Drama a Lleida: un equip fet a cop de talonari pren la plaça de l’històric

L’equip històric de Lleida havia estat tota la vida la Unió Esportiva Lleida, un club que va arribar a jugar a la Primera Divisió i que, en diversos trams de la seva història, va ser un habitual de la Segona Divisió. L’any 2011, però, va desaparèixer arran d’una crisi i es va refundar com a Club Lleida Esportiu, un equip que ara es diu Lleida Club de Futbol i que també ho ha passat molt malament econòmicament. Tant, que actualment està a un pas de la desaparició. Ha estat descendit administrativament de Segona RFEF a Tercera RFEF i, sempre que no hi hagi un miracle, podria desaparèixer pròximament. Els aficionats del Lleida ho estan vivint amb molta tristor. Per acabar-ho d’adobar, qui s’ha quedat amb la seva plaça a Segona RFEF no ha estat un altre que l’Atlètic Lleida, un club recentment fundat a cop de talonari.

L’Atlètic Lleida compra la plaça del Lleida CF a Segona RFEF

En les darreres hores, l’Atlètic Lleida anunciava que havia dipositat els 300.000 euros necessaris per comprar la plaça de Segona RFEF al comptat i que, d’aquesta manera, aconseguia l’ascens des de Tercera RFEF administrativament. És a dir, l’Atlètic Lleida ha obtingut als despatxos el que no havia estat capaç d’assolir al terreny de joc. Al contrari que el Lleida CF, que va aconseguir la permanència a la Segona RFEF esportivament, però ha baixat administrativament.

Comunicat Oficial 🚨💙
SOM DE SEGONA RFEF pic.twitter.com/U583ld7HwG

— Atlètic Lleida (@atletic_lleida) July 9, 2025

Aquesta paradoxa il·lustra perfectament la trista realitat que travessa el futbol modern. Un club històric, amb una afició nombrosa i fidel, es troba al límit de la desaparició ofegat pels seus problemes econòmics. En canvi, una entitat recentment creada, amb pocs seguidors, pot ocupar el seu lloc sense haver-se guanyat el dret sobre la gespa. Fa anys que el futbol es mou al ritme dels diners, i cada vegada més. Per molt que els aficionats hi posin cor i esforç, la presència d’un propietari amb recursos al darrere d’un club li permet fer i desfer al seu gust, sovint al marge del que passa al camp.