La temporada 2013/14 és una de les més peculiars de la història recent del Barça. Entre les etapes de Pep Guardiola i Tito Vilanova i la de Luis Enrique, els artífexs dels dos triplets de la història del club blaugrana, es va produir el pas fugaç del Tata Martino pel Camp Nou. El tècnic argentí va dirigir el primer equip culer un curs, en el qual només es va poder guanyar la Supercopa d’Espanya. La Lliga va acabar en mans de l’Atlètic de Madrid i la Copa i la Champions a les vitrines de l’etern rival, el Reial Madrid.
Per al Barça no va ser una bona temporada, ni de bon tros, però per al Tata Martino tampoc. L’actual seleccionador de Mèxic, de fet, ha assegurat en unes declaracions que ha recollit l’Agència EFE que “va ser el pitjor any de la meva carrera”. “No va ser un mal curs quant als resultats. Vam guanyar un títol i vam jugar una final, però a Barcelona el que importa són els títols que guanyes. No obstant això, va ser el pitjor any per a mi, ja que la meva aportació com a entrenador començava i s’acabava amb la gestió de l’equip”, ha opinat.
“Vam guanyar el clàssic contra el Madrid gràcies a un gol al contraatac, però a Barcelona això no acabava de quadrar. Jo entenia que no podíem negar a l’equip la possibilitat de córrer”, ha afegit per exposar que el que ell va rebre moltes crítiques per fer el que va acabar permetent a Luis Enrique guanyar el triplet. “La velocitat va fer el Barça més complet. Quan el domini era del rival, només calia retrocedir i sortir a l’espai. Ho van dur a terme amb Luis Enrique”, ha reflexionat un Tata Martino que, ben al contrari, recorda la seva etapa a la banqueta de Paraguai amb un somriure: “Em va donar l’oportunitat de deixar el futbol local”.
