Sergi Barjuán (Les Franqueses del Vallès, 1971) va vestir la samarreta del primer equip del Barça durant nou temporades, des que Johan Cruyff decidís donar-li una oportunitat el 24 de novembre del 1993 en un desplaçament de Lliga de Campions a l’estadi Ali Sami Yen del Galatasaray. Forjat a les categories inferiors del Granollers com extrem, el vallesà va convertir-se en una de les grans apostes del tècnic holandès després que el mateix entrenador decidís canviar-lo de posició per poder-li treure el rendiment desitjat. De l’extrem, Sergi va passar al lateral, una zona d’on mai més va sortir. Ara, ja en la seva fase d’entrenador, l’excapità recorda la figura de l’home que va apostar per ell, en una entrevista amb El Món.
Què va significar pel planter l’arribada de Cruyff?
A nivell particular ho vaig notar, perquè em va tocar una mica més. Va situar el jugador Sergi en la posició que creia que podia treure’n més rendiment. Quan vaig fitxar del juvenil del Granollers jugava d’extrem, era un jugador molt ràpid que necessitava molt espai per finalitzar jugades. Potser l’estil del Granollers m’anava molt bé. Quan vaig arribar a can Barça, aquest espai que tenia amb un equip més defensiu el perdo perquè el Barça acostuma a tenir la possessió i, tot i que vaig jugar, no en treia el rendiment. Individualment i a través dels entrenadors, per buscar la millor opció, va retrassar la posició de davanter a interior i d’interior al lateral. Allà començo el bon rendiment, a partir del Barça B. A nivell particular, Johan em va ajudar a ser futbolista i em va donar tots els valors, com la persona important que era.
A banda de la reconversió de la seva posició particular, la Masia va canviar amb l’aterratge de Cruyff?
Anteriorment, el Barça fitxava, sense tenir un perfil definit de jugadors, sempre el millor. Quan va arribar Johan, ell perfila individualment les posicions del camp, analitza què pretén de cada jugador i comença a fitxar en sentit a l’estil de joc que busca i que implanta. Això no dóna rèdits fins els darrers anys de Johan, quan es guanya la Copa d’Europa i les quatre Lligues. Aleshores hi ha un procés de millora, després, amb altres entrenadors, però l’innovador va ser ell, sens dubte.
Com li va comunicar l’ascens al primer equip? Recorda la conversa?
La sort que teníem els del planter és que hi va haver una època en la qual, quan es fitxaven jugadors, s’abaratia el fitxatge jugant partits amistosos arreu d’Europa per aconseguir taquillatge i que aquests beneficis anessin pel club a qui li fitxaves el jugador. Aleshores, aquests partits servien als jugadors del planter per començar a tenir relació amb els jugadors del primer equip. Vaig començar a jugar, recordo que va ser per primer cop a Dinamarca, i a partir d’allà realment el vaig tenir més proper. No va haver-hi un dia que va venir i m’ho va dir, sinó que ja hi tenia relació en aquestes convocatòries. Allà veia com executava els partits, com convocava a la gent, com milloràvem. A partir d’això, un dia m’arriba la seva trucada pel partit de Champions a Galatasaray i vaig a entrenar sense saber quin seria el meu futur. A partir d’aquell moment tot canvia.
Quina influència va tenir Cruyff en la seva etapa al primer equip del Barça?
Això s’ha demostrat amb molts exjugadors. Com a jugador del planter et feia pensar per treure solucions a tots els conflictes durant un partit, et feia millorar. Aquesta millora que et provocava en el dia a dia, en els entrenaments i partits, fa que sàpigues com transmetre aquest estil, aquesta manera de fer i de pensar. A mi m’ha servit com entrenador en el fet de saber què vull fer-li arribar a un jugador i com fer-ho, perquè estàs convençut del que vols transmetre. A banda de tot el què ha aportat. L’important és que et feia millorar perquè et feia pensar. Això que el jugador sigui més autònom i pugui millorar pensant abans no estava globalitzat i ara potser es fa més. Abans potser era més nou i a mi em va quedar, sobretot això d’aprendre per què fas una possessió, un rondo, un moviment o un altre.
Vostè es considera un entrenador de l’escola Cruyff?
Desafortunadament o afortunadament he crescut amb el Juvenil del Barça, que és un avantatge i un desavantatge. Tens el millor per ser entrenador, millores molt, però et limita perquè els jugadors són tan bons que no et fan millorar. Si tens un partit ajustat saps que guanyaràs perquè són els millors. La meva decisió de sortir del Juvenil és per això, per millorar com entrenador. Aleshores arribo al Recreativo i, tot i que vull imposar les meves idees i que vull tenir un pensament similar al de Johan, els jugadors són diferents i has de treure les millors virtuts de cada jugador segons el que et pugui oferir. No pots aferrar-te a un estil de joc ni a una manera de pensar perquè no tens Messis, ni Xavis. Has d’adaptar-te al què el club et dóna i et porta i, evidentment, a les exigències que et demanen. Ara hi ha molt poca paciència, et demanen resultats en poc temps.
Cruyff jugava amb vostès per fer-los millorar? Els estimulava?
Ell feia servir totes les cartes perquè havia sigut jugador i havia passat per situacions que nosaltres fèiem, tant a favor, com en contra. Hi havia moments que es podia exaltar perquè ell havia passat per tot i t’ho feia corregir, encara que pensessis que ho feies bé. Al final, sempre pensaves que tenia raó i que les coses es feien com ell deia. El fet que un hagi sigut jugador et pot ajudar a saber dur un vestidor, a saber on pot arribar cada jugador, a saber si agafen el camí bo o no tant, i a treure el màxim de cada un d’ells. Això m’ho va donar molt en Johan. De mi va treure molt. Vaig estar tres anys a la Masia i al costat meu hi dormien molts millors jugadors que jo. Però, per alguna raó o una altra, la meva forma de ser i l’estabilitat familiar, em feia treballar molt i em donava força per ser millor. Vaig veure marxar jugadors molt millors que jo. Estic convençut que Johan va treure de mi la millor versió.
Quan té un problema o un dubte, vostè també pensa, com alguns excompanys seus han dit, en què faria Cruyff?
No ho he valorat mai, perquè cada situació és diferent. Johan va tenir al seu voltant jugadors molt bons, capacitats per solucionar ells sols els problemes. Els problemes que ell tenia eren diferents perquè ha estat amb equips de primer nivell i seleccions. Potser sí que en algun moment he pensat que Johan actuaria d’una manera, però he vist que potser no ho havia d’aplicar perquè el jugador era molt diferent. Al final, en el meu llibret, en no tenir-hi només a Johan, sinó també a Luis Aragonés, Van Gaal, Clemente, Camacho, m’ha donat altres coses que potser he fet servir per cada moment diferent. El fet de tenir a Manzano o Ferrando, que havien tocat vestidors de Segona, on he estat jo, fa que hagi valorat quina és la millor opció en cada moment agafant exemple de tots. En Johan, al final, no va tocar mai Segona, que és molt diferent de Primera.
I a nivell de filosofia de vida, hi pensa?
Sí, crec que havent impregnat tot el què el Barça m’ha donat, sobretot d’aquells anys de Johan, on ell feia, actuava i deia molt. Gràcies a això, a vegades em resulta més còmode parlar.
Veu en el futbol europeu actual una certa influència de Cruyff?
En Johan va ser l’impulsor d’una manera de jugar que cada dia s’ha anat millorant amb altres entrenadors. Les coses que realment es copien són les que obtenen títols. L’època d’en Johan va ser molt bona perquè es van guanyar títols, però ja no és només ell, sinó Guardiola i d’altres similars a Johan que han avançat en aquesta manera de jugar. En Johan estava per sobre els demés en la manera de fer pensar i d’entrenar, però cada època és diferent i ara hi ha altres referents que es donen a conèixer a través dels títols.
L’han contactat per jugar el partit d’homenatge al Dream Team?
No, no. Ningú m’ha dit res, què va.
Li sorprèn que el club reiteri que es disputarà?
Jo, com que no vaig ser-hi a la Copa d’Europa, potser no m’han trucat. És molt estrany, em sorprèn. Em sorprendria que truquessin a d’altres de la meva època i que no hi fos jo. Però bé, és igual, m’està parlant d’una cosa que ni sabia. Visc a Sevilla i aquí la informació del Barça arriba en comptagotes. Sé que hi ha un partit amb el Manchester United, dels Legends, però no li puc dir res més. Ningú m’ha informat, ningú m’ha dit res. La primera notícia que en tinc és ara. No sé si fa molt que se’n parla o si se’n dóna bombo.
De fet, el club ho ha fet oficial i ha repetit que el Dream Team jugarà contra un combinat d’estrelles de l’època.
Com es vol ajuntar totes les estrelles del Dream Team si més de la meitat estan entrenant i tenen quinze dies de vacances? És molt difícil. Però bé, no m’han contactat. També es pensen que, com que vaig marxar, sóc anti-Barça. Són més decisions polítiques que una altra cosa, però bé, suposo que si arriba el moment ja em trucaran.
