Xavi Vilajoana: “El ‘Barçagate’ és un nyap”

El precandidat a les eleccions del Barça atén El Món per repassar els seus anys com a directiu de Bartomeu i desglossar les principals propostes que farà als socis culers

Després de set anys al Barça com a esportista i d’haver treballat amb els últims tres presidents del club blaugrana, Xavi Vilajoana (Barcelona, 1973) ha decidit fer el pas i presentar-se a les eleccions del Camp Nou previstes per al 24 de gener. S’imagina un primer equip culer integrat majoritàriament per jugadors de la casa i s’erigeix, després d’haver-se responsabilitzat del futbol formatiu durant el mandat de Josep Maria Bartomeu, com al precandidat que apostarà cegament per la Masia. S’exclama quan escolta els altres precandidats que la data dels comicis no els donarà marge de maniobra –“Per a la gent del planter, el mercat d’hivern no s’acaba el 31 de gener”, opina ell– i intenta treure’s l’etiqueta de continuista que des de determinats sectors se li ha col·locat pel fet d’haver estat membre de la junta directiva sortint. No té cap mena de problema a acceptar que durant els últims anys s’han comès errors i s’han pres decisions que ell no compartia. Tampoc a deixar clara la seva opinió sobre el Barçagate, que segons el seu parer és “un nyap”.

Després d’uns últims anys especialment carregosos, decideix presentar-se a les eleccions del Barça. Per què?

Perquè ho veig com una evolució lògica del moment de cada persona. Directament o indirecta, fa més de vint anys que estic relacionat amb el club. He estat jugador del club durant set anys i en dues seccions diferents, he col·laborat amb les tres últimes juntes directives i crec que ara és el moment de lluitar per la idea de club a la qual vull que s’apropi el Barça els pròxims anys.

Quin balanç fa del mandat de Josep Maria Bartomeu?

De tots els mandats es poden extreure coses positives i negatives. Òbviament, hi ha moltes decisions de l’etapa de Bartomeu que jo no comparteixo i que, si jo hagués estat president, no hauria pres. En l’àmbit de la meva responsabilitat, però, s’han dut a terme mesures que van en la bona direcció. De fet, ja n’estem obtenint alguns fruits. La satisfacció més gran que pot tenir algú que ha treballat amb la Masia és veure que joves com en Mingueza o en Konrad de la Fuente debuten amb el primer equip i ho fan molt bé.

De quines decisions se sent especialment orgullós?

Sobretot, estic orgullós de la potenciació del talent de la Masia. El dels jugadors i el dels entrenadors. També de la creació de l’àrea metodològica, la qual permet als nostres formadors estar molt més preparats per ajudar els futbolistes. Si ho ajuntes tot, aconsegueixes que ara mateix ja s’estiguin veient les conseqüències com està passant. Jo insisteixo molt en el fet que, en les categories inferiors, els resultats no importen tant com el progrés dels jugadors. El filial i el juvenil A tenen els equips més joves de la seva història, i això pot ser que de vegades t’impliqui no guanyar. En etapa formativa, però, guanyar ha de ser una conseqüència, no un objectiu.

Si el juvenil té un dels equips més joves de la seva història, és, en bona part, gràcies a la generació del 2004, la renovació de la qual va liderar vostè. És optimista, amb aquesta fornada?

En el món del futbol, sempre hi ha generacions que són molt millors que d’altres. Aquest fet seria digne d’un estudi sociològic, ja que realment no sembla que existeixi cap motiu perquè hagi de ser així, però històricament és el que ha passat. Estem davant d’una fornada de grans jugadors. Set d’ells han fet el salt directament al juvenil A i això és una mostra, com deia, que no prioritzem els resultats. Busquem que els joves creixin, que estiguin exigits. I aquesta exigència suposa jugar amb companys més grans i rivals més madurs. Al final, aquesta és la millor manera de posar a prova el talent. No només en el futbol base masculí, també en el femení. Tretze jugadores de la casa estan consolidades al primer equip, mentre que el filial té una mitjana d’edat molt jove i està competint a la Segona Divisió.

Com es troba l’equilibri en la balança entre el creixement dels jugadors i la competitivitat, un factor que al mateix temps influeix en la progressió esportiva?

Als jugadors se’ls ha d’ensenyar a competir. Amb el talent que tenen, acabaran guanyant. Tot plegat forma part d’un procés. He insistit tant com he pogut en el fet que els entrenadors deixin de banda el resultadisme, perquè no podem deixar de ser nosaltres mateixos i no practicar el joc que volem practicar. Estem formant jugadors per arribar al primer equip, no perquè siguin grans futbolistes juvenils. Volem fer-los créixer perquè estiguin capacitats per fer el salt al Camp Nou. És fàcil confondre el fet de guanyar amb el de formar bé les promeses. Una cosa no té res a veure amb l’altra. En absolut. Jo recordo que a la generació d’Ansu Fati i Konrad de la Fuente se la va criticar molt per perdre una final del torneig MIC contra l’Espanyol. És una gran demostració que els resultats, en el futbol formatiu, no són res que s’hagi de tenir en compte a l’hora de valorar la qualitat i la progressió d’un equip.

Ha dit més d’una vegada que s’imagina un primer equip amb àmplia representació de la Masia. En aquest cas, també s’ha de ser benvolent amb els resultats?

No tant. En definitiva, el període de formació el fem perquè els jugadors arribin preparats al primer equip. Si arribes al màxim nivell amb 18 anys, és evident que necessitaràs un període d’adaptació. Al final, però, el conjunt s’ha de construir amb futbolistes de diverses edats. El que és important és que la majoria d’aquests jugadors, tant els de 18 com els de 25, tinguin qualitat i hagin crescut amb el model de la casa. Es tracta d’aglutinar diverses generacions sorgides de la Masia al primer equip.

“És fàcil confondre el fet de guanyar amb el de formar bé les promeses. Una cosa no té res a veure amb l’altra”

A l’hora de preservar un model de club centrat en el futbol formatiu, és imprescindible comptar amb un entrenador al primer equip que confiï en els joves. Koeman és l’indicat?

Tothom ha de pensar en el Barça i, ara mateix, en Koeman és el nostre entrenador. És un tècnic valent que està confiant en els joves i en la gent de la casa. Des d’aquest punt de vista, em semblaria una falta de respecte al club posar algun altre nom d’entrenador sobre la taula.

Abans ha confessat que Bartomeu ha fet coses que no li han agradat. En algun moment dels darrers anys s’ha plantejat fer un pas al costat?

L’opció de dimitir sempre existeix quan estàs en un òrgan col·legiat o una junta directiva. Al Barça i a qualsevol institució sempre hi ha discrepàncies i es prenen decisions que no agraden tothom. És molt important, però, ser coherent amb la teva forma de fer i de pensar. I com que en les meves àrees de responsabilitat era absolutament lliure de prendre les mesures que considerés oportunes en funció dels interessos del club, vaig decidir seguir per continuar sumant, discrepant i dient la meva opinió sobre els aspectes que no em semblaven correctes.

Com quins?

En primer lloc, la comunicació del club ha de ser molt transparent i en els últims anys no ho ha estat. Després, no pot ser que determinades decisions esportives posin en risc la sostenibilitat del Barça, i menys quan tens gent amb molt de talent a casa. En molts casos, la política esportiva no ha estat bona. Precisament per això crec que ara és el moment que els que coneixem la casa, la Masia, hi posem fil a l’agulla.

Què en pensa del Barçagate?

Que és un nyap. Realment, un club com el Barça ha de poder comunicar per ell mateix tot allò que cregui que ha de comunicar. A partir d’aquí, qualsevol cosa que es faci més enllà d’aquesta no és la més correcta. La comunicació ha de ser directa, clara i transparent.

Des que va presentar la seva precandidatura va intentar treure’s l’etiqueta de continuista. Es veu capaç d’aconseguir que els socis siguin capaços de desmarcar-lo de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu?

Jo només em desmarcava quan era jugador (riu). Jo soc coherent amb la feina feta, amb tot el que he pogut aportar al club i amb el meu projecte esportiu, econòmic i social. Tots els meus companys de junta són potents i vàlids. No hi ha cap membre de la directiva anterior, és un projecte renovat. A mi m’agrada mirar endavant, donar continuïtat a les coses que s’han fet bé, que n’hi ha hagut, i corregir les que no.

Per quin motiu no ha integrat cap directiu de Bartomeu en la seva proposta? Quan els ho va dir, ningú es va mostrar disposat a acompanyar-lo?

No. Si no he comptat amb cap d’ells, ha estat perquè no ho he cregut convenient. Tinc gent molt preparada, potent, jove i de confiança al voltant meu. Jo he estat sempre al servei del club, però no he estat mai amic de cap dels presidents amb els quals he treballat. Quan lideres un projecte, esculls les persones que creus que estan més preparades per treballar en cada àmbit. El futur del club necessita un equip directiu capacitat i disposat a treballar moltíssim.

De quins perfils o noms s’envoltarà?

De gent generosa, disposada a renunciar a passar temps amb les seves respectives famílies o feines. El meu equip és treballador i, sobretot, jove. Crec que ara mateix és el que necessita el Barça.

Un model de gestió econòmica com el que s’ha aplicat darrerament, basat a generar molts ingressos per fer front a les despeses compromeses, és sostenible?

Un dels nostres objectius és que la política econòmica no estigui condicionada per l’esportiva. Al final, les decisions esportives han acabat arrossegant la situació econòmica del club. I això no pot ser. El nostre compromís és que la massa salarial no podrà sobrepassar el 50% dels ingressos. El Barça ha de tenir una gestió de les despeses prudent, coherent, controlada i sostenible; i intentar augmentar, és clar, els ingressos tant com es pugui.

El Barça s’ha d’oblidar de fer fitxatges galàctics durant un temps?

Un dels valors afegits del nostre model de club és que som capaços de generar bons futbolistes des de la base. Per tant, no cal fitxar grans estrelles de l’exterior. Si recordem l’època excelsa de l’equip, el més important era la col·lectivitat. Teníem futbolistes de casa que rendien perfectament i n’anaven apareixent d’altres a poc a poc. L’equip era un col·lectiu, no una suma d’individualitats. Des d’aquest punt de vista, tenim un futur magnífic sense haver de fer grans inversions. Els diners no fan que un equip sigui guanyador. Hi ha molts exemples que ho demostren.

El nou president haurà de fer front a dos temes molt importants: el cas Leo Messi i l’Espai Barça. D’una banda, la continuïtat de l’argentí es pressuposa, ara per ara, complicada. El club ha de fer tot el possible per renovar-lo?

El Barça sempre ha d’estar per sobre de qualsevol president, directiu, jugador i entrenador. El més important és la institució. Sempre. A partir d’aquí, en Leo és el millor futbolista de la història i, si decideix que vol marxar, hem de fer que marxi amb tots els honors, ja que és el que es mereix. Ara bé, jo no puc dir què faré i què sense haver-lo escoltat abans a ell. El que faré en cas que guanyi les eleccions serà parlar amb el capità i analitzar el que m’expliqui. Sense aquest feedback, és molt complicat.

“Els diners no fan que un equip sigui guanyador. Hi ha molts exemples que ho demostren”

Quina proposta farà als socis per a l’Espai Barça?

L’Espai Barça es conforma de molts projectes diferents. Nosaltres l’associem al futur Camp Nou, al Palau Blaugrana, al Johan Cruyff… però té moltes qüestions alternatives com les pistes poliesportives o la urbanització del barri de les Corts. El que sí que tenim clar és que la remodelació del Camp Nou és imprescindible; ha de ser el centre neuràlgic dels socis, l’espai on tots els culers que ho vulguin es puguin reunir qualsevol dia de l’any. És necessari que el Barça tingui un camp del segle XXI. Pel que fa als altres projectes, és evident que la situació actual no és la mateixa que la que hi havia quan es va aprovar, a través d’un referèndum, el pla. S’haurà de tornar a plantejar a la massa social en quins moments es poden anar avançant els altres projectes en funció de la capacitat econòmica del club. El soci haurà de decidir, per assemblea o per referèndum, quin és el camí que vol seguir.

Creu que la junta gestora de Tusquets, que serà amb molta diferència la més llarga del segle XXI, està excedint les seves funcions amb la negociació de la rebaixa salarial?

La junta gestora, tal com marquen els estatuts, ha de continuar fent la feina ordinària. La línia entre el que és ordinari i el que és extraordinari és molt fina. La negociació amb els jugadors per a la rebaixa salarial ja estava iniciada quan la comissió gestora va prendre possessió del càrrec. És una feina que estava en marxa i que es va trobar sobre la taula. No crec que Tusquets tingui l’objectiu de perjudicar ningú, considero que vol sumar i gestionar el club.

Li agrada la data de les eleccions?

Per a nosaltres, la data no és una qüestió important. He escoltat altres precandidats queixant-se d’això i al·legant que no els donarà temps d’actuar i fitxar en el mercat d’hivern. El que penso jo és que, per a la gent del planter, el mercat d’hivern no s’acaba el 31 de gener. Dura tot l’any, és un mercat que no es tanca. Des d’aquest punt de vista, em sembla una irresponsabilitat posar el focus de les eleccions en un període d’incorporacions que, insisteixo, no s’acaba a finals de gener per a tothom.

Aquest dijous ha anunciat la seva precandidatura Emili Rousaud, el membre de la directiva sortint que Bartomeu va escollir per liderar el continuisme abans que el Barçagate canviés tots els plans. Com el veu? Què li va semblar que l’expresident l’assenyalés com el seu ‘successor’?

Jo ja he dit moltes vegades que, al final, que s’apostés per una persona o per una altra era un tema que s’escapava del meu àmbit d’actuació. Com t’he dit, vaig discrepar de moltes de les decisions que es van prendre. Jo no tinc cap rival, simplement comunicaré el meu projecte i intentaré convèncer el soci.

Què implica que Joan Laporta es presenti als comicis?

Per a mi serà un altre precandidat més. Ell sabrà quins són els motius que té per presentar-se i quin programa posa sobre la taula. Quan anunciï la seva precandidatura, nosaltres continuarem el nostre camí i no ens fixarem en ningú més.

Xavi Vilajoana, exdirectiu de Bartomeu i precandidat a les eleccions del Barça | CandIdaturaXV:Joan Monfort

Xavi Vilajoana, exdirectiu de Bartomeu i precandidat a les eleccions del Barça | CandIdaturaXV/Joan Monfort

La situació econòmica del Barça és molt preocupant. El model de propietat del club està en risc?

No, en absolut. El Barça seguirà sent dels socis molts anys. La situació econòmica del club és complexa en un context en què totes les empreses del país que depenen del sector dels serveis han vist retallats els seus ingressos recurrents en un 30%. I això és un símptoma absolut que en l’apartat de despeses s’han de prendre decisions i fer reduccions. Quan el club està en creixement, tots els jugadors i tècnics en surten beneficiats; quan rep una sotragada com aquesta, tothom en pateix les conseqüències. No hi ha cap club que no hagi patit les conseqüències de la pandèmia.

Això és evident, però també és cert que hi ha clubs que han tancat l’exercici amb moltes menys pèrdues que el Barça o, fins i tot, algun benefici.

L’Inter de Milà ha perdut gairebé 100 milions d’euros, la Juventus uns 90… No sé de quins clubs em parles.

L’Atlètic del Madrid, per exemple, han augmentat el seu deute, però han tancat l’exercici amb superàvit.

L’Atlètic és una societat anònima esportiva. Pot fer ampliacions de capital, per exemple. No ens podem comparar, ja que nosaltres tenim un model de propietat únic que volem mantenir durant molts anys.

Quin paper ha de jugar el Barça en el moment social i polític que viu Catalunya?

El Barça s’ha de dedicar a jugar al camp, al Palau… No ha de jugar cap paper en especial fora de l’àmbit esportiu. En l’àmbit social, el club sempre ha d’estar al costat de les injustícies, de la xenofòbia i qualsevol mena de discriminació, dels més desfavorits. El Barça és una institució que pertany als seus socis, que estarà al costat de Catalunya i, per tant, sempre donarà suport al que decideixi al poble català.

“El Barça s’ha de dedicar a jugar al camp, al Palau… No ha de jugar cap paper en especial fora de l’àmbit esportiu”

Li agradaria que Espanya jugués un partit al Camp Nou?

No ho he de decidir jo, això. Suposo que primer hi hauria d’haver una sol·licitud. No sé si històricament hi ha hagut molts enfrontaments d’Espanya al Camp Nou, ara mateix no ho recordo. El que sí que sé és que m’agradaria que el futbol femení arribés a tenir molta més repercussió i pogués jugar regularment a l’estadi.

Ho veu possible en el curt termini?

Sí, nosaltres proposarem que els grans partits de l’equip femení es disputin al Camp Nou.

Les jugadores han dit que aquesta qüestió és més aviat simbòlica, que cal centrar-se en altres qüestions molt més importants.

I hi estic completament d’acord. Cal fidelitzar la gent, que els afeccionats vegin futbol femení. Cal omplir regularment el Johan Cruyff i valorar la feina que s’està fent. Aquest apropament s’aconseguirà gràcies a la gent de la casa, en el futbol femení i en el masculí. A poc a poc, cada vegada serem més.

La mort de Diego Armando Maradona ha marcat l’actualitat futbolística de les darreres hores. Quin record en té?

Quan se’l va fitxar, el meu pare era membre de la junta directiva de Josep Lluís Núñez. Era el millor jugador que havia vist fins al moment. Per als que sempre ens han agradat els futbolistes ofensius, va ser irrepetible. En una època en què desafortunadament els jugadors estaven poc protegits, el que va fer va ser increïble. És una llegenda de l’esport i del barcelonisme.

Més informació

Nou comentari