Un retall –un més- de taló de Neymar, deixant Aritz a contrapeu i retratat, ha provocat un penal tan clar com el de San Mamés –aquell no xiulat- i el gol del mateix brasiler des dels 11 metres. Amb la diana de l’11 del Barça, enganyant Rulli, s’ha acabat la maledicció d’Anoeta. L’equip blaugrana portava 10 anys sense guanyar a Sant Sebastià, des del 2007 en plena decadència de l’era Rijkaard, amb cinc derrotes i tres empats i un futbol pobre. Tota una anomalia en aquesta dècada gloriosa barcelonista, en què ha vençut a tot arreu i ha deixat un joc de molts quirats.
Sota l’ambient de l’anomenada tamborrada, la gran festa de la ciutat donostiarra, en un partit sense grans ocasions, amb pèrdues per part de tots dos conjunts, ple d’aroma copera, el Barça ha dominat la primera part liderat per la batuta d’Iniesta i, ja sense ell a la segona, ha patit una mica. No gaire. Cillessen quasi no ha hagut d’aparèixer i el duel ha mort, embrutit a la represa, amb un resultat que posa el Barça amb un peu a les semifinals de la Copa. Ha estat un Barça consistent, amb Messi molt actiu els primers 45 minuts i tot l’equip endollat. Després, els de Luis Enrique, sense destensionar-se, han pogut regular-se.
Se li demanava més a Neymar, sobretot des de l’entorn i especialment gols decisius. Doncs avui ha creat ell sol la jugada clau. El carioca porta 11 gols menys que la temporada passada però les seves actuacions continuen sent notables o excel·lents. És un futbolista valent, que no s’arruga mai i que li va la marxa. Quan la pilota crema, ell la demana, la protegeix o regateja i això és d’un valor incalculable en dies complicats. Aquesta nit, a més, Messi –atent sempre als detalls- li ha cedit l’oportunitat que tirés el penal finalment victoriós.
“Feia molt temps que no guanyàvem aquí i a més ho hem fet sòlidament. La imatge que ha donat l’equip ha estat bona i l’eliminatòria queda a favor nostre”, ha indicat Sergio Busquets sobre la gespa. Ha estat en el novè desplaçament a Sant Sebastià que el Barça ha pogut vèncer i deixar enrere un síndrome que s’allargava a partir de mals partits, remuntades de la Reial i errors infantils, tot el contrari del que han estat els darrers 10 anys dels catalans. Aquesta pedra a la sabata, malgrat que sigui en la Copa, ha quedat enterrada avui amb un retall mortal de Neymar.
