El dissabte 14 d’octubre sonaran Els segadors a l’estadi d’Old Trafford de Manchester. Tot gràcies a l’equip de rugbi a tretze, els Dracs Catalans de Perpinyà que han arribat, després d’una extraordinària temporada, a la final de la Superlliga europea. El passi a la final el van aconseguir en la remuntada del sis d’octubre a l’estadi Gilbert Brutus contra el Saint Helena amb un treballat 12 a 6. Els Dracs arriben a la final amb moral de victòria, però amb serenor després d’una competició on ha pesat més l’estratègia d’equip i el treball diari que la confiança absoluta en les estrelles de l’equip.
La final a Manchester contra els Wigan Warriors, equip amb el qual ha empatat a 40 punts a la classificació, apunta maneres. Dos equips ofensius, forts, ben travats i amb ganes de títols. De fet, Tom Johnstone, un dels líders dels Dracs és un dels tres finalistes del prestigiós trofeu, Man of Steel 2023, que premia el millor jugador de la temporada. Un guardó que es lliurarà aquest dimarts a Old Trafford, com a part de la festa prèvia de la final. Els Dracs Catalans, que s’identifiquen amb la base catalana de la Catalunya Nord, són l’únic equip de l’Estat francès que juga al màxim nivell de la competició. De fet, és l’únic equip català que juga a la màxima competició europea d’aquesta modalitat de rugbi més àgil. L’himne de l’equip, Els segadors, sona abans de tots els partits i la final a Old Trafford no serà una excepció.
El secret de la disciplina
Un dels secrets dels Dracs Catalans és la disciplina que ha marcat el tècnic Steve McNamara. Una bona distribució de l’equip, concentració, treball i passió al camp, i amb el suport absolut del públic. Com a exemple, el partit de la semifinal de dissabte que va omplir de gom a gom l’estadi. L’afició viu l’arribada de la final amb neguit però amb il·lusió. En aquest sentit, cal recordar que l’any 2021 també va arribar a la final, però va perdre 10 a 12 contra el Saint Helena, l’equip que ha despatxat a les semifinals. Cal destacar el nombre de lesions de jugadors claus a l’hivern passat que van encendre les alarmes. La sort i la seva recuperació, però, van poder superar l’atzucac.
Tot i la il·lusió que desperta la final, aquesta no ha traspassat del tot el Pirineu. Així ho apunta l’Enric Balaguer, un dels responsables de comunicació del club, que lamenta el poc seguiment que té un equip d’aquest nivell a la “Catalunya autonòmica”. “Quants equips catalans han jugat final a Wembley i Old Trafford? Us deixo mirar els arxius”, pregunta i respon amb ironia. En qualsevol cas, Old Trafford dissabte retronarà el crit “Sem Dracs Catalans!” amb l’esperit de victòria i treure’s l’espina de la final de fa dos anys.
