El procés sobiranista de Catalunya no només es s’executa des del Parlament. El llarg partit per la defensa del dret a decidir del poble català també es disputa en els camps, pistes i sales de premsa de l’esport professional, amb la implicació de diversos protagonistes que estenen la mà a una població que busca líders que ajudin a difondre la causa. Els més de dos milions de ciutadans independentistes esperen trobar resposta en la política, però en la cursa pel reconeixement internacional del dret a vot també hi participen els esportistes d’elit. Cares conegudes a nivell mundial que són claus per posar al mapa la voluntat dels catalans.

Durant els darrers mesos, sobretot des dels dies previs a l’1 d’octubre, diversos esportistes han fet un pas endavant en la defensa del referèndum i del dret d’autodeterminació de Catalunya. Professionals de l’esport que s’han mullat públicament com mai abans ho havien fet:

 

Pep Guardiola

 

“L’únic que volem, imagino que tot el món i tota Europa ho sap, és votar. Perque no demanem la independència. Demanem votar.”

 

“No parlem d’independència, parlem de democràcia. És un moviment de dos milions de persones que demanem que ens deixin votar. I per això, ells són a la presó. I no sé quan temps hi seran, per demanar que els catalans s’expressin. És injust. Un dels meus somnis és poder-me treure aquest llaç groc immediatament.”

 

“Duc el llaç groc perquè, a Espanya, persones que defensen votar estan a la presó. És injust. Si em volen suspendre, està bé, estaré suspès. Fins que surtin, el llaç estarà amb mi. Poden suspendre’m, però ells són a la presó.”

 

“Espanta perquè et pot passar a tu. Com que estan ells allà dius, bé, hi són ells, però et pot passar a tu.”

 

“És una gran injustícia que ens puguin comparar amb la kale borroka o la banda terrorista ETA.”

Gerard Piqué

 

“Des d’avui i fins diumenge, expressem-nos pacíficament. No els hi donem cap excusa. És el que volen. I cantem ben alt i ben fort.”

 

“Sóc i em sento català, avui més que mai. Em sento orgullós del comportament de la gent de Catalunya. Els últims set anys ens hem comportat meravellosament bé, sense agressions. Ha hagut de venir la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per actuar així.”

 

“Ja he votat. Junts som imparables defensant la democràcia.”

 

“Les imatges parlen per elles mateixes. Vull que passi el dia, analitzar-ho i demà crec que es prendran les decisions oportunes. Tot això que surt per la televisió és una vergonya.” (1 d’octubre)

 

“Ja vaig dir abans de les eleccions del 21 de desembre que s’havia de respectar el resultat i no s’està respectant.”

 

“Crec que 7,5 milions de persones de la meva terra, Catalunya, té el dret de votar en aquesta qüestió de manera pacífica.”

 

Xavi Hernández

 

“És increïble que en un país democràtic no ens deixin decidir. Aquí [Qatar] se sap que és un país no democràtic, però que a Espanya mirin cap a una altra banda quan hi ha milions de persones al carrer a Catalunya, no ho entenc.”

 

“Des de Doha volíem fer un gest de suport cap els polítics que són a la presó, perquè és increïble que passi això en un país democràtic. La gent ha de votar demà i a veure què passa.”

 

Pau Gasol

 

“Sempre sóc partidari de votar i de transmetre el teu dret de tenir una opinió sobre una possible situació social que t’afectarà a tu, als teus amics i a la teva família.”

 

Aleix Espargaró

 

“És lamentable. S’estan passant ‘pel forro’ la democràcia. Realment, és una pena perquè sembla que tornem enrere i anem a una Guerra Civil. No m’esperava això. És una prova més que hi ha molta por a Espanya de quedar-se sense Catalunya. Allò que està claríssim és que la gent ha de tenir el dret a decidir, hi ha d’haver democràcia.”

 

Kilian Jornet

 

“Sóc dels que votarà sí perquè Espanya…cap a on va?”

 

“Quan les demandes pacífiques i els problemes polítics es responen amb la represió i intimidació ja no es pot dir estat de democràcia.”

 

Núria Picas

 

“És el poble qui té la força i, ara més que mai, el més important és que el poble surti al carrer.”

 

Mikel San José

 

“Vaig sentir tristesa. Potser no era la manera de fer-ho, potser no era legal o anticonstitucional, no ho sé. No m’hi he de posar en aquestes coses. Però sí que crec que la majoria de la societat catalana té intenció de votar, vol poder decidir i l’1-O va sortir a fer-ho amb un simple vot a la mà. I la resposta que es van endur va ser desafortunada i desproporcionada.”



Més notícies

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa