El futbol a Catalunya viu un cap de setmana que suposarà una oportunitat històrica. Lleida Esportiu, Unió Esportiva Sant Andreu, Club Esportiu Europa i Club de Futbol Badalona Futur SAD. Lluny dels grans focus, lluny del futbol professional i amb aficions fidels els equips catalans buscaran tornar a la glòria que fa un temps van perdre. Després d’anys en el que les graderies dels seus camps es tenyien del color gris del ciment i els seients habituals no gaudien dels seus ocupants ara aquests equips gaudeixen d’una salut social que podria fer enveja a més d’un equip del futbol professional. El sentiment de pertinença dels lleidatans, dels graciencs i dels andreuencs ha fet reviure la passió d’uns clubs que a principis de segle i durant diversos anys van patir per la seva viabilitat i el seu futur.
Històricament, el grup V de, l’antiga, Tercera Divisió, era un dels més complicats de tot l’Estat espanyol. Equips potents com el Lleida, Hospitalet, Cornellà, Sant Andreu, Europa, Olot, Manresa, Vilafranca, Muntanyesa, Júpiter, Martinenc, Barça B o Girona (abans del boom actual) feien que la lliga fos un mar ple de taurons per accedir a la, també antiga, Segona B.
Fa quatre anys que la RFEF va impulsar una reforma del sistema de competició i la Segona B i la Tercera Divisió van desaparèixer. El seu lloc el van ocupar la Primera, la Segona i la Tercera RFEF. Sistemes de competició molt semblants; Xavier Vidal, historiador de l’Europa, va assenyalar al TOT Barcelona que “La Segona B d’abans és on estem ara, la Primera RFEF que s’han inventat és una segona divisió descafeïnada“. Aquesta temporada 2023/2024 ha deixat en molt bon lloc el futbol català. Quatre dels cinc primers classificats són catalans, i l’Europa va ser -momentàniament- campió de lliga (mentre durava l’empat del Lleida al camp de l’Hèrcules). No només això, l’Espanyol B i el Terrassa han revertit la situació que a principis de temporada els abocava al descens de categoria, un descens que no han pogut evitar, malgrat els seus esforços, el Cerdanyola i el Manresa.
Club Esportiu Europa, repetir la gesta de Pinós
Fa 30 anys que l’Europa no visita la desapareguda Segona B. El club escapulat va ascendir al camp del Pinós eliminant el CD Roldán, de Múrcia, el CD Montuïri balear i el Pinós CF. Aquest any, després de ser campió del grup V de Tercera RFEF, l’Europa s’ha quedat a dos punts del campió, l’Hèrcules, una gran fita que converteix l’any en històric d’un acabat d’ascendir.
Alberto González ha estat un dels pilars de l’Europa modern. El defensa català ha defensat la samarreta blanc-i-blava durant 13 temporades, convertint-se en el quart jugador amb més partits del club gracienc. El defensa, anomenat popularment pels escapulats com ‘la muralla’ es va convertir en tot un ídol al club i després de retirar-se després de finalitzar la temporada passada es va integrar al cos tècnic del conjunt europeista.
González assenyala que és un play-off que enfoquen amb “molta il·lusió, després de tants play-offs a Segona B, fa molta il·lusió poder veure l’Europa entre els millors del futbol estatal”. Ramon Armengol, directiu de l’Àrea Social de l’Europa, destaca que disputar la fase d’ascens és “un reconeixement a la feina ben feta” i que “s’ha de valorar que som un dels equips amb menor pressupost de la categoria”.
L’Europa, s’haurà d’enfrontar -en aquesta primera ronda de play-off- contra el Betis Deportivo, el filial del conjunt sevillà. El primer partit es disputarà a la ciutat esportiva del Betis aquest diumenge a les cinc de la tarda, un fet que Alberto González destaca que “és complicat muntar un viatge en sis dies” però confia en les opcions de l’Europa en una “eliminatòria complicada, però és que tots els rivals que ens podien tocar eren complicats”.
L’Europa gaudirà de la tornada d’aquesta eliminatòria de play-off a Gràcia, al Nou Sardenya, un fet que per a, l’ara membre de l’staff i exjugador escapulat, “és la nostra arma” i assenyala que “nosaltres i els rivals saben del nostre potencial a casa, les sensacions que hem tingut, la comunió d’equip i afició”, de fet González es mostra molt clar i assegura que “el segon lloc (a la classificació) ha passat per casa, a casa hem estat líders”. Aquesta fortalesa al Nou Sardenya també la destaca Armengol, que assegura que “s’ha demostrat al llarg de la temporada que és un fortí, un camp molt complicat on sumar punts i jugar la tornada a casa ens dona la seguretat de poder competir l’eliminatòria“.
Sant Andreu, de la forja de l’adversitat al somni de la Primera RFEF
El Sant Andreu tornarà a viure una eliminatòria de play-off (l’any passat ja van ascendir èpicament a Salamanca). En aquest cas el seu rival serà el Zamora CF, a qui rebrà aquest diumenge al Narcís Sala a les sis i cinc minuts. Josu Rodríguez, hàbil jugador quadribarrat i capità del Sant Andreu, confia en les possibilitats i recorda que el conjunt andreuenc fa temps que ha lluitat a les promocions d’ascens: “El Sant Andreu ha jugat moltíssims play-offs, però per molts motius la majoria de vegades va sortir creu”. El capità quadribarrat s’ha volgut recordar dels exmembres del club que van jugar les eliminatòries i destaca que “els que hem d’encaminar l’eliminatòria de play-off som els de l’any passat i els altres que han viscut partits de play-off”.
El capità quadribarrat es mostra “molt content” i destaca que “no havia vist un Sant Andreu jugant així de bé a futbol”. El club de Sant Andreu va ascendir després de quedar segon a la lliga la temporada passada i, igual que l’Europa, no entrava dins dels candidats a l’ascens. Josu, però, destaca que “els objectius s’han complert i ara tenim l’oportunitat de donar una alegria a l’afició“.
El Sant Andreu va acabar la lliga com a quart classificat, un fet pel qual haurà de jugar la tornada a Zamora. Això sí, l’efecte Narcís Sala estarà vigent i ho destaca Josu: “A pocs camps de Segona RFEF es viu un ambient com el que es viu aquí, altres llocs tenen més gent, però no se sent el que és jugar al Narcís Sala. Sempre ho dic, és una afició de club, de barri, queda abans i després i el partit és una festa, no hi ha mòbils i veus gent molt jove. Desperdicis és una bogeria, amb tifos que ni a primera”. Un sentiment que comparteix Gerard Álvarez, portaveu de la Unió Esportiva Sant Andreu, que assegura que són uns “privilegiats de tenir aquesta afició” a la qual defineix com un “tresor”. Álvarez ha reiterat la seva estima cap a la seva afició a qui està “eternament agraït del que han fet, no només aquest any, també en temporades anteriors”. El portaveu ha destacat que aquest any hi havia “una mitjana de 3200 socis a l’estadi i a cada desplaçament hi havia centenars de persones a qualsevol camp que viatjàvem” un fet del qual diu que “no l’hem vist a cap altre lloc”.
En la conversa amb el TOT Barcelona Josu va destacar que el seu somni era pujar a Primera RFEF amb el Sant Andreu, un somni que tal com explica el mateix jugador ara ha canviat i és el de “jugar jo a Primera RFEF (riu), vaig poder jugar amb el Sant Andreu a Segona B i m’agradaria tornar a viure aquesta experiència”.
Lleida, l’au fènix de la terra ferma
El Lleida Esportiu és un dels clubs que més ha patit en els darrers anys al futbol català. El conjunt de la terra ferma va veure que el club no recuperava la categoria professional al món del futbol i durant anys va estar ‘segrestat’ pels Esteve que van posar en seriós perill el club. El Camp d’Esports es va anar buidant de gent i semblava que estava tocat de mort. Aquest any els lleidatans han quedat cinquens, empatats a punts amb el Sant Andreu, i viuran el play-off d’ascens a Primera RFEF contra el Yeclano Deportivo, disputant el primer partit al Camp d’Esports de Lleida aquest diumenge a les set de la tarda.
El canvi a la directiva va portar aires nous a la terra ferma, i aquesta temporada s’ha consolidat el projecte. Marc Torres, adjunt a la presidència del club lleidatà assenyala que aquesta temporada és “un orgull que significa obtenir resultats després de dos anys i mig quan el club estava a les últimes instàncies, amb deutes i al límit de la desaparició”. Aquest any, per al directiu, ha estat l’any de “l’estabilitat institucional, de posar les coses en ordre”.
Segons l’adjunt a la presidència, assolir un hipotètic ascens a Primera RFEF suposaria recuperar la categoria que correspon per la història, per la ciutat i per el club”. Una recuperació que suposaria “sortir del pou i trencar una dinàmica de set anys, del declivi d’una entitat que va entrar en estat depressiu, de recuperar la il·lusió d’estar en una categoria atractiva, posar la llavor per a recuperar els aficionats i sentir-se orgullós de l’equip de la ciutat, equip referent del Pirineu”.
El Lleida, a més, haurà de veure com el seu ‘rival’, el Badalona Futur (que planteja l’absorció de l’Atlètic Lleida) també es juga el playoff, tot i que Torres destaca que això “no afectarà a nivell institucional i tampoc social, ja que si ha quedat clara alguna cosa és que socialment es té molt clar quin és el club de la ciutat, el club de Ponent”.
Badalona Futur, l’equip de la polèmica
El que era l’antiga Unió Esportiva Llagostera i Unió Esportiva Costa Brava es va mudar a Badalona d’on després d’un any es va veure obligat a marxar, en aquest cas a Vic. Els rumors de fusió amb l’Atlètic Lleida han enfurismat les aficions de Lleida, Europa i Sant Andreu, convertint el club en un equip ‘antipàtic’ per a l’opinió de molts aficionats de Catalunya.
El conjunt dirigit per Toni Freixa ha quedat tercer a Segona RFEF, amb 59 punts, i va veure com l’Andorra de Gerard Piqué es va emportar el seu entrenador a poques setmanes abans d’acabar la lliga. Món Esport ha intentat parlar amb el club, sigui amb un jugador o un directiu, però malauradament no ha estat possible.
Sant Andreu i Europa comparteixen una por
La normativa de la Primera RFEF exigeix el compliment d’una sèrie de requisits per als camps on es disputi la competició. Enguany un dels afectats ha estat la Unió Esportiva Cornellà que s’ha vist obligada a disputar els seus partits com a local lluny de la població del Baix Llobregat a camps com Palamós, l’RCDE Stadium o la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Sobre un possible exili ni Europa ni Sant Andreu en volen sentir a parlar.
Álvarez, de la UESA, es mostra taxatiu: “no contemplem jugar fora del Narcís Sala, jugar-hi és la vida i l’essència del club i si pugem el que volem és jugar al Narcís Sala”. Josu, per la seva banda, no vol ni pensar en un possible exili lluny de Sant Andreu de Palomar. L’hàbil jugador quadribarrat se centra en “gaudir del moment que estem vivint” però a la vegada assenyala que “hi ha la possibilitat que es canviï la norma, i que aquest, evidentment s’ha de complir i si no s’accepta la proposta dels clubs i la federació s’han de buscar alternatives, però hem d’anar pas a pas”. En la mateixa línia es mostra Alberto, amb qui han compartit guerres al camp, i argumenta que “és impossible plantejar-se aquesta opció fins que no la tinguis” tot i que assenyala la importància de “poder tenir la Primera RFEF a Gràcia”. Ramon Armengol es mostra serè i assegura que “per nosaltres és important lluitar fins al final per jugar a Gràcia, davant de la nostra gent, i així ho estem treballant des de la junta directiva”.
