formats a Catalunya. De fet, el millor jugador de l’OK Lliga de la temporada passada fou un català que actualment vesteix la samarreta d’un d’aquests clubs portuguesos. Jordi Bargalló, sadurninenc de 37 anys, defensa els colors de l’Oliveirense, sotscampió d’Europa i un dels candidats al títol aquesta temporada, després de passar-se vuit anys a La Corunya jugant amb el Liceo.
Els catalans, amb opcions de Final Four
Entrant en la competició oficial, el Barça i el Reus ja han fet els deures i s’han classificat, encara amb un partit per disputar-se, per als quarts de final de la Lliga Europea, quedant a un sol pas de la Final Four. Els reusencs han signat el millor registre català de la fase de grups, amb cinc victòries en els cinc partits disputats, i han segellat la seva classificació com a primers del Grup C, encara amb un enfrontament pendent. El Barça, per part seva, també s’ha classificat de manera matemàtica, tot i que encara haurà de lluitar per la primera posició. Una darrera victòria al Palau Blaugrana davant el Mérignac asseguraria el primer lloc del Grup B. Qui ho té més difícil és el Vic. L’equip osonenc és segon del Grup A, però necessita empatar o guanyar en la darrera jornada a la pista del Wasken Lodi per evitar que aquest conjunt italià li prengui la plaça i l’elimini del torneig. Els de l’exblaugrana Ferran Pujalte depenen d’ells mateixos per completar uns quarts de final amb un clar segell català. La Final Four els espera a tots tres.
