Barcelona regna a Espanya

Barça i Espanyol, respectivament, tornen a ocupar les dues primeres posicions de la Lliga després de catorze anys

Suárez i Coutinho, després del gol de l'uruguaià contra el Sevilla.

Suárez i Coutinho, després del gol de l’uruguaià contra el Sevilla. | EFE

Barcelona està d’enhorabona. Després de catorze anys, els dos millors equips de la ciutat tornen a ocupar les dues primeres posicions de la Lliga Santander. El Barça (18 punts) va recuperar el liderat de la Primera Divisió espanyola amb una victòria contra el Sevilla al Camp Nou i, un dia més tard, Rubi va catapultar l’Espanyol (17 punts, els mateixos que l’Alabès, que té pitjor diferència de gols) al segon lloc amb un triomf a El Alcoraz, un estadi on l’entrenador blanc-i-blau guarda molts bons records. Quan ja s’han disputat deu jornades de la competició de la regularitat, a Espanya regna Catalunya amb més autoritat que mai.

 

Aquesta situació no es produïa des de la catorzena jornada de la temporada 2004/05, quan Frank Rijkaard i els seus van veure com Miguel Ángel Lotina conduïa els pericos a la segona posició, llavors compartida amb el Reial Madrid. Aquell curs, els blaugrana es van acabar proclamant campions, mentre que l’Espanyol es va classificar per a competicions europees en finalitzar cinquè. Si mirem més enrere, fa 21 anys (1997/98) que els dos clubs barcelonins no lideren en solitari la Primera Divisió: també després de nou compromisos, els culers, que van acabar aixecant el títol, eren líders amb 25 punts i els pericos els seguien d’una mica més lluny que aquesta temporada, a sis punts, però van acabar desens.

 

Els menys irregulars

 

Sigui com sigui, el precedent més recent esperança els aficionats dels dos conjunts de la ciutat comtal, tot i que, tenint en compte el joc i els resultats dels segons, és evident que l’RCDE Stadium té dret a somiar amb partits de Champions League. I és que el projecte de Rubi ha transformat els blanc-i-blaus. El joc és admirat per a tothom, els resultats somriuen i els rostres dels jugadors mostren una ambició a la qual pericos no estaven acostumats últimament. De les excuses i els retrets s’ha passat a l’optimisme i el futbol (perquè, al cap i a la fi, el que ha portat l’Espanyol a la segona posició és la millora del seu estil). És cert que quan es guanya tot es veu amb millors ulls. No ho és menys, però, que el gran rendiment de la plantilla perica tot i perdre el seu millor futbolista, Gerard Moreno, deixa en evidència Quique Sánchez Flores. La plantilla sí que donava per a més. Fins i tot per guanyar sense merèixer-ho, com aquest diumenge contra l’Osca.

 

El Barça, per la seva banda, veu com la irregularitat que ha tingut les últimes setmanes no li impedeix ser el més regular de la competició de la regularitat, valgui la redundància. Que la Lliga està més igualada que mai i que tots els clubs s’estan deixant punts ho prova el fet que els de Valverde segueixin al capdavant d’aquesta després d’una victòria, tres empats i una derrota en els darrers cinc partits. Els culers veuen de lluny els seus dos principals rivals per lluitar pel títol: l’Atlètic de Madrid és cinquè (16 punts) i el Reial Madrid es troba fora de les places europees (setena posició amb 14 punts). L’Alabès, que és tercer, i el Valladolid, sisè, són les grans sensacions de l’inici de temporada, mentre que València (tretzè) i Vila-real (setzè) necessiten millorar molt si volen estar a l’altura de les expectatives.

Més informació

Nou comentari