La desfeta a Anfield és una ferida que només podrà ser curada pel temps i pel tret de sortida de la pròxima Champions, sí. Els ànims de l’afecció blaugrana després d’una nova decepció a la Lliga de Campions no són els millors, també. Ernesto Valverde no podrà comptar amb alguns dels futbolistes habituals (Suárez, Dembélé, Ter Stegen…) i això encara fa menys desitjable viatjar a Sevilla a animar els seus homes, evidentment. Les penes derivades de la reincidència en el fracàs dels culers a Europa no es podran ofegar amb cap Copa aquesta temporada, ni de bon tros. Guanyi o es perdi l’autocrítica ha de ser necessària en termes de filosofia de club i estil futbolístic, això és una realitat incontestable. Però és una final. I només un altre equip a banda del Barça, el València, pot presumir de jugar-la.

Per moltes vegades que es repeteixi, una mentida mai no es convertirà en veritat. Des de Madrid i des de diferents parts de Barcelona s’ha traslladat a l’opinió pública que aquest dissabte, al Benito Villamarín (21.00 hores), el Barça té molt a perdre i molt poc a guanyar. El conjunt blaugrana té l’oportunitat de signar el novè doblet estatal de la seva història (el Madrid en té quatre), de guanyar la seva cinquena Copa del Rei consecutiva –la vuitena dels darrers deu anys– després d’encadenar més de sis anys sense perdre una eliminatòria de la competició en qüestió i de tornar a imposar la seva autoritat en un escenari en què els seguidors aprofitaran l’altaveu mediàtic per dur a terme un exercici de dignitat i reclamar la llibertat dels presos polítics –el Barça sempre, sempre, serà un instrument catalanista contra la repressió de l’Estat–. Tot això en una temporada en què, més enllà del joc desplegat, els culers no han tingut rival a la Lliga. Només els genis aconsegueixen normalitzar l’èxit.

Una cosa no treu l’altra. És tan cert que el Barça està obligat a resoldre els seus problemes de futbol i de competitivitat a la Champions com que en les dues competicions espanyoles la feina blaugrana està sent impecable. És evident que el primer aspecte taca qualsevol celebració que es pugui derivar del segon, i ha de ser així perquè l’autocrítica és imprescindible, però ningú no pot esbiaixar la realitat. Els culers tenen molt a guanyar i, a més, tenen l’oportunitat d’acomiadar Jasper Cillessen amb un últim títol. El porter holandès s’ha guanyat el dret a marxar del Camp Nou a la recerca de minuts i protagonisme que mai no tindrà a l’ombra de Ter Stegen. I el vestidor faria molt bé de deixar-s’ho tot sobre la gespa per brindar-li l’adeu que es mereix després de l’enorme dedicació i professionalitat que ha exhibit els darrers tres anys.

Un rival molt exigent

Com no podria ser d’una altra forma, el rival no ho posarà fàcil. El València arriba a la final de la Copa en una dinàmica extremadament positiva: els de Marcelino García Toral van fer un inici de temporada desastrós, però la directiva valenciana van confiar cegament en el projecte de l’asturià i aquest ha aconseguit tornar a col·locar el conjunt xe a la Champions League. És un equip amb molt de talent individual (Parejo, Rodrigo, Neto, Carlos Soler, Kondogbia…), compensat i amb el sistema defensiu molt treballat. El València té molts motius per considerar que té possibilitats de guanyar la vuitena Copa de la seva història. Perquè les tenen, sense cap mena de dubte, i més tenint en compte que Ernesto Valverde no podrà comptar amb el gran aliat de Leo Messi en atac, Luis Suárez, que un efectiu desequilibrant com Dembélé també es perdrà el partit per lesió i que Coutinho i Arthur arribaran, però no en les millors condicions possibles.

Amb tot, no obstant això, el Barça podrà elaborar un onze més que competitiu en el qual hi ha poc marge de sorpreses. Cillessen, Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Busquets, Rakitic, Arturo Vidal i Messi formaran part de l’onze titular i Coutinho i Malcom són els més ben posicionats per completar-lo. Semedo podria entrar en l’alineació inicial si Valverde decidís apostar pel 4-4-2 en cas que el primer dels brasilers no estigués en condicions físiques òptimes (ha viatjat a Sevilla sense l’alta mèdica).

Possible alineació: Cillessen; Semedo, Piqué, Lenglet, Jordi Alba; Busquets, Rakitic, Arturo Vidal; Sergi Roberto, Messi, Malcom.



Més notícies

Històric: Leo Messi guanya la seva sisena Bota d’Or

Notícia: Històric: Leo Messi guanya la seva sisena Bota d’Or
Comparteix
El capità del Barça torna a proclamar-se màxim golejador de les lligues europees de màxima categoria i segueix escrivint el seu nom en els llibres d’història del futbol
Notícia: Històric: Leo Messi guanya la seva sisena Bota d’Or - Mobile

Messi, impecable: “El que vam fer a Anfield és imperdonable i lamentable”

Notícia: Messi, impecable: “El que vam fer a Anfield és imperdonable i lamentable”
Comparteix
L'argentí exerceix de capità i protagonitza una roda de premsa farcida d'autocrítica, realisme i, com no podria ser d'una altra forma, disculpes
Notícia: Messi, impecable: “El que vam fer a Anfield és imperdonable i lamentable” - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa