Violència entre faccions ultres, una guerra històrica al futbol

La batussa produïda aquest dissabte als carrers de Vitòria no és un fet aïllat o una novetat. De fet, s’ha de partir de la base que els atacants poden no formar part d’un col·lectiu concret i homogeni, és a dir, que no s’han d’indentificar d’entrada amb el Deportivo Alabès, rival del Barça en aquesta 21ena jornada de Lliga. La història d’aquest tipus de baralles, planejades amb antel·lació i amb una organització ben estudiada, parteixen de molts anys enrere, concretament de principis dels noranta.

En aquella època, els seguidors radicals d’extrema dreta blaugrana presents al Camp Nou atacaven contínuament els aficionats dels equips bascos que es desplaçaven a Barcelona per seguir les evolucions del seu equip i donar-li suport des de l’interior de l’estadi culer. Els anomenats casuals, d’ideologia ultradretana, atonyinaven els seguidors majoritàriament de l’Athletic Club, i en menor mesura de la Reial Societat o l’Alabès, pel simple fet de ser bascs. Els Herri Norte Taldea (Athletic) no eren ben rebuts a Barcelona i sovint els seus simpatitzants més joves eren agredits per aquests grups de barcelonistes. “Per a ells, els bascos eren ETA, l’esquerra més fastigosa de la societat espanyola”, explica per a El Món un soci del Barça amb informació privilegiada que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

 

Aquelles accions feien créixer els grups més violents del Barça, que incrementaven en nombre d’afiliats i engrandien els suports provinents de l’extrema dreta, no només catalana. Fins i tot rebien el recolzament -i encara el reben- de grups d’altres clubs catalans poc afins al Barça a nivell històric. L’expulsió de l’estadi i la lluita permanent contra la violència duta a terme des del 2003, amb Joan Laporta a la presidència, va ajudar a disminuir les accions d’aquests col·lectius, que van veure disminuïda, també, la seva representació lluny del Camp Nou.

Aquesta mesura va fer que una bona part de radicals de dretes barcelonistes deixessin de viatjar amb l’equip. La seva representació als camps espanyols, sobretot del País Basc, es va veure reduïda a la mínima expressió, un fet que va fer reaccionar els seguidors menyspreats, amenaçats i assaltats en els seus desplaçaments a Barcelona. En els darrers anys, membres d’Herri Norte, grup de seguidors de l’Athletic amb una ideologia propera a l’esquerra abertzale (independentistes), han volgut tornar als ultres blaugrana les males experiències viscudes a Catalunya, amb la conseqüència de fer pagar els plats trencats també a aficionats totalment aliens al conflicte.

 

Aquests membres d’Herri Norte i, recentment, associats de la Peña Mújikaabertzales de la Reial Societat-, han organitzat sortides a la recerca de casuals d’extrema dreta blaugranes en els desplaçaments de l’equip barcelonista a San Mamés o Anoeta. Els busquen i, si els troben, s’hi enfronten. Però la cacera pot arribar a ser errònia, com ja succeí el novembre passat a Sant Sebastià, quan un grup de trenta radicals va atacar una vintena d’aficionats catalans que dinaven en una terrassa de la ciutat donostiarra pensant-se que es tractava d’ultres. Aquella baralla, amb un ferit lleu, té moltes similituds amb l’ocorreguda aquest dissabte a Vitòria, on una més d’una cinquantena d’encaputxats ha atacat, de nou, un grup de seguidors del Barça.

 

Amb la final de Copa a l’horitzó

 

Una de les primeres reaccions a la batussa d’aquest dissabte és llançar la vista al proper 27 de maig. Aquell dia es disputa la final de la Copa del Rei, encara amb seu per definir, entre l’Alabès i el Barça, una data que molts aficionats barcelonistes ja tenen apuntada a la seva agenda. Però qui també la tenen anotada, des d’avui, són els ultres d’ambdós equips. Aquests tipus d’actes, com l’esdevingut a Vitòria, acostumen a tenir una resposta, com ja s’està fent veure en diverses xarxes socials, on els missatges amenaçadors volen d’un costat i de l’altre.



Nou comentari