Un cop més, el Barça ha preferit mirar al mercat abans que donar un cop d’ull a la pedrera, però almenys aquest cop ho ha fet per fitxar un migcampista que il·lusiona, que assegura la perpetuació de l’estil i que augura nits joioses al Camp Nou. De Jong és sinònim de futbol de posició i de futbol total. De Jong és sinònim d’Holanda i tot el que se’n deriva futbolísticament parlant. De Jong és sinònim de migcampista de present i de futur. Fitxar Frenkie De Jong és sinònim de seguir el model de club blaugrana i de fer bona feina per garantir un relleu generacional, com a mínim, notable. No pot sortir res malament.
Per moments va semblar que dos camins que estaven destinats a trobar-se no ho acabarien fent mai. Frenkie De Jong, aquell futbolista que no ha necessitat viure a la Masia per amarar-se del futbol que s’ensenya i s’hi practica, es va plantejar fitxar per altres clubs abans de decidir aterrar al Camp Nou. Per convèncer-lo, no ens enganyem, han calgut promeses econòmiques a l’altura de les que li feien els xeics del PSG i del Manchester City. Josep Maria Bartomeu, no obstant això, també ha necessitat fer-li una proposta atractiva en l’àmbit esportiu per vestir-lo de blaugrana. El final feliç prova que tothom ha acabat prenent bones decisions. Poden tenir millor o pitjor resultat, però el comportament de tots plegats ha estat l’adequat.
El pla de futur que li ha dibuixat el president del Barça no s’ha fet públic, evidentment, però un s’imagina que aquest no s’ha basat en els seus dos fitxatges previs (Murillo i Kevin-Prince Boateng) o alguns dels passats estius (André Gomes, Paulinho o Arturo Vidal) ni en el joc que l’equip està desplegant en la majoria de partits d’aquesta temporada tot i tenir Leo Messi. El perfil de De Jong és sobradament conegut (migcampista creatiu jove amb molta visió de joc, àmplia destresa en la passada, flexibilitat a l’hora de jugar en les diferents posicions del mig del camp i facilitat per trencar línies amb o sense pilota) i si els culers han abonat 75 milions fixos –més onze possibles en variables– per un futbolista amb només poc més de 50 partits disputats a l’elit és, principalment, perquè el veuen com la pedra angular al voltant de la qual girarà el futur pròxim (i llunyà) del seu mig del camp.
Les estadístiques són fredes i mereixen contextualització, però n’hi ha prou amb dues xifres per explicar per sobre quina mena de futbolista és De Jong. Ell és el migcampista amb més passades intentades en l’Eredivisie aquesta temporada (amb un extraordinari 92,1% d’encert) i, des del seu debut amb l’Ajax el 2017, és el que té millor percentatge d’encert en el driblatge (85%). De fet, el seu club de procedència –que gaudirà amb i d’ell fins a final de temporada– s’ha acomiadat d’ell amb un curt vídeo que ofereix unes pinzellades sobre la seva figura.
Esto es Frenkie de Jong… #FrenkieFuturo pic.twitter.com/L8qGei6Bp5
— AFC Ajax (@AFCAjax) 23 de gener de 2019
El Barça ha incorporat De Jong amb l’objectiu que l’holandès sigui el beneït culpable de la recuperació de l’estil blaugrana que fa (o feia…) que l’entitat culer sigui única en el món. Si ell ha decidit aturar-se al Camp Nou i no al Parc dels Prínceps o a l’Etihad Stadium (on entrena Guardiola, cal no oblidar-ho) és perquè d’alguna forma ha notat que els màxims dirigents catalans tenen ganes de reviure èpoques passades. De Jong, Arthur, Aleñá, Riqui Puig i companyia no seran cap Xavi ni cap Iniesta, però s’hi acostaran. I amb l’interès que ha demostrat Bartomeu en el ja exjugador de l’Ajax, el president ha deixat clar que la voluntat d’apropar-s’hi existeix. Només cal que l’entrenador, Ernesto Valverde o el seu successor en cas que l’extremeny decideixi no continuar, també aposti pel model de club. Si ho fa, no pot sortir res malament.
