El Reial Madrid ha assaltat el Camp Nou i s’ha endut, amb molta polèmica, el clàssic (1-3). Un penal molt dubtós de Clément Lenglet a Sergio Ramos ha decantat un partit molt emocionant en què el Barça ha ofert bones sensacions, però no ha estat contundent a l’àrea contrària. Fede Valverde, el mateix Ramos i Luka Modric han marcat les dianes blanques, mentre que Ansu Fati s’ha apuntat la blaugrana. Els de Ronald Koeman han encaixat la segona derrota consecutiva a la Lliga i ja encadenen tres jornades sense guanyar.
Un clàssic és un clàssic
No han calgut ni deu minuts perquè Barça i Madrid deixessin ben clar que no permetrien que el seu enfrontament, que acostuma a aturar el món, s’assemblés més que mai a un simple partit de futbol. Un clàssic va molt més enllà de qualsevol cosa i lògica. Malgrat el context i les circumstàncies, amb un Camp Nou sense l’encant habitual de les grans cites per culpa del coronavirus, el conjunt blaugrana i el madrileny han protagonitzat un dels millors duels dels darrers anys, d’aquells que no agrada als entrenadors, fa patir als seguidors culers i els blancs i entusiasma els afeccionats neutrals. El ritme de joc ha estat altíssim des del primer segon fins a l’últim i hi ha hagut moltes oportunitats a les dues àrees. Els dos millors equips de la Lliga han deixat de banda tots els dubtes i s’han centrat en l’ara i l’aquí. No hi ha hagut res més important que el present.
Ronald Koeman ha demostrat que és un entrenador que no es fixa en res més que en la pilota. Li ha estat igual que Antoine Griezmann sigui un dels fitxatges més cars del club que entrena i, tenint en compte el que havia vist els últims partits, ha decidit no incloure’l en l’onze titular. No ha estat només demèrit del francès: el pas endavant de Pedri, qui sí que ha format part de l’alineació inicial, tampoc no l’ha ajudat. Fidel al seu atreviment, el tècnic holandès ha apostat per Ansu Fati com a futbolista més avançat. Sergiño Dest ha estat escollit com a lateral dret i, de fet, ha estat a un nivell defensiu alt i ha controlat a la perfecció Vinícius, un dels futbolistes més elèctrics del món. En la resta de posicions no hi ha hagut cap novetat. L’entrenador del Barça ha donat continuïtat als futbolistes que durant els primers compassos de la temporada han estat a un nivell més alt.
La tarda no ha començat gens bé per als interessos culers. Benzema ha filtrat una bona passada a Fede Valverde i l’uruguaià ha aprofitat que Sergio Busquets s’ha oblidat d’ell per afusellar Neto amb un xut creuat potent. La reacció local no s’ha fet esperar gens ni mica. Leo Messi, endollat com és habitual en els partits importants, ha connectat amb Jordi Alba i el lateral ha servit en safata el gol de l’empat a un Ansu Fati que no ha perdonat i ha tornat a batre un rècord de precocitat, aquest com a golejador en un clàssic. Només s’havien disputat vuit minuts i ja s’havien celebrat dues dianes. Cap dels dos equips ha afluixat i la primera meitat ha tingut un guió frenètic i farcit d’intercanvis de cops. El marcador no s’ha tornat a moure abans del descans, però si no ho ha fet, ha estat perquè els porters del Barça i el Madrid han estat molt encertats sota pals.
Entre totes les aproximacions perilloses n’hi ha hagut dues especialment rellevants, una a cada àrea. Primer, Messi ha fet una extraordinària jugada individual, s’ha desfet de Sergio Ramos i ha rematat amb la cama dreta al pal curt. Courtois ha fet una aturada espectacular. Pocs instants després Kroos ha deixat sol a dins de l’àrea Benzema i Neto ha desviat el xut del francès, que ho fa tot bé però pateix per aprovar l’assignatura de la definició. La possessió s’ha decantat lleugerament a favor dels blancs, mentre que els culers també han esgarrapat mitjançant transicions ràpides i benintencionades. La intensitat i els nervis dels uns i els altres han provocat diverses imprecisions en els metres decisius i, amb això, ha impedit que algú tornés a colpejar.
Sense resposta a la injustícia
L’inici de la represa ha estat de clar color blaugrana quant al domini i les sensacions. Els de Koeman han fet un pas endavant i han comptat amb ocasions molt bones: Ansu Fati ha fet un xut creuat que ha acaronat el pal, Coutinho una rematada de cap que ha marxat fora per molt poc… El Barça, però, ha perdonat i ho ha acabat pagant per culpa d’un error infantil de Lenglet i d’un escàndol arbitral quan quedava mitja hora per al final. El central francès, molt innocent, ha agafat Sergio Ramos en una centrada lateral i el VAR ha assenyalat penal després que el defensa merengue es llancés a la piscina. La decisió ha estat molt més que discutible, tenint en compte que aquestes tímides agafades es poden veure moltes vegades cada cap de setmana. Ramos no ha perdonat des dels onze metres i ha tornat a avançar el Madrid. El cop psicològic ha estat molt més important que el de la primera part. El conjunt català ha intentat reaccionar amb més cor que cap i no ha aconseguit fer mal al seu rival, que s’ha tancat amb l’objectiu de conservar el resultat.
Koeman ha tardat molt a fer els canvis. No n’ha fet cap fins al minut 80, quan ha fet entrar Trincao, Griezmann i Dembélé a la recerca de l’empat. Poc després ha estat el torn de Braithwaite. El Barça no ha tingut la paciència que necessitava per intentar evitar la derrota: hi ha hagut molts errors, mals controls i decisions errònies. Si l’emoció s’ha mantingut fins al final, ha estat perquè Neto així ho ha volgut, ja que ha fet tres aturades increïbles en diversos contraatacs blancs. El porter brasiler, però, no ha pogut fer res per evitar la sentència de Modric en l’últim moment. El croat, amb elegància, s’ha rifat alguns defenses locals per marcar el tercer i decantar el clàssic a favor del Madrid.
1 
