Ernesto Valverde ha estat l’entrenador escollit per ser el relleu de Luis Enrique Martínez a la banqueta del Barça. El tècnic extremeny, que ja fou jugador blaugrana durant els primers anys de Johan Cruyff, torna al Camp Nou vint-i-set anys després per dirigir l’equip barcelonista des de la banda. Les seves idees, després del pas per l’Athletic Club, l’Olympiacos, el Vila-real, el València i l’Espanyol, no deixen lloc a dubtes: futbol ofensiu i agressivitat.
Aquests són dos dels conceptes indiscutibles integrats en el seu llibre d’estil, un manual propi que es desmarca de les bases d’altres entrenadors com el mateix Cruyff, Guardiola, Luis Enrique o, sobretot, els tècnics amb poca passió pel futbol d’atac. Ernesto Valverde és un entrenador amb ciència particular i gens casat amb un estil concret de joc. Sí, és un fanàtic del futbol ofensiu, però no s’obsessiona amb la construcció pacient, aquell joc de posició habitual en els darrers deu anys al Barça. Si cal, i ha estat força freqüent a l’Athletic Club, recórre a l’atac directe.
Un factor també innegable del joc de l’extremeny és la pressió. Els seus equips s’han caracteritzat, al llarg de totes les temporades, per asfixiar el rival des del primer minut de partit. Amb els extrems tancant els laterals, el davanter incomodant els centrals i els migcampistes no deixant respirar els homes dedicats a construir el joc del contrincant, els conjunts del Txingurri han estat sempre un corcó i un maldecap difícil de solucionar.
Com ja feu Luis Enrique, Valverde pot ser la continuació de l’evolució en el joc blaugrana. A Bilbao, el tècnic de Viandar de la Vera (Càceres) ha optat per una formació en 4-2-3-1, amb un pivot destructor i un altre de constructor, dos extrems ben oberts, un mitjapunta i un davanter centre, en aquest cas, Aritz Aduriz, un futbolista més aviat estàtic i amb bon joc aeri. Si la intenció de Valverde és implantar el mateix dibuix, li caldrà incorporar un extrem dret de primer nivell o optar per Rafinha, ja habituat a la banda dreta després del canvi de sistema de Luis Enrique, a un 3-4-3, destinat a sacsejar l’equip abans de la remuntada davant el PSG.
El Barça actual, en un 4-2-3-1:
Valverde també tindrà la difícil papereta de decidir si segueix amb Sergi Roberto al lateral dret o n’incorpora un de nou per retornar el futbolista de Reus a la seva posició natural, al mig del camp. I una pregunta important: què passarà amb Iniesta? El manxec ha patit molt en l’aspecte físic durant aquestes darreres dues temporades i la verticalitat que ha proposat Luis Enrique l’ha acabat perjudicant. Els seus 33 anys fan pensar en un relleu proper, amb la conseqüència de reduir minuts al capità i donar-los al futbolista que ha d’agafar la batuta en un futur gens llunyà. Tasca difícil.
Amant del planter
El nou entrenador del Barça, a diferència del seu predecessor, ha demostrat en sobrades ocasions el seu desig de potenciar els futbolistes del planter. En la seva etapa a l’Atheltic Club, Ernesto Valverde ha fet debutar i consolidat jugadors com Fernando Llorente, Andoni Iraola, Yeray Álvarez, Kepa Arrizabalaga, Enric Saborit, Íñigo Lekue o Iñaki Williams. Més de 25 debuts en set temporades (dues etapes), amb apostes clares que sobrepassen el premi de saltar a la gespa en partits concrets, com en eliminatòries de Copa del Rei.
“Quan decideixo pujar un jugador de sota, m’agrada que gaudeixi de continuïtat. Per suposat, el què vull és que els del filial pressionin. Però per ascendir a un futbolista penso en més d’un sol partit”, va deixar clar el tècnic en una reflexió feta l’octubre del 2014.
