Lilian Thuram (Guadeloupe, 1972) va vestir les samarretes de la Juventus de Torí i del Barça. De fet, el central va viure en primera persona dos fets excepcionals: va eliminar el conjunt blaugrana de la Lliga de Campions amb una victòria al Camp Nou l’any 2003 (1-2 amb un gol de Zalayeta a la pròrroga) i va patir l’explosió de Lionel Messi en el Trofeu Joan Gamper del 2005, essent un dels futbolistes experimentats als quals el jove argentí va destrossar en la seva primera exhibició a nivell mundial. Poc després, l’estiu del 2006, Thuram va fitxar pel Barça, on hi va estar dues temporades, les dues darreres de Frank Rijkaard. En una conversa amb El Món, l’exjugador francès analitza la tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions, després del 3-0 del Juventus Stadium.
Veu el Barça capacitat per remuntar l’eliminatòria davant la Juventus?
Tot és possible quan jugues a futbol i mai es pot dir que res és impossible, però crec que serà molt difícil. Diguem que, per a mi, és més difícil remuntar davant la Juventus, que fer-ho davant el PSG. El París no té una gran història a la Lliga de Campions, a diferència de la Juventus. El club i els jugadors, quan van arribar a Barcelona van tenir por. No crec que la Juventus pensi això, perquè la seva història a Europa és molt gran. La Juve, a l’inici de temporada, quan comença a la Champions, la disputa per guanyar-la, no per arribar a semifinals o a quarts. No és com el PSG. Encara que guanyés 3-0 a l’anada, la Juventus demà oblidarà que té tres gols d’avantatge. Ells saben que poden, fins i tot, guanyar el Barça al Camp Nou. I això és una gran diferència.
Vostè ha estat un defensa important als dos equips. Sempre ha estat molt difícil fer-li gols a la Juventus. Creu que és un símbol d’identitat del club?
Sí, i tant. Per això que he dit abans, perquè la Juve explica la història del futbol italià. La Juventus sempre ha defensat molt bé i això és un dels seus símbols d’identitat, aquesta capacitat de no rebre gols. Això fa que el partit sigui encara més difícil. Però, atenció, si hi ha un equip capaç de remuntar és el Barça. Cap més. Això és així, ho hem vist contra el PSG, que era gairebé impossibe i ho van fer. Ells saben que ho poden tornar a fer.
Què creu que pensen jugadors com Chiellini o Bonucci quan tenen al seu davant futbolistes com Messi, Luis Suárez i Neymar Jr?
Jo crec que són molt feliços, perquè quan ets defensa t’encanta enfrontar-te a aquest tipus de jugadors. T’agrada la idea de jugar a Barcelona i de pensar que potser són més forts, però que s’haurà de demostrar a la gespa. Crec que quan ets un jugador important, t’agrada disputar partits contra jugadors molt forts. I la Juventus, segons imagino, té aquesta idea. Jugar contra el Barça no és gens fàcil, però no té cap por, perquè té una gran experiència internacional i a la Lliga de Campions. Repeteixo que la Juventus no és el PSG.
Quina és la major dificultat per evitar que el trident tingui una gran influència sobre la gespa?
És com a l’anada. Si tens un gran jugador al davant, el primer que has d’evitar és deixar-li espai. Si tu tens Suárez o Messi al davant, no els has de deixar espai, has de sortir ràpid al tall, necessites tenir una reacció ràpida per fer que ells no tinguin temps material per trobar espais i fer la jugada. Això val per a molts altres jugadors, per a ells mateixos. Si tens al davant grans defenses, has de tenir la suficient velocitat per superar-los.
Vostè va jugar el Barça-Juventus del 2003. Va sentir la pressió ambiental del Camp Nou?
No, perquè quan estàs acostumat a jugar amb un gran equip no sents els afeccionats. Normalment, quan estàs en un equip amb història i jugues contra un altre gran club, encara prestes més atenció al què passa a la gespa.
És a dir, el jugador només pensa en allò que passa al camp. No pensa en els afeccionats.
Exacte, no pensem en els afeccionats, només en el futbol. Estem concentrats.
La Juventus i el Barça van jugar la final de la Lliga de Campions de Berlín, ara fa dos anys. Què ha canviat en els dos equips? Les forces s’han igualat?
Crec que són dos grans equips. Però una final no és comparable a una eliminatòria a doble partit. Els plantejaments són diferents. Per exemple, per una final els entrenadors no fan la mateixa estratègia. Quan jugues un partit fora i tens una tornada a casa, no és el mateix que si tens l’anada a casa i la tornada fora. Crec que la qualitat dels dos equips és indiscutible, però en un sol partit pot passar qualsevol cosa. Ara bé, aquí parlem d’un 3-0 a l’anada. No es pot valorar la diferència entre un equip i l’altre perquè allò va ser una final.
