La confiança. El fonament de qualsevol relació. La base per garantir la convivència bàsica i l’establiment de normes comunes en un determinat gremi. Aquella seguretat, reforçada amb l’experiència, que un individu o un col·lectiu compliran les seves promeses. L’enllaç que uneix un equip amb els seus aficionats perquè, plegats, caminin junts cap a la glòria. Aquell sentiment que quan va més enllà de la racionalitat i s’encomana a les divinitats d’un ésser superior com Messi s’anomena fe. La confiança. Allò que costa tant de guanyar i que, en canvi, es pot perdre en només un instant, mentre un grapat de futbolistes anglesos devoren els juraments i converteixen els dolços somnis en durs malsons. Un altre cop.
No hi ha cap dubte que els jugadors del Barça van decebre els seus afeccionats. Tant és que la temporada culer hagi estat excelsa, quant a resultats, a la Lliga Santander i la Copa del Rei. La Champions League ho impregna tot. També el darrer partit blaugrana de la temporada al Camp Nou, contra el Getafe. Al conjunt d’Ernesto Valverde per l’angoixa que va patir a Anfield; als de Bordalás, quarts classificats, per la utopia de jugar la màxima competició europea, cada vegada més a prop de convertir-se en realitat. Uns estaven obligats a donar la cara davant els seus (avui pocs, 57.088) fidels: per això vuit futbolistes han repetit titular respecte al partit contra Liverpool. Els altres tenien l’oportunitat d’aprofitar l’avinentesa per esgarrapar punts en un escenari exigent per presentar matemàticament i definitiva la seva candidatura europea.
Sergio Busquets ha exercit, durant la primera meitat, de viva imatge del barcelonisme. Ha perdut, en només 45 minuts, nou pilotes, una barbaritat tractant-se de qui es tracta. Espantat, trist, abatut. El migcampista de Badia encara no havia superat, com la gran majoria de culers, el desastre d’Anfield. I el Getafe, és clar, ho ha intentat aprofitar. Jorge Molina ha perdonat la primera ocasió clara visitant, però no ha fet el mateix amb la segona i ha batut Cillessen, qui ha tornat a ser titular en la seva posada a punt per acomiadar-se del Barça amb la consecució, el pròxim 25 de maig, de la Copa. El davanter alacantí, no obstant això, estava lleugerament avançat i entre el linier i el VAR li han anul·lat la diana. El Camp Nou, que exterioritzava la seva decepció amb xiulets a Coutinho, es desesperava malgrat que el marcador no es movia. Els seguidors blaugrana necessitaven molt més del seu equip per començar a tornar a confiar en els seus. Les ferides no només es curen amb el temps; la millor recepta és el bon futbol.
Els de Valverde no han aconseguit brindar al Camp Nou una exhibició espectacular, però com a mínim han culminat el curs a l’estadi amb un triomf que s’ha gestat des de l’omnipresència de Leo Messi fins a la persistència d’Arturo Vidal, impecable una vegada més. No és casualitat que el xilè s’hagi guanyat el barcelonisme. Avui ha completat una gran actuació individual que ha maquillat amb un gol a les acaballes de la primera meitat. El migcampista ha aprofitat un refús de David Soria per avançar el seu equip al marcador i preludiar una represa d’aclaparador domini català.
Malgrat tenir la pilota i comptar amb força ocasions, la segona part ha transcorregut sense història mentre Leo Messi intentava animar la culerada amb les seves característiques accions puntuals. L’argentí ha aconseguit batre David Soria, però ni ell ho ha celebrat massa. Els homes d’Ernesto Valverde han tancat la temporada a l’estadi amb un triomf plàcid que no ha aconseguit dibuixar un somriure als seus seguidors (0-2) després del que va passar contra el Liverpool, en un curs en què tothom somiava amb què esa Copa tan linda y deseada tornés a ser aixecada pel conjunt culer. Encara queda una jornada de Lliga, a Ipurua, i una final de Copa contra el València per intentar maquillar el lleig final de curs, però la realitat és que costarà acabar amb bon sabor de boca. De les experiències més dures s’aprenen les lliçons més importants. Després de Roma no va ser així. Esperem que la història no es repeteixi després del malson d’Anfield.
