El coronavirus va impedir que Víctor Tomàs, llegenda de la secció d’handbol del Barça, pogués retirar-se com es mereixia: amb el Palau Blaugrana dempeus i homenatjant la seva figura. L’etern capità blaugrana no va poder dir adeu als seguidors culers, amb qui ha compartit tantes alegries les últimes dues dècades, i això és una cosa que, com no podria ser d’una altra forma, li fa molt mal.
Així ho ha reconegut aquest divendres en una entrevista al Què t’hi jugues de la Cadena SER. “No he pogut dir adeu i això ho porto malament. No haver-me pogut acomiadar de curt al Palau, a casa meva, em fa molt de mal. Crec que m’ho mereixia, però ningú no es podia imaginar que viuríem una pandèmia”, ha declarat un Víctor Tomàs que va haver de retirar-se com a jugador professional per culpa d’un problema cardíac.
“Jo volia continuar jugant. Ja feia tres anys que tenia aquest problema al cor i mai no havia notat absolutament res jugant a la pista. Això és encara més dur. Van ser els serveis mèdics del club els que em van dir que no podia seguir”, ha explicat en relació amb el motiu del final de la seva carrera. “Són molts títols, moltes experiències, vivències, moments durs… És una llàstima no haver pogut engreixar el currículum, em veia amb ganes i forces per fer-ho”, ha lamentat.
A més, Víctor Tomàs també ha admès que li va saber greu que cap capità del primer equip de futbol del Barça acudís a la roda de premsa emotiva amb què es va acomiadar. “Sí, em va saber greu. No puc respondre més que això, però sí que em va saber greu”, s’ha limitat a dir, sense criticar ningú en concret i simplement expressant com es va sentir.
