El Barça ha caigut aquest divendres davant el Villeurbanne (100-94) en un duel d’Eurolliga que posa fi a la seva ratxa de quatre victòries consecutives. Tot i un final carregat de tensió, els blaugrana no han pogut capgirar un partit marcat per una defensa insuficient i algunes errades clau en els moments decisius.
Els d’Àsvel Villeurbanne han dominat bona part del duel gràcies a l’exhibició de Théo Maledon, que ha signat una actuació brillant amb 18 punts, 22 de valoració i un control absolut del ritme de joc. L’equip francès, liderat pel seu físic i encert des de la línia exterior (12 triples), ha arribat a tenir un màxim avantatge de 14 punts al tercer quart (65-51).
El Villeurbanne ha liderat la major part del duel al ritme d’un excel·lent Maledon, clau amb 18 punts i 22 de valoració
Malgrat tot, els de Joan Peñarroya han trobat en Jabari Parker (18 punts, 5 triples) i Kevin Punter (19 punts) la fórmula per tornar a entrar al partit. Amb un parcial de 0-7 abans del descans, el Barça ha reduït distàncies fins al 48-42, però l’inici del tercer quart ha tornat a ser letal. Un triple de David Roberson, seguit d’una altra cistella seva, ha tornat a disparar el Villeurbanne.
El Barça, però, no ha deixat de lluitar. Dos triples seguits de Parker han posat l’equip a només un punt (86-85) i han encès l’esperança. Faltant 1:30 per acabar, el marcador mostrava un empat a 93 després d’un tir lliure de Jan Vesely, però un error de comunicació en defensa ha deixat sol a Quentin Lee, que no ha perdonat des de la línia de tres. En l’últim atac, una pèrdua de Darío Brizuela, pressionat per Nando De Colo, ha esvaït qualsevol possibilitat de remuntada.
Després del partit, el tècnic Joan Peñarroya ha estat clar: “Hem jugat sense energia i hem comès errors clau al final. En l’Eurolliga, si encaixes 100 punts fora de casa, no pots guanyar.” Aquesta derrota deixa el Barça amb un balanç de 13 victòries i 10 derrotes, mantenint-se en la sisena posició de la fase regular. Dijous vinent, l’equip afrontarà un nou desafiament contra el Baskonia a Vitòria, un rival necessitat de punts.
Tot i el revés, el talent individual de jugadors com Parker i Punter és un indicador positiu per als pròxims enfrontaments. Però, sense una millora clara en defensa, les opcions reals de l’equip en aquesta Eurolliga podrien veure’s compromeses.
El Joventut s’enfonsa a Badalona i diu adéu a l’Eurocup
El Joventut de Badalona ha dit adéu aquesta setmana a les seves aspiracions a l’Eurocup després de caure contra el Dolomiti Energia Trento per un contundent 86-100. Els verd-i-negres, que necessitaven guanyar els tres partits restants i confiar en resultats favorables d’altres equips, no van ser capaços de superar un conjunt italià que va brillar a Badalona amb un alt encert ofensiu.
El partit va començar amb un Trento molt més sòlid i efectiu, que va aprofitar les errades defensives de la Penya per marxar al descans amb un avantatge de 44-52. Jugadors com Cale, amb 21 punts i 4 triples, i Ellis, amb una gran visió de joc, van fer molt mal a l’equip local, que no va trobar respostes suficients en atac ni solidesa al darrere.
A la segona meitat, la dinàmica no va canviar. Tot i un tímid intent de remuntada després d’un triple al límit de possessió de Adam Hanga, que va deixar el marcador en 54-60, el Joventut no va saber mantenir el ritme. El Trento va continuar dominant, gràcies també a l’aportació de jugadors com Ford, que va despertar amb accions decisives en els moments clau del tercer període. Amb el marcador en contra i sense capacitat de reacció, els verd-i-negres van veure com el partit se’ls escapava definitivament.
Les dades del partit són una prova evident del domini italià: el Trento va anotar 10 triples i va estar impecable des del tir lliure amb un 83,8% d’encert. Per contra, el Joventut només va poder mantenir-se amb l’aportació de Dekker, autor de 19 punts, i el veterà Ante Tomic, que en va sumar 14.
Aquest resultat va confirmar l’eliminació del Joventut a l’Eurocup, on ha patit una trajectòria irregular, amb 10 derrotes en 16 partits. La decepció és màxima entre l’afició, que esperava més d’un equip històric acostumat a èxits europeus en el passat.
