Gerard Figueras: “Escoltarem els clubs que hagin detectat irregularitats”

En una entrevista amb 'El Món', el Secretari General de l'Esport estén la mà als clubs afetats per les actuacions de la Federació Catalana de Futbol a les darreres Assemblees

 

Aquesta setmana, el diari El Món ha publicat unes informacions que han sacsejat l’estabilitat del futbol català. Amb proves documentals, aquest diari ha demostrat que les Assemblees Generals de la Federació Catalana de Futbol s’han vist alterades per una sèrie de participants que no corresponien als membres reals d’aquesta Assemblea. Diversos directius, delegats, subdelegats, empleats i entrenadors s’han fet passar per presidents i vicepresidents de clubs, justificant-ho amb unes actes notarials falses, i han accedit a aquestes darreres Assemblees de manera irregular. Després de les ínfimes explicacions de la FCF, El Món entrevista el Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, la màxima autoritat esportiva del país.

El funcionament de la Federació Catalana de Futbol és més de la futura República Catalana o s’assembla més a l’Estat espanyol?

Jo diria que no. Gran part de la política esportiva no la implementem directament des del Govern, sinó que ho fem a través d’entitats i, principalment, amb Federacions. La Federació Catalana de Futbol és la més gran, la que té més llicències i mou més pressupost. La relació que hi tenim la trobo normalitzada. No tinc elements per dir que van enrere, al contrari, en tinc més per dir que van endavant. En tot cas, són ells els que s’han de posicionar en aquest sentit. Com a Secretari General de l’Esport, el que em sembla és que hi ha un equip que ha intentat modernitzar una estructura important. Si s’assembla més a una estructura del règim espanyol o a una estructura del futur, ja em permetreu que us ho expliquin ells, no tinc prou elements.

 

Aquesta relació paternalista de la Federació Espanyola cap a la Catalana, de Villar cap a Subies i aquesta relació de complicitats entre els dos, tenint en compte la bel·ligerància de Villar amb Catalunya, no es desvia de la línia que vol seguir el Govern?

Com a responsable del Govern en matèria esportiva, crec que no haig d’opinar sobre això. És més, de les 72 federacions, n’hi ha moltes que els presidents de les quals són vicepresidents de les espanyoles. No és una anomalia que hi hagi una bona relació, com tampoc ho és que això doni fruits. Les de Natació també tenen una molt bona relació. No haig d’entrar en la valoració de les relacions. Ells valoraran quins fruits dona això pels seus clubs.

És una manera d’entendre les entitats. Tothom sap quina mena de gestió i quina federació vol Villar. El fet que la Catalana s’hi identifiqui, significa alguna cosa?

La Federació Catalana de Futbol és una entitat privada que rep uns recursos anuals pel foment de l’esport a Catalunya. A partir d’aquí, la relació que tinguin no depèn de nosaltres. Jo tinc una opinió de Villar que m’haig de reservar, perquè sóc Govern i no puc dir què opino. Això és cosa d’ells dos i de qualsevol esport.

 

Després de les informacions publicades per El Món, el Govern es va posicionar. Segueixen fent la mateixa valoració institucional?

Hi va haver un tall d’unes declaracions llargues a TV3, on se’m va preguntar si a mi em constava que hi hagués hagut alguna queixa en les últimes Assemblees. I vaig respondre el mateix que ara. Nosaltres vam demanar a l’administració esportiva si s’havia produït alguna queixa i ens van dir que no. Per tant, la meva resposta a dia d’avi és la mateixa. Cap club, ni els que apareixen en el llistat, ni d’altres, en aquests cinc anys s’han adreçat a la Secretaria General de l’Esport per declarar que han estat utilitzats.

 

Gerard Figueras, entrevistat per Salvador Cot i Adrià Soldevila. | Jordi Borràs

 

Els clubs no ho sabien fins que ho va publicar El Món.

L’administració esportiva del govern té unes competències en un seguit d’àmbits, però en cap cas podem actuar de jutge en el que pugui passar en una entitat privada. La Federació Catalana de Futbol és una entitat privada i els clubs també i, el que han de fer, és regular la relació que tinguin amb la llei que marca la Generalitat de Catalunya. Fins a dia d’avui, ni formalment, ni informal, se’ns ha adreçat cap club per explicar-nos què passa a la Federació. A partir de les informacions aparegudes, el Secretari General de l’Esport té interès per saber què passa a l’esport de Catalunya i, en vistes de la gravetat que, si es confirmessin les informacions, això podria tenir, el Secretari ha actuat. Hem requerit a la Federació Catalana de Futbol que ens digui si les informacions publicades són veritat o no, tot i que no en tenim cap competència. Malgrat no ens toqui, no puc fer veure que sóc un marcià i he demanat, a qui s’està acusant d’haver comès unes irregularitats, que em doni informació. He preguntat si és cert que algú ha entrat a les Assemblees sense la documentació pertinent i m’han respost que tothom hi ha anat respectant la llei, com a directiu registrat o amb un document notarial.

 

Però si el club ja té president i vicepresidents en actiu, el document notarial ja no serveix, oi?

Poso un exemple. Fundem un club de futbol i nomenem una junta directiva. Pot ser que, de cop i volta, marxem a treballar a una altra banda i s’hagi de nomenar un altre president i vicepresident. Com que potser no hem tingut temps d’informar la Generalitat, la llei preveu que davant de notari es pugui certificar que s’ha nomenat una persona com a vicepresident. I amb l’acta notarial s’entra a l’Assemblea. La resposta que ens ha donat la Federació va en aquesta línia, tothom qui ha entrat ho ha fet respectant la legislació. La Secretaria General de l’Esport és jutge? No, però evidentment és un tema d’interès de país i rescabalem la informació. Tot i que un d’aquests clubs hagi constatat que una persona va anar a votar per ells sense saber-ho, no s’ha posat en contacte amb nosaltres. No ens consta que hagi entrat cap denúncia. És més, el Govern és el principal interessat en tallar de soca-rel qualsevol inici de mala gestió en l’esport del país, sigui futbol, tenis o natació. Si hi ha algun club que entén que algú li ha suplantat la identitat o que s’han utilitzat les seves dades sense consentiment, demanem que es comuniqui. I que es comuniqui, sobretot, a aquell que és competent per fer-ho, que són els tribunals. Si algú, a més, ens ho vol comunicar a nosaltres, fem servir aquesta plataforma perquè si algun dels clubs pensa que les informacions són certes, ens ho faci arribar.

 

Si algun d’aquests clubs es posa en contacte amb vostès i els comunica que les informacions són certes, què faran?

Actuarem d’acord amb la llei. No som jutges i, per tant, no podem determinar si hi ha falsedat documental o no, però posarem la informació en coneixement de qui té la competència en aquests casos. Insisteixo, aquesta no és la facultat del Govern, però tenim l’interès d’esvair qualsevol tipus de dubte que hi hagi al voltant de les entitats del país, també en la Federació Catalana de Futbol.

 

Vostès han dit que es van posar en contacte amb la FCF. Amb els clubs no?

No.

 

Ni amb els que surten a la llista?

No. A qui s’assenyala com a culpable de la possible irregularitat és a la Federació Catalana. Què ha de fer el Govern? Demanar explicacions a la Federació Catalana. És el que hem fet, perquè és a qui estan acusant. A més, avui, a través del vostre mitjà, ens posem a disposició de qualsevol d’aquests clubs perquè, si consideren que s’ha actuat suplantant la seva identitat, ho comuniquin al Govern. El Govern, a partir d’aquí, obrirà les diligències que consideri oportunes. Els clubs saben on som, tenen les portes obertes per explicar-nos el que vulguin i quan vulguin. A mi m’estranya que, en cinc anys, ningú ens hagi vingut a dir res. Ni a nosaltres, ni al Tribunal Català de l’Esport.

 

Perquè no ho sabien fins ara.

Les actes notarials traslladen un document de qui l’accepta i de qui anomena. El jutge constata les firmes.

 

Nosaltres hem parlat amb clubs que certifiquen que la persona no era vicepresidenta, ni presidenta de l’entitat. Fins i tot, hi ha secretàries que signen i que tampoc havien treballat mai al club, com en el cas del Vilajuïga.

Doncs el que ha de fer el Vilajuïga és comunicar-ho i, sobretot, denunciar-ho a qui correspon, que és a la justícia. No es tracta que el Govern decideixi o no. Els clubs són entitats privades i, per tant, ara, tot i que hagi passat el termini de 40 dies, si descobreixen alguna cosa, ho han de comunicar. Nosaltres no som jutges. Només posem la norma que regula les relacions entre les federacions i els clubs.

 

Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport. | Jordi Borràs

 

Però, per què s’han quedat vostès amb la paraula de la Federació i no han parlat amb els clubs? Nosaltres hem publicat el nom dels clubs afectats sense cap problema.

A qui considero que hem de demanar explicacions és a qui s’acusa, que és la Federació. Insisteixo, tant la Federació, com els clubs, saben on està el Govern i saben que ens poden comunicar qualsevol irregularitat que ells detectin. Si el que els preocupa és que la Secretaria no ha trucat als clubs, ja els dic ara que no tinc cap problema en trucar-los i escoltar què ens expliquen. Estic interessadíssim en aclarir el que ha succeït. Però ja m’estaria posant on no em toca.

 

Aquí hi ha dues parts. La Federació Catalana de Futbol, que es defensa de les acusacions, i els clubs, que també hi tenen a dir. Encara no entenem per què no es parla amb ells.

Sortint de l’entrevista, agafarem el llistat i trucarem als clubs. Dels cinquanta, si en trobem algun que ens digui que és veritat, tampoc tindrem les eines per actuar. Li explicarem que, en el cas que hi hagi una suplantació d’identitat, haurà d’anar als tribunals. Tinc la sensació que pensen que ho estem aturant. A nosaltres ningú ens ho ha explicat això i, com tanta gent, estem veient les informacions que surten. I, en veure que tenen transcendència, actuem i parlem amb la Federació perquè ens expliqui què està passant i si les acusacions tenen fonament. La seva resposta, que no dic que la doni per vàlida, és que tothom que ha entrat a l’Assemblea ho ha fet d’acord amb la legislació. Una altra cosa és si ells ho estan explicant o no.

 

A TV3, Subies va dir que els clubs van delegar el vot. I la llei és inequívoca, diu que “el vot dels membres de l’Assemblea General és indelegable”.

Però, aleshores, demano que li preguntin al senyor Subies. Jo no sóc el senyor Subies, sóc el Secretari General de l’Esport i ell és el president d’una entitat privada i formada per uns clubs. No vull que mal interpretin el missatge. Els clubs han d’aixecar el dit i pronunciar-se i, encara que no em toqui, si em diuen que aquest senyor ha comès irregularitats, li demanaré que porti la documentació i que ho inicii. Quan em pregunten si tinc constància dels fets, dic que no. Què sé? El que ha publicat el diari El Món. Què hagués pogut fer? Dir que això no va amb mi. Què he fet? Demanar explicacions. Creuen que he de parlar amb els clubs? Jo crec que no em toca, però si els preocupa que no els haguem preguntat, no tinguin cap dubte que ho farem. No tenim cap inconvenient en preguntar-los, però no ens toca, no som jutges.

 

A vostès els consta que hi ha una sèrie de clubs que recullen signatures per actuar?

No.

 

Si els clubs es posen en contacte amb vostès per demanar-los suport, els escoltaran?

Sí. Utilitzo les eines d’El Món per reiterar la disposició de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat per escoltar qualsevol club que hagi detectat una irregularitat després de les informacions publicades. És més, la Secretaria General té interès en, primer, aclarir els fets i, segon, en cas que els fets, fefaentment, donin indicis d’irregularitat, es resolguin. Tot i que, qui ho haurà de resoldre és la justícia ordinària.

 

És fàcil ser proactiu en aquest sentit, tenint els noms dels clubs. També és una decisió política no anar més enllà de les explicacions de la Federació Catalana de Futbol, no?

Sí, és que m’estic posant allà on no em demanen. Políticament, em correspondria no posar-m’hi i demanar que s’acudís només a la justícia, perquè és un tema entre privats. Tot i això, intento ser proactiu i demanar explicacions a la Federació. Després de demanar-los explicacions, el Govern es queda aquí i no té voluntat de trucar els clubs? No, tenim la voluntat de conèixer la informació de tothom qui correspongui. Si per estar més tranquils, volen saber si el Govern s’interessarà per comunicar-se amb els clubs afectats, ja poden dir que sí, farem els possibles perquè els clubs ens facin arribar les informacions que considerin. Dit això, no aclariré res. Els emplaçaré a anar als tribunals.

 

La Federació, públicament, nega que aquests documents siguin verídics. I en paral·lel, inicia una caça de bruixes per la filtració d’aquests documents.

Jo no vull parlar de la Federació, són ells que s’han d’explicar. El que puc dir com a Govern és que estem essent proactius perquè volem esclarir els fets.

 

Més enllà d’això, què n’han de dir de la dona de José Miguel Calle, que cobrava de la Federació sense treballar-hi? O dels dinars de la Federació al restaurant d’Andreu Subies?

Que donin explicacions, jo no sóc la Federació Catalana de Futbol. Jo no sé si és veritat això, sóc un espectador. Com a Secretari General, em pot semblar el que vulguin, però no té cap valor el que jo opini. Davant de qui ha de respondre d’aquestes accions el president de la Federació és dels seus clubs. I si els seus clubs consideren que això és reprovable, que ho decideixin ells. Jo tinc la meva opinió personal i sé què no faig i no faria. A nivell de Govern, pel què treballem és perquè hi hagi la màxima transparència en les entitats esportives del país. És més, posem eines al servei dels 18.000 clubs i les 72 federacions perquè emetin el missatge correcte a la societat, encara que siguin entitats privades. Però no sóc ningú per jutjar segons quines conductes.

Nou comentari