Les estadístiques de Ter Stegen en la victòria del Barça a Anoeta no són exageradament bones tenint en compte el que acostuma a fer: quatre aturades, vuit recuperacions, catorze passades bones i cinc de fallades. Les xifres no són dolentes, ni de bon tros, però no destacaran quan s’avaluï la seva trajectòria al Camp Nou. Quan els culers perdien 1-0, el porter alemany ha fet dues intervencions vitals que han mantingut en vida el seu equip i li han permès remuntar pocs minuts després. Una actuació fonamental quedarà diluïda en una actuació més. Aquest, segurament, és el seu gran mèrit.
Una de les coses que diferencia les estrelles dels grans jugadors és la normalització d’allò que fan els primers; és la simplificació de la genialitat. L’aficionat del Barça ha interioritzat que, pràcticament sempre, Messi sempre acabarà apareixent, que Busquets exercirà de líder al mig del camp i, no ens enganyem, que Ter Stegen salvarà punts sota pals. I que, tot i que Cillessen ha respost amb bones intervencions quan ha tingut l’oportunitat de jugar, la seva assegurança de vida és d’origen alemany. Avui, els davanters de la Reial Societat no l’han posat massa a prova, però tot i així Ter Stegen ha tornat a ser decisiu quan els seus companys l’han necessitat.
L’altre dels seus grans valors sempre serà el d’haver fet oblidar Víctor Valdés com ho ha fet. La poca memòria del futbol oblidarà que, d’un any per l’altre, Barcelona va perdre un gran porter i una jove promesa va ser l’encarregat d’assumir la (gran) responsabilitat que implica defensar la porteria catalana. Va arribar amb només 22 anys del Borussia Mönchengladbach i va guanyar la partida a tot un veterà de Claudio Bravo en la que va ser una declaració d’intencions del Barça: la secretaria tècnica tenia clar que Ter Stegen havia de ser el present i el futur culer.
El temps ha donat la raó als encarregats de prendre aquella decisió i Ter Stegen s’ha acabat consagrant com una de les millors (si no la millor) incorporacions del Barça dels últims anys. L’alemany és d’aquells porters que no només comet errades amb molt poca freqüència sinó que partit rere partit salva punts. Les portades se les emportaran uns altres futbolistes, d’això no n’hi ha cap mena de dubte. Que el focus mediàtic, però, no amagui mai el gran tresor que el Barça ha trobat en ell.
