El Barça torna a donar un cop d’efecte al Santiago Bernabéu (0-1), on s’imposa per primer cop a la seva història en dues ocasions en només 72 hores. Un solitari gol de Rakitic al primer temps ha servit per marxar amb tres punts del feu d’un Madrid que queda força tocat i a qui ja pràcticament només li queda la Champions, ja que després de quedar eliminat de la Copa veu ara com les seves opcions a la Lliga es veuen força reduïdes: a 12 punts del Barça (13, comptant el goal average), quan tot just resten 12 jornades, és a dir, 36 punts. El conjunt blaugrana, a més aconsegueix amb aquest triomf decantar la balança de Clàssics a favor seu per primer cop des de fa 87 anys: 96 victòries pel Barça i 95 pel Madrid. Després d’apartar el Madrid de dues competicions, però, ara al Barça li queda el més important, guanyar-les.
Conscient que difícilment tornaria a guanyar un partit al Bernabéu amb més fortuna i encert de cara a porteria que no pas futbol, Ernesto Valverde ha tocat una peça per tal de canviar la fisonomia del seu equip. Respecte a l’equip que va formar a la Copa només ha introduït un canvi, Arthur per Semedo, però aquest ha estat suficient perquè el Barça tornés a ser un equip reconeixible que gaudeix amb la pilota als peus. El brasiler aporta una nova dimensió, la pausa i el control en moments on el partit comença a alertar que les revolucions van més ràpid del que caldria, i el Barça se n’ha beneficiat. Al migcampista blaugrana no li importa si el pressionen de prop, ja que sap desempallegar-se de qualsevol rival amb un simple gir sobre el seu eix. Per moments, ha semblat que Xavi Hernández tornés a vestir de blaugrana. Pels partits grans, Arthur és una peça cabdal en un equip que el necessita per recuperar la seva essència i la seva millor versió.
L’inici de partit ha estat molt intens, amb dos equips sortint a mossegar com si es tractés dels últims cinc minuts. Tots dos conjunts han aconseguit el que volien, forçar pèrdues innecessàries en zones de risc dels pivots rivals, Busquets primer i Casemiro després. En el cas del primer, ha hagut de cometre una falta que li ha costat la groga al minut 2. No tenia altre remei si volia frenar una internada de Kroos. En el cas del segon li ha estat a punt de costar un ensurt al Madrid. El brasiler li pot donar les gràcies a Varane que s’anticipés a Suárez, que perseguia una interessant passada de Messi.
El Barça s’ha protegit amb un 4-4-2 on Dembélé era l’ala esquerra i Rakitic la dreta. El francès ha estat pendent de Carvajal, que no ha pogut pujar tant com li agradaria. Igual que al partit de Copa, però, l’inici de partit amb la pilota als peus de l’extrem blaugrana ha estat força gris, amb constants pèrdues per jugar, gairebé sempre en estàtic. El mateix li ha passat a Suárez, que també agraeix haver de córrer i actuar per instint enlloc de jugar amb pausa i pensant cada decisió que prenen. Són dos jugadors explosius i instintius a qui cada segon de reflexió sobre la gespa els acostuma a perjudicar més que beneficiar.
Quan la pressió de tots dos ha afluixat, el Barça ha tret a passejar el control que no va tenir al partit de Copa. Amb Arthur com a bandera, l’equip de Valverde ha pogut pausar cada jugada i donar a Messi pilotes en millor condicions. Tot plegat, sense renunciar a córrer, activant les bandes quan l’ocasió ho permetia. Un dels principals mèrits del Barça, a banda d’aconseguir més domini, ha estat sense pilota, amb una pressió molt ben treballada que ha tancat al Madrid al seu propi camp. Ho ha avisat el segon de Valverde, Jon Aspiazu, a la prèvia del partit. El Barça volia jugar molt més en terreny contrari i ho ha aconseguit. El Madrid ha patit molt per travessar la línia divisòria i només ho ha aconseguit en algun contraatac aïllat o amb centrades que entre un imperial Piqué i un sobri Lenglet han aconseguit refusar. A poc a poc, el Barça s’ha anat convertint en l’amo i senyor del partit. Tot i les pèrdues en atac de Dembélé i Suárez, ha comptat amb un element sorpresa capaç de trencar les línies defensives blanques: una paret entre Rakitic i Sergi Roberto ha permès al primer a plantar-se davant Courtois i, amb una rematada picada creuada, superar el porter belga. Un gol que ha emmudit el Bernabéu.
Possessions llargues per desgastar
Amb el 0-1 el Barça ha sabut llegir bé el partit, tocant amb pausa i imposant la superioritat al mig del camp, on Modric i Kroos s’han vist desbordats. Aquest Clàssic tampoc ha estat exempt de polèmica, ja que al tram final del primer temps el Barça ha reclamat primer unes mans de Carvajal dins de l’àrea i, en l’última acció prèvia al descans, una agressió de Ramos sobre Messi que li hauria pogut costar alguna targeta. Cap de les dues accions ha acabat amb càstig pel conjunt blanc. Forçat per la necessitat de capgirar el marcador, el Madrid ha intentat buscar l’empat només sortir dels vestidors, però el Barça ha engegat el temporitzador per refredar el partit amb possessions més pausades.
Els blancs han buscat activar un Vinícius força desaparegut en el primer temps, i que ha encarat bastant més en el segon. El brasiler, del poc salvable dels blancs al llarg del partit, ha arribat a trobar dos forats per rematar a la porteria de Ter Stegen, però primer el porter alemany ha respost amb una mà ferma i, pocs minuts després, ha estat l’estómac de Lenglet el que ha refusat el perill quan semblava que ho tenia tot a favor per establir l’empat. Solari ha intentat reaccionar canviant un Kroos cansat per Fede Valverde i un Bale desaparegut, que ha marxat xiulat pel seu públic, per Asensio. El Barça, sense presses per atacar, ha optat per desgastar el Madrid amb possessions interminables que han ana. En una d’aquestes, Dembélé ha estat a punt de trobar l’empat en un xut creuat que ha sortit fregant el pal. El Clàssic s’ha trencat en el tram final, sobretot després que Valverde retirés de la gespa a Arthur per situar-hi Vidal.
Amb el Madrid bolcat, el Barça ha pogut sentenciar al contraatac, però també a l’equip blaugrana les forces li han fallat i ha acusat el cansament d’una setmana de gran exigència. Els blancs han empès tot el que han pogut i al conjunt blaugrana li ha tocat patir. Quan ha calgut defensar amb tot, però, aquí el Barça també ha estat suprem. No n’hi havia per menys, defensar aquest 0-1 li suposa deixar força tocat un rival directe pel títol. Ara només queda veure si l’Atlètic és capaç de mantenir l’exigència.
