L’actuació de Marc-André ter Stegen en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions mereix ser analitzada a consciència. El porter blaugrana ha estat decisiu durant bona part de la temporada, amb intervencions de luxe en partit ajustats com els disputats al Benito Villamarín davant el Betis, al Camp Nou davant el Leganés o en les semifinals de la Copa del Rei davant l’Atlètic de Madrid. Les seves aturades han estat clau perquè el Barça segueixi viu a la Lliga i perquè pugui jugar, el proper 27 de maig, la final de Copa al Vicente Calderón.
Però la conducta d’aquest dimecres en el partit davant el PSG consagra Ter Stegen com un porter diferent i excepcional. Amb el 3-1 al marcador i els ànims dels futbolistes blaugrana molt minvats, l’alemany va salvar el segon dels parisencs amb un aturada memorable en un u contra u davant Edinson Cavani, el jugador que li havia fet, minuts abans, un gol que deixava l’eliminatòria pràcticament sentenciada. Aquella aturada ha quedat, després de la remuntada, en un segon pla en els anàlisis del partit i en la repetició de les millors jugades, però la intervenció de Ter Stegen va evitar que el PSG eliminés definitivament el Barça de la Lliga de Campions.
Però Ter Stegen no és només un porter. És un futbolista més. Un jugador que pot ser capaç de participar en les jugades col·lectives, en la construcció d’un joc minuciós i d’alta precisió i de, fins i tot, convertir-se en el millor pivot recuperador. En el darrer minut de partit, el porter blaugrana es va vestir, sense canviar d’indumentària, de jugador de camp. Com haguessin fet tots els porters del món en una situació similar i amb l’obligació de fer un gol, l’alemany va pujar a rematar una falta lateral. Però a partir d’aquí la història el va obligar a canviar de registre.
La centrada no va ser prou bona, tot i dirigir-se cap a la seva posició, i Ter Stegen es va veure forçat a córrer enrere per evitar una contra del PSG. Però no satisfet amb la recuperació de la pilota, amb la tensió de la situació i nou jugadors blaugrana dins l’àrea, el de Mönchengladbach va tenir la sang freda per obrir la pilota a la banda, amb precisió i eficàcia, abans de rebre una dura entrada de Verratti. La falta que, després de la primera centrada de Neymar, va acabar amb el gol de Sergi Roberto i l’èxtasi col·lectiu.
Més passades que Verratti
La penúltima jugada del partit va ser un clar exemple d’allò que va succeir sobre la gespa. Aquella falta de Verratti a Ter Stegen, una imatge estranya amb el porter blaugrana al cercle central pressionat per un futbolista constructor del PSG -la fotografia que acompanya aquest text-, forma part del resum del duel al Camp Nou. Marc-André ter Stegen va completar, aquest dimecres, més passades que el futbolista més participatiu del PSG, precisament Marco Verratti. L’alemany va realitzar 24 passades correctes de 26 intents, dues més que el migcampista italià, que en va completar 22 de 26. De fet, tots els futbolistes del Barça -exceptuant Luis Suárez- van completar més passades que qualsevol jugador del PSG.
