“El gos és conscient de les seves possibilitats, prefereix atenir-se al que domina i no es deixa temptar per conquestes excessivament ambicioses. La capacitat per controlar el seu regne constitueix, no obstant això, un gran actiu, una extraordinària força impulsora que afavoreix els seus projectes. Un pot arribar molt lluny quan es limita a fer bé les coses en el camp que coneix molt bé“, resava una carta astral –recollida en el llibre Cuaderno de Mánchester– que la germana gran de Pep Guardiola, Francesca, li va dedicar a l’actual entrenador del City quan aquest era petit.
El nou fitxatge del Barça, Kevin-Prince Boateng (Berlín, 1987), té gravada a foc al seu cap aquesta consigna. El primer ghanès que aterra al Camp Nou és conscient de les seves limitacions i sap que no ha vingut a lluitar per la seva titularitat, però això no li impedeix tenir molt clar que en sis mesos es vol guanyar la confiança de l’entrenador i els aficionats culers per allargar la seva etapa a Catalunya. “Vull gaudir i guanyar-ho tot. Ja està. Gràcies”. Ras i curt. Clar i català. Boateng no és un futbolista a qui li agradi divagar i no ha necessitat més que això per presentar-se en societat. “Vinc aquí per ajudar”.
Si alguna altra cosa defineix Boateng, a banda de la sinceritat i la capacitat per ser conscient de qui és i a on ha arribat, és la seva condició de rodamón. La samarreta del Barça serà la novena equipació que vesteix en els seus tretze anys de carrera. L’africà es converteix en blaugrana després de jugar a l’Herta de Berlín, al Tottenham, al Borussia Dortmund, al Portsmouth, al Milan (en dues etapes), al Schalke 04, a el Las Palmas, a l’Eintracht Frankfurt i, per últim, al Sassuolo. En els darrers cinc anys ha provat cinc equips diferents, però l’atacant no ha dubtat a reconèixer que això vol que s’acabi i que vol que la seva trajectòria al conjunt català tingui més de mig any de vida.
El Barça canvia Munir El Haddadi per un jugador amb experiència a l’elit del futbol mundial, que pot jugar en diferents posicions ofensives –entre elles la de nou o, més ben dit, fals nou– i que troba les seves principals virtuts en la lluita, la velocitat i l’efectivitat de cara a porteria. De vegades anàrquic, força irregular i amb alguns problemes conseqüència del seu caràcter, Boateng haurà de corregir algunes de les seves imperfeccions si vol triomfar al Camp Nou. De moment ja compleix un requisit indispensable per fer-ho: creu que Leo Messi és el millor jugador del món. “Sóc jugador del Barça i el millor futbolista d’aquest món i de qualsevol altre és Messi. Ho ha demostrat els últims 10 anys. Gràcies i fins aviat”.