Vigília de sant Josep i amb la primavera ja traient el cap, el Barça ha tingut una tarda feliç al Camp Nou en el que ha semblat l’inici del compte enrere cap al títol. L’equip de Valverde s’ha sobreposat a les baixes de dos homes capitals –Busquets i Suárez- i ha firmat una de les actuacions més completes de la temporada. Especialment al primer temps, el conjunt barcelonista ha ofert una de les seves millors versions, amb una abundant productivitat ofensiva capitanejada per Messi, inclosos tres pals, i el 2-0 del descans ha acabat sent molt curt. L’Athletic, entre desconnectat i nerviós, s’ha salvat d’una massacre.
Valverde ha gestionat les absències sense invents. Rakitic, eficaç, ha rellevat Busquets i ha actuat de pivot, situant-se sovint entre els centrals en la sortida de la pilota, i Alcàcer ha jugat en el lloc de Suárez. Sense brillar, el davanter de Torrent ha fet l’1-0 clau, en una rematada seca de primeres. Paulinho i Coutinho, de falsos interiors, han destacat a la mitja punta, arribant a l’àrea amb assiduïtat i verí. Sergi Roberto i Alba s’han desplegat pels laterals i Demebélé ha conjugat el 2-0 amb Messi, autor del seu 25è gol en el campionat i principi i final de l’atac. El cobejat porter de l’Athletic, Kepa, ha mantingut la serenitat davant l’onada blaugrana i ha evitat la golejada.
Respir al segon temps
A la represa, la piconadora catalana probablement s’hagi relaxat i els visitants han fet un pas endavant. Això ha comportat que Ter Stegen hagi hagut d’intervenir per primera vegada en tot el matx, per bé que el bloc bilbaí, amb més possessió i més temperat, no ha arribat a complicar-li la vida de debò al Barça. El públic, que ha tornat a quasi omplir l’estadi -84.053 espectadors-, també ha entès que la feina ja estava feta i ha preferit quedar-se amb el vendaval de la primera meitat que en el passa-com-puguis de la segona. L’abril és a la cantonada i, voluntàriament o no, Messi i companyia s’han concedit un respir.
Així, a falta de 9 jornades, que són 27 punts en joc, el Barça hauria de perdre un mínim de tres partits -quan no n’ha perdut cap en tota la Lliga- per comprometre el títol. Coses més estranyes s’han vist al món del futbol, però res fa pensar que la situació es pugui torçar de manera tan rotunda. De moment, ara hi ha una aturada de 15 dies per partits de seleccions abans de visitar el Sevilla l’últim dia de març, la nit de dissabte, la mateixa nit que es canvia l’hora i els dies s’allarguen com mana la primavera.
