L’esport català torna a viure un any de protestes i reivindicacions polítiques

L’esport català segueix sense normalitzar la situació excepcional que viu i pateix Catalunya. I només cal veure tot el que va passar en el darrer clàssic de Lliga, que es va disputar durant gairebé dos mesos i en el qual Tsunami Democràtic –la plataforma que vehicula les protestes contra les condemnes injustes als presos polítics– va aconseguir que l’atenció se centrés en molts més aspectes que el purament futbolístic, per evidenciar-ho. Els afeccionats del món de l’esport tenen clar que l’àmplia repercussió mediàtica de diferents esdeveniments els converteix en un escenari de luxe per internacionalitzar el conflicte; en el millor altaveu possible per denunciar la immobilitat de l’Estat espanyol a l’hora de negociar un futur digne per a Catalunya i demanar un diàleg sense línies vermelles entre governs. I, un any més, no ho han desaprofitat.

A Catalunya, el 2019 ha tornat a ser una clara demostració que el lligam entre esport i política és infranquejable. Els mateixos que diuen que no ha de ser així són els que demanen a les forces de seguretat que retirin samarretes a favor de la llibertat dels presos abans d’una final de Copa del Rei a Sevilla, com malauradament ha tornat a passar enguany. En un bon grapat d’ocasions, els seguidors catalans s’han manifestat pacíficament als estadis de futbol, a les pistes de bàsquet i als pavellons de tot el món. Sí, de tot el món, i per demostrar-ho només cal recordar l’estelada que els Castellers de Vilafranca van exhibir a mitjan octubre al Chase Center de San Francisco, la pista dels actuals subcampions de l’NBA, els Golden State Warriors. Perquè no, les tradicionals pancartes i càntics a favor de la independència i contra la repressió de l’Estat espanyol envers Catalunya no són les úniques reivindicacions polítiques que l’esport català duu a terme any rere any.

La reacció de clubs, federacions, esportistes i institucions relacionades amb el món de l’esport català a la sentència del judici a l’1-O que el Tribunal Suprem va dictar el passat 14 d’octubre ho va exemplificar a la perfecció. Aquell dia, la majoria d’actors esportius van oblidar les seves rivalitats i es va agafar les mans per clamar contra les condemnes als presos i preses catalans. “La presó no és la solució”, va dir el Barça. “Diàleg sense condicions”, va afegir el Girona, mentre les Federacions Esportives van anunciar la suspensió de l’activitat davant les jornades de protestes que es preveien i que, efectivament, es van acabar produint. Aquell dia, fins i tot les entitats que s’havien mostrat més escèptiques a pronunciar-se van decidir fer-ho en entendre que això era el que el país demanava davant la situació d’excepcionalitat que estava vivint.

Llaços grocs a la Volta de Catalunya, estelades als partits dels Dragons Catalans, espontanis del Camp Nou amb missatges a favor de la llibertat dels presos, la persistència de Núria Picas, esportivament i reivindicativa, el Catalunya-Veneçuela a Montilivi carregat d’ambient polític, el Palau Blaugrana i el Municipal Girona-Fontajau com a epicentres de reivindicacions tan exemplars com emotives… i un llarg etcètera. Un any més, l’esport català ha tornat a aprofitar la seva repercussió mediàtica per denunciar les injustícies que pateix el país i que, desafortunadament, no sembla que s’hagin d’acabar. Els afeccionats, però, no desistiran i seguiran clamant per l’#SpainSitAndTalk fins que, definitivament, Espanya decideixi acceptar el diàleg.



Més notícies

Els moments esportius més destacats del 2019

Aquests han estat els esdeveniments esportius més importants que s’han produït durant els darrers 365 dies

Piqué i Puyol revelen els secrets més íntims del sextet del Barça

Els dos defenses recorden la temporada 2008/09 a 'Nit de Copes', un programa especial de 'TV3'

Nou comentari