Suárez dicta sentència: el Barça, a la final de la Copa del Rei (0-3)
x
Suárez celebra un dels seus gols contra el Madrid | RODRIGO JIMÉNEZ / EFE

El Barça assalta el Santiago Bernabéu (0-3) un cop més amb un triomf d’autoritat que li permetrà disputar la seva sisena final seguida de la Copa del Rei. Dos gols i mig de Luis Suárez -un l’ha fet Varane en pròpia porteria per evitar una diana de l’uruguaià- han decidit el Clàssic de tornada, on l’equip blaugrana ha completat una sensacional segona part. Pacient al primer temps i contundent al segon, el Barça ha sabut tirar endavant una semifinal on ha patit i gaudit a parts iguals. El premi final, una plaça a la final del 25 de maig al Benito Vilamarín. El rei de Copes vol seguir ampliant el seu palmarès. De fer-ho, serà el primer equip espanyol i europeu en sumar cinc títols de Copa seguits. 

 

La posada en escena del Barça ha estat sorprenent. Molt conservador, prudent i pacient, no ha volgut arriscar més del necessari a l’hora d’iniciar el joc. Tot i la necessitat de marcar almenys un gol, no s’ha volgut deixar portar per les presses i ha prioritzat evitar pèrdues que li poguessin costar car a buscar un gol. El guió semblava clar: tocava esperar el moment adient. I el Barça ho ha fet. Amb el pas dels minuts, s’ha vist un equip sense angoixa, que ha temporitzat el joc, però sense tenir profunditat i ni prendre certs riscos. Al Madrid li ha semblat bé aquesta proposta, i encara que ha arrencat el Clàssic pressionant amunt, de mica en mica s’ha anat tirant enrere per poder sortir amb espais i agafar el Barça desprevingut.

 

El primer a intentar-ho ha estat Vinícius, que ha patit una caiguda a l’àrea per una traveta de Semedo que ben li podria haver costat un penal. El VAR ha revisat l’acció, però no ha avisat l’àrbitre per tal que la revisés. Si s’hagués castigat amb penal, però, no hauria passat res. Un ensurt que no ha espantat al Barça, que ha seguit jugant a assegurar cada passada. El Madrid, protegit amb ajudes defensives d’homes com Lucas Vázquez, el gregari blanc per excel·lència, s’ha replegat amb encert, desconnectant així l’atac blaugrana. Dembélé ha jugat massa endarrerit i pràcticament sempre d’esquenes a porteria. A Suárez se l’ha notat lent, desconnectat i sense atacar els espais. I Messi, veient que els engranatges al mig del camp no han acabat de funcionar, ha hagut d’assumir massa vegades el rol d’iniciador del joc allunyant la seva posició de l’àrea rival.

 

Còmode amb aquesta proposta, el Madrid ha seguit avisant amb més ocasions que pilota. Novament Vinícius ha rebut una gran passada de Benzema dins de l’àrea, però ha rematat alt amb l’esquerra una ocasió molt clara. El conjunt de Solari, exceptuant una mala passada enrere que ha estat a punt de costar un gol de Suárez, que esperava una passada de la mort de Dembélé que Varane ha salvat de forma providencial, no ha cedit cap concessió defensiva. Els moviments de Benzema i de Vinícius han seguit generant maldecaps a la defensa blaugrana, però la manca de precisió del brasiler en la rematada final han permès que el marcador no es mogués en tot el primer temps. I això que el Madrid ha acabat el primer temps avisant amb gran perill: al minut 37, després d’una excursió temerària de Piqué, s’ha generat un forat a la defensa visitant que Vinícius ha estat a punt d’aprofitar. Semedo ha blocat el seu xut, però després de recollir el rebot, el defensa blanc ha assistit a Benzema, que estava tot sol dins de l’àrea. Afortunadament pels interessos de l’equip de Valverde, el mal xut del francès ha acabat topant amb Ter Stegen. Un minut després, novament Vinícius ha rematat alt una centrada per l’esquerra de Reguilón. El Madrid ha posat les ocasions del primer temps, però no ha trobat premi. El Barça, una paciència un punt desesperant. Gairebé tant com la permissivitat arbitral, incomprensible amb algunes faltes mereixedores de targeta que han acabat sense cap càstig.

 

La fam de Suárez

 

Amb tot, després del pas pels vestidors el partit seguia com havia començat, sense gols i amb tot obert. Un escenari que, en el fons, no era gens dolent pel Barça. L’inici de la represa no ha estat esperançador, un avís de Benzema per sobre del travesser. Però just després d’això, el Barça ha completat un gran contraatac on Dembélé ha llegit a la perfecció una passada a l’espai d’Alba, ha arrencat la moto i, un cop dins de l’àrea, ha cedit la pilota a Suárez, que de primeres l’ha empès a gol. Un gol d’olfacte del davanter uruguaià, que amb aquest suma quatre dianes al Santiago Bernabéu. Com més el critiquen, més ganes té de marcar.

 

Amb el 0-1, la pressió ha canviat de bàndol. El Madrid s’ha vist obligat a prendre riscos i el Barça ha començat a trobar més espais per sortir al contraatac. Paradoxalment, com més pausa semblava necessitar el partit, el Barça ha acabat sent més vertical. Un segon gol de l’equip de Valverde hauria estat providencial, ja que hauria obligat als blancs a fer-ne tres. El Madrid, però, no s’ha rendit, i ha buscat un empat que li permetés, almenys, forçar la pròrroga. Els blancs han atacat amb tots els mitjans, inclosos laterals: Reguilón l’ha tingut en una rematada de cap i Carvajal amb un xut creuat, però Ter Stegen ha tapat tots dos avisos. Poc després ha estat Vinícius qui, després d’alguns retalls, ha estat a punt d’aixecar el Bernabéu amb una jugada que ha acabat desviant Semedo a córner.

 

El lateral dret ha estat providencial també l’hora d’atacar, assistint a l’espai a Dembélé, que aquest cop ha atacat l’àrea per la dreta i des d’allà ha vist a Suárez, que ha estat a l’àrea petita per ajudar a empènyer la pilota al fons de la xarxa. Ho ha fet Varane, però mig gol l’ha fet l’uruguaià amb la seva presència al lloc adient en el moment adequat. El recital de Suárez, però, no ha acabat aquí: pocs minuts després, ha provocat un penal per una clara trepitjada de Casemiro. Messi, generós amb el seu amic, li ha cedit, pensant-se segurament que li podia permetre firmar el tercer i Suárez no ha fallat. I al Bernabéu, res millor que transformar-lo a l’estil Ramos. És a dir, amb un xut a l’estil Panenka. 0-3 i un bon grapat de seguidors desfilant cap a casa. Amb el tercer, Suárez ha entès que era l’hora de descansar. Cansat i apercebut, no ha volgut arriscar i Valverde l’ha tret per Vidal. El tram final, un rondo de l’equip blaugrana on ha pogut intervenir Arthur, que ha pogut jugar uns minuts, i que ha acabat desesperant el Bernabéu, que aquest cap de setmana tornarà a rebre el Barça. El Madrid, força tocat. El Barça, eufòric. Aquest cop hi haurà en joc la Lliga. Abans, però, hi ha una cosa clara: serà el Barça i no el Madrid qui disputi la final de Copa al Benito Villamarín, on tindrà l’oportunitat de convertir-se en el primer equip a guanyar cinc Copes del Rei seguides. Cap equip europeu ho ha fet al seu país. 



Nou comentari