Si el futbol és un estat d’ànim, l’Espanyol ha d’estar desesperat. El Girona dona un nou cop sobre la taula i s’endú el derbi català en un partit marcat, de principi a fi, per la manca d’encert dels blanc-i-blaus (1-0). Però el futbol té aquestes coses, qui perdona l’acaba pagant. Els de Francisco, que donen una autèntica lliçó de resistència de la mà d’un Juan Carlos superlatiu, en tenen prou amb un solitari gol de Pablo Moreno per repetir triomf en el derbi i perllongar el seu idil·li contra els periquitos. De nou, somriures i llàgrimes en el derbi català.
Ja és un imprescindible. Sense hemeroteca ni raó de fons, Girona i Espanyol s’han convertit en enemics íntims. Això sí, abans a Primera i ara a Segona. Només sis assalts precedeixen una rivalitat en plena efervescència i s’obre pas en l’hegemònic llibre d’història del futbol català. Entre comptes pendents i ferides obertes, gironins i blanc-i-blaus sabien que avui a Montilivi hi tenien una oportunitat d’or per dibuixar el seu futur. Els locals sabien que un triomf els impulsaria en la lluita per al Play-Off d’ascens, i els visitants afrontaven el derbi amb la necessitat d’encetar la segona volta amb un triomf per marcar el pas al capdavant de la Lliga Smartbank. Millor impossible.
La declaració d’intencions ha estat tan clara com previsible. I és que cap dels dos equips es volia fer mal. Encetant una tímida pressió alta, el Girona ha començat a marcar el tempo d’un partit que ràpidament ha passat a domini blanc-i-blau. El problema dels pericos, però, era la benedicció dels blanc-i-vermells: Juan Carlos. El porter gironí ha aparegut quan més ho necessitaven els seus amb dues grans parades primer a Melamed, i després a David López, que han evitat que l’Espanyol inaugurés el marcador. I quan no era Juan Carlos, era el pal o els constants errors del pericos que perdonaven el primer en innumerables ocasions.
Tot i això, qui sabia que podia fer sang i havia d’aprofitar la seva única ocasió era el Girona. Pablo Moreno ha estat el més llest de la classe quan, aprofitant l’error de la defensa espanyolista, s’ha plantat sol davant Diego López i l’ha executat a la perfecció (1-0). Dit i fet, precisió germànica, els gironins s’havien posat per davant en la seva única ocasió en tot el partit.
A la segona meitat, res ha canviat. L’Espanyol s’ha cansat de perdonar ocasió rere ocasió davant un Girona que, incrèdul, continuava resistint. Melamed, De Tomás, Puado… ningú era capaç de fer miques el mur de Juan Carlos. I, capricis del destí, ha estat Stuani qui ha perforat la porteria de Diego López. En aquesta ocasió, però, el col·legiat ha considerat de manera molt rigorosa que l’atacant blanc-i-vermell havia comès falta sobre David López. No obstant, la balança s’ha equilibrat quan el VAR no ha avisat a Pulido Santana d’un cop de colze d’Aday sobre Keidi Bare.
Ja a la desesperada, l’Espanyol, que ha perdonat fins a nou ocasions manifestes de gol, ho ha intentat cremant totes les seves naus. Avui, però, era (de nou) el dia del Girona.
