Un derbi per seguir tenyint Barcelona (i la Lliga) de color blaugrana

El Barça rep l'Espanyol en una setmana clau per als d'Ernesto Valverde, que tenen la possibilitat de deixar el títol de la regularitat vist per a sentència

Els jugadors del Barça celebren un dels cinc gols contra el Lió.

Els jugadors del Barça celebren un dels cinc gols contra el Lió. | EFE

Després de dotze dies de futbol de seleccions, els clubs tornen a la seva activitat per disputar el tram final de la temporada. El Barça, evidentment, no és cap excepció, i ho farà amb una setmana exigent però a la vegada il·lusionant. En només set dies, els blaugrana juguen tres partits de Lliga que, sense cap mena de dubte, no determinaran, però sí que condicionaran, la competició de la regularitat. Espanyol, Vila-real i Atlètic de Madrid, segon classificat a deu punts dels culers, posaran a prova la fiabilitat d’un conjunt que s’ha marcat l’ambiciós objectiu de lluitar fins al final per tots els títols.

 

El Barça té l’oportunitat de deixar encarrilada la defensa del seu tron a la màxima competició espanyola. Diumenge vinent només quedaran per disputar 21 punts i tot el que sigui que els catalans hagin mantingut o augmentat respecte a l’Atlètic de Madrid provocarà que la Lliga Santander 2018/19 es tenyeixi amb encara més força de color blaugrana. Els de Valverde, però, han d’anar pas a pas i pensar en el primer compromís dels tres. L’Espanyol vista el Camp Nou (BeIN LaLiga/16:15 hores) amb ganes d’espatllar la festa al seu màxim rival i, sobretot, de trencar la ratxa dolentíssima que ha encadenat contra aquest: el Barça ha guanyat 16 dels darrers 19 derbis barcelonins lliguers –nou d’ells per una diferència de tres o més gols–, mentre que l’Espanyol s’ha hagut de conformar amb tres empats.

 

Precedents i baixa de Sergi Darder al marge, en aquests casos sempre se sol emprar una frase que sembla que tingui més força que qualsevol altra cosa en el món del futbol: “Un derbi és un derbi”. La realitat que s’amaga més enllà de tòpics és que els partits entre equips d’una mateixa ciutat van acompanyats d’uns elevats nivells d’intensitat i emoció que destronen qualsevol mena de superioritat qualitativa que hi pugui haver. A més, les paraules –en to humorístic, encara que no tothom les hagi interpretat d’aquesta forma– de Gerard Piqué a La Resistencia, amb la posterior resposta de l’Espanyol, ha escalfat un enfrontament que es preveia més tranquil de l’habitual tenint en compte la plàcida situació dels dos equips a la classificació. Quan l’àrbitre xiuli l’inici del partit, el Barça haurà de demostrar sobre la gespa la superioritat que se li pressuposa si no vol que la seva dictadura a Barcelona (i a la Lliga) perdi fermesa.

 

Un onze condicionat pel passat i el futur

 

Per la naturalesa del duel, el més normal és que Valverde aposti per una alineació plagada de titulars. Messi segueix arrossegant molèsties com a conseqüència de la seva pubàlgia i cal tenir màxima precaució, però a l’argentí no li agrada perdre’s jornades com aquesta. Suárez, que ha rebut l’alta mèdica després de la lesió que es va fer al Benito Villamarín, té més complicat ser titular, encara que ho podria ser si el seu entrenador ho considera oportú. L’uruguaià forma part d’una llista en la qual Cillessen no ha entrat per “molèsties al maluc esquerre”. Lenglet, Piqué i Ter Stegen, aprofitaran el nul o mínim desgast amb les seves seleccions per donar descans a d’altres que han disputat més minuts i han viatjat més lluny, com Rakitic o Umtiti. Els tres catalans convocats amb la selecció espanyola –Jordi Alba, Sergio Busquets i Sergi Roberto– no van acumular massa càrrega i el més normal és que ajudin l’equip a seguir demostrant la seva autoritat, tant a Barcelona com a la Lliga.

 

Possible alineació: Ter Stegen; Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, Arturo Vidal; Messi, Boateng, Coutinho.

Nou comentari