El Barça ha fet públics els resultats de l’Observatori Blaugrana de l’agost del 2019, l’enquesta d’opinió que el club realitza cada semestre i que avalua la situació global de l’entitat mitjançant la valoració que fan 1.000 socis i 1.000 seguidors, i ha exposat que tant els uns com els altres han ratificat la seva confiança en la junta directiva de Josep Maria Bartomeu i han puntuat amb un 7,3 i un 7,4 sobre 10 el seu grau de satisfacció en relació amb la marxa general i la marxa esportiva del club, respectivament.
L’enquesta es va realitzar entre els dies 30 de juliol i 5 d’agost en el cas dels socis i del 30 de juliol al 25 d’agost en el dels afeccionats en general, és a dir, amb les ferides d’Anfield i el Benito Villamarín i la polèmica relacionada amb les negociacions pel retorn de Neymar com a escenari i context. Malgrat tot, només 49 de cada 1.000 socis suspèn la tasca general de Bartomeu al capdavant del club, encara que també cal remarcar que el pes dels èxits esportius respecte al juliol del 2018 ha disminuït, per a la massa social culer, del 40,6% al 18,6%, quelcom que evidencia que “el Barça és molt més que els resultats i que tot allò que passa en una pista i en un camp”, segons ha opinat el portaveu Josep Vives, l’encarregat de presentar les conclusions.
Tant els socis com els seguidors han posat un excel·lent al paper del primer equip masculí de futbol a la Lliga (9,4 i 9,3), un notable just al rendiment a la Copa del Rei (6,5 i 7,1) i un aprovat a la Champions que van completar els homes de Valverde (5,9 i 6,6), malauradament marcada per la dolorosa desfeta contra el Liverpool en la tornada de les semifinals. El futbol masculí, de fet, és l’única secció culer que està pitjor valorada en relació al darrer Observatori: la resta tenen més puntuació, sobretot el futbol femení, que assoleix una valoració elevada de 3,6 sobre 4, una nota de 9,2 i 9,3 sobre 10 (socis i seguidors) i un seguiment total o habitual del 41,2%, quelcom que evidencia la bona feina de la junta directiva en aquest aspecte.
En una enquesta que, per segona vegada consecutiva, no ha inclòs la “qüestió catalana”, el posicionament del club respecte al context polític i social que està vivint Catalunya (“Des del primer moment van pronunciar un discurs a favor de la llibertat d’expressió i contra la repressió de l’Estat, escenificada amb presos polítics, i en els primers Observatoris vam veure que la nostra massa social ens donava absolut suport. Si en un futur en tenim algun dubte, ho tornarem a preguntar”, ha argumentat Vives), la projecció internacional i la imatge en general han estat molt ben valorades, força més que la gestió social, econòmica de l’equip directiu de Bartomeu i, sobretot, la gestió dels conflictes externs i interns, que segueixen aprovant, però per molt poc, encara que el president intenti amb constància i insistència “tancar carpetes” i “no judicialitzar aspectes que es poden tancar i arreglar amb el consens”.
Pel que fa als objectius considerats prioritaris per la massa social, el fet de guanyar-ho tot ha tornat a imposar-se al de practicar un futbol més atractiu (encara que, val a dir, la diferència ha estat inferior). “Fa ja 15 anys que no parem de guanyar coses. Som el club que ha guanyat més títols del món en aquest període, i amb molta diferència respecte als següents. Ningú no vol deixar de guanyar. Mai no hi ha hagut cicles tan llargs i és normal que els socis i els seguidors el tinguin com a objectiu prioritari”, ha opinat el portaveu culer. Ser el club més conegut del món i guanyar més diners són les coses que menys interessen al barcelonisme, ja que, segons Vives, “nosaltres fem feliç la gent, no som una societat mercantil”.
Per últim, els resultats de l’Observatori Blaugrana de l’agost del 2019 han evidenciat, entre d’altres, que els equips d’esports amateurs (atletisme, rugbi, voleibol) cada vegada són més coneguts i seguits per l’afecció; que l’Espai Barça genera força il·lusió –tres punts sobre quatre, un 78,4% de la massa social està molt o bastant esperançada en un moment en què s’acaba d’inaugurar l’Estadi Johan Cruyff però en el qual encara no han començat les obres ni al Camp Nou ni al Palau Blaugrana–; que la Fundació Barça segueix creixent contínuament i incrementant exponencialment el seu pressupost per continuar treballant en molts àmbits (pràcticament tothom considera que la feina d’aquesta és molt o bastant bona); i que els socis i seguidors culers consideren que el Manchester City és el segon millor club de futbol del món després del Barça.
1 
