La Iniciativa Legislativa Popular per a una Llei de l’esport de Catalunya, que va recollir 154.492 signatures, ha fet un pas important en la seva tramitació parlamentària. Aquest dimecres 13 de novembre, el ple del Parlament de Catalunya ha debatut la proposta que fan les entitats esportives catalanes, que redueix el pes i cost de l’administració pública en aquest sector, dibuixa una única entitat paraigua representativa del sector –la Unió d’Esports de Catalunya, que es presenta com agent col·laborador del poder públic–, permet una transició absoluta de les entitats esportives cap al dret privat que els correspon, garanteix la pràctica saludable de l’esport i l’activitat física per mitjà d’un sistema públic de llicència i estableix un mecanisme de finançament autònom i estable que permetrà marcar els objectius del sector a llarg termini amb independència pressupostària.
Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i representant de la comissió promotora, ha estat l’encarregat de defensar la Llei, l’objectiu principal de la qual és “convertir l’esport en el quart pilar fonamental de l’estat del benestar”. “Els promotors de la ILP som successors de Pompeu Fabra, el nostre primer president. Ell entenia que la millor forma de transformar la societat era fer-ho a través de l’esport. En comptes de polititzar l’esport, proposem esportivitzar la política. Si ho aconseguim, hi haurà rivals, però no enemics, i la possibilitat de construir ponts d’unió permetrà erigir l’esport, que representa el 2,1% del PIB, com a referent de pau i respecte”, ha valorat un Esteva que considera que “l’esport té molts cognoms”: “L’esport és economia, ocupació, salut, projecció internacional, educació, territori, cohesió social, integració i igualtat”.
Per al màxim dirigent de la UFEC, els objectius de la proposició de Llei són la simplificació administrativa (“Volem els mateixos drets que la resta d’entitats”), l’homologació internacional (“Volem tenir la Unió d’Esports de Catalunya, una entitat sense ànim de lucre, un agent col·laborador de l’administració pública. Això no significa privatitzar, sinó enfortir”) i el finançament just i digne “que ens permeti treballar a mitjà i llarg termini”. “No venim a demanar caritat, només demanem retorn amb criteris meritocràtics”, ha argumentat.
L’esport català no ha estat l’únic a defensar la seva proposta. També ho han fet els Grups Parlamentaris Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i PSC-Units per avançar, que han elaborat un text conjunt amb l’objectiu “d’iniciar el camí cap a la millor Llei possible”, segons ha analitzat Òscar Ordeig. “Aquesta no és una Llei pel Parlament, és una Llei pel nostre país que ha de definir el que volem ser. Ens ha de convertir en un dels territoris del món amb més pràctica física i amb més esportistes internacionals”, ha explicat el socialista, per al qual “tots som necessaris, tots som imprescindibles”: “No ens excloguem els uns als altres. Des del Barça fins als clubs més petits. Des de l’esport reglat fins al no reglat. La Llei ha de representar tothom i ha d’augmentar la qualitat i la quantitat de la pràctica esportiva”. “Hi ha molta feina a fer. Avui fem el primer pas per definir el present i enfocar el futur. Des del PSC teníem claríssim que hi havíem de ser. Aquesta serà una Llei vàlida si tothom se sent cridat. Si fem equip per anar com més lluny millor”, ha sentenciat.
Per la seva banda, Anna Caula (ERC) ha titllat el tràmit parlamentari de “transformador i valent” i el text de base de “flexible”, ja que “engloba moltes sensibilitats”. “Moltes vegades parlem de l’esport com un tot en comptes de tractar totes les facetes en què se subdivideix”, ha opinat abans de deixar clar que, per al seu partit “l’Esport és competició i la competició és sana”, doncs “competir és créixer, posar-se el llistó més alt”, però que la pràctica esportiva va molt més enllà d’això. “L’Esport és educació en un món que ens empenta cada dia que passa a la individualitat. És recerca, mobilitat, salut, un motor econòmic. És molt transversal i així ho hem d’afrontar. És una de les eines amb més impacte de transformació. Quan diversos nens trepitgen un camp de futbol, totes les etiquetes amb les quals han arribat desapareixen“, ha ampliat Caula, que ha finalitzat amb unes paraules tan optimistes com ambicioses: “Muntem una bona eina, però utilitzem-la bé. Treballem, treballem i treballem, que tenim molta feina”.
“Hem de poder afrontar les necessitats el país. Som conscients de la potència del nostre país en termes d’activitat física? Encara queden algunes qüestions que hem de respondre. Des de Junts Per Catalunya pensem que el nou marc normatiu ha de representar la totalitat del sector. Avui només estem escalfant. A partir d’ara començarem a disputar el nostre partit per intentar trobar la millor Llei de l’Esport per a Catalunya”, ha expressat, per la seva banda, Anna Tarrés (JxCat), que ha defensat la postura més distant amb la ILP de la UFEC, encara que també ha exterioritzat que “els grans projectes sempre es fan en equip” i que “els fons i les formes són diferents, però tant la ILP com la proposició de Llei tenen els mateixos objectius”.
Com que no s’han presentat esmenes a la totalitat, totes dues proposicions de llei continuaran la seva tramitació parlamentària. Ara bé, els altres Grups Parlamentaris també han tingut el seu torn de paraula per dir la seva. “No sé de quina Llei estem parlant. Tenim dos esborranys que s’hauran de barrejar. Quan ho faci, Ciutadans es posicionarà al respecte”, ha dit Javier Ribas, que no ha desaprofitat l’avinentesa per carregar contra un govern que “no ha fet els deures i ha vingut una ILP que l’ha fet córrer”. “Valorem la intenció que va tenir el govern de fer un text de consens, però ha comès l’error de reproduir els errors de la ILP”, ha valorat Concepción Abellán (En Comú Podem), que, com Carles Riera (CUP), no veu amb massa bons ulls la creació de la Unió d’Esports de Catalunya. “El repte d’una política pública i nacional per a l’esport del nostre país. La nova ha de ser una Llei que respongui al foment de l’esport popular no mercantilitzat, accessible per a tothom i inclusiu, sobretot del col·lectiu LGTBI”. “La Unió d’Esports de Catalunya, com tota entitat privada, decidirà tots els aspectes importants per a l’esport català. I això que ni existeix”, ha sentenciat.
