Sense rumb ni arguments (2-0)

El Barça encaixa una derrota preocupant a Granada (2-0). El conjunt blaugrana torna a decebre lluny del Camp Nou, tant a la primera meitat sense Leo Messi com en la represa amb ell, i encadena el quart partit a domicili sense conèixer la victòria. Els de Valverde es veuen completament superats al Nuevo Los Cármenes en un partit en què demostren no tenir ni rumb esportiu ni arguments futbolístics per creure en l’equip.

El costum de llançar primeres meitats

Semblava que era impossible aconseguir-ho, però el Barça ho ha fet. Ha completat una pitjor primera part que a Bilbao, Pamplona i Dortmund. El conjunt blaugrana havia marcat amb retolador vermell la visita al Nuevo Los Cármenes i estava obligat a demostrar als seus afeccionats que és un equip fiable i competitiu a domicili, però ha fracassat en l’intent. Una altra vegada. El Granada només ha tardat un minut i set segons a avançar-se després d’una greu errada de Junior Firpo, que ha desaprofitat l’oportunitat que tenia de reivindicar-se davant la baixa de Jordi Alba, i la reacció culer ha brillat per la seva absència.

Els de Valverde no han fet cap xut entre els tres pals en els 45 minuts inicials. El balanç ofensiu català s’ha reduït en un llançament de falta de Luis Suárez que s’ha estavellat contra el cos de Rakitic, que ha estat titular per primer cop aquesta temporada i tampoc no ha estat a l’altura de les expectatives, com la resta de l’equip, i dues jugades a pilota aturada que la defensa andalusa ha allunyat a empentes i rodolons. Res més. Griezmann ha estat desaparegudíssim com a extrem esquerre, Sergi Roberto ha tornat a decebre al mig del camp i amb la il·lusió i perseverança de Carles Pérez no n’hi ha prou. El Granada tampoc no ha fet res de l’altre món, però s’ha limitat a ser el conjunt seriós i ordenat que li havia permès arribar a la cinquena jornada de la Lliga Santander amb els mateixos punts que el Barça i les coses li han anat bé.

No és cap secret que les Lligues es perden en els camps dels equips modestos i durant els mesos d’agost i setembre. Ernesto Valverde ja va demostrar els seus dos primers anys que aquesta assignatura la tenia ben estudiada i avui ho ha tornat a palesar. El seu equip ha tirat tota una primera meitat i, per això, no es podia perdre el luxe de perdre ni un segon més: Leo Messi i Ansu Fati, avui suplent, han entrat al descans en els llocs de Carles Pérez i Junior, que tornarà a Barcelona completament assenyalat després dels seus primers minuts oficials amb la samarreta blaugrana. Sergi Roberto ha tornat al lateral dret, Semedo ha passat a l’esquerra i només han calgut cinc minuts per veure que la cara culer era una altra. No amb un somriure d’orella a orella, però tampoc tan trista com en la primera part.

Una derrota preocupant

La millora culer a la represa no ha estat per llançar coets. Ansu Fati ha participat molt i, com Carles Pérez a la primera meitat, ha estat el millor de l’equip. Quan un adolescent de 16 anys i un futbolista amb fitxa del filial són els més destacats–juntament amb un Frenkie de Jong que ha fet moltes coses bé–, el Barça té un problema. La realitat és que els catalans no han aconseguit imposar la seva teòrica superioritat en cap moment, el 4-2-4 que ha instal·lat Valverde no ha acabat de rutllar i Messi encara necessita uns partits de marge per adquirir l’alta competitiva i tornar a ser la solució en aquells partits que, a falta de domini al mig del camp, els blaugrana resolen des de l’encert a les àrees.

Els visitants han estat lluny d’empatar el partit en tot moment i, per acabar-ho d’adobar, Arturo Vidal ha comès un penal tant clar com absurd que ha ajudat el Granada a fabricar el segon i últim gol de la nit. Vadillo no ha perdonat des dels onze metres i els andalusos han escalat una muntanya inaccessible per a un Barça que no ha sabut competir a contracorrent ni, una vegada més, com a visitant. Un xut tímid de Messi des de dins de l’àrea i dues escapades de Fatis des de l’esquerra de l’atac han sintetitzat tot el que han fet els culers per intentar tornar a Catalunya amb algun punt.

El Barça segueix sense guanyar a domicili després de quatre compromisos, tres de Lliga i un de Champions, però això no és el més preocupant. Tampoc el fet que els de Valverde hagin sumat set dels quinze punts possibles, un de nou si només es tenen en compte els registres com a visitant, ni la major intensitat de tots els conjunts contra els quals s’enfronten. El pitjor i el veritable problema té a veure amb el futbol, amb el joc de posició, amb la filosofia que s’està deixant de banda des de fa molt de temps al Camp Nou i que de tant en tant, sobretot quan Leo Messi i Ter Stegen no salven els mobles, s’exterioritza en forma de desfetes enrojolants com la d’avui, no tant pel què sinó pel com.