El diàleg, el debat i, en definitiva, la democràcia són pilars fonamentals del Barça. Aquest no seria sense la seva massa social, masculina i femenina, tant potent com exigent amb la junta directiva en tots els àmbits, no només l’esportiu. Cadascun dels socis i sòcies de l’entitat culer és propietari i se sent seu el club (en un petit percentatge), quelcom que es tradueix en iniciatives originals i productives com la d’El Senyor Ramon, el primer think-tank –laboratori d’idees– centrat únicament i exclusiva en el Barça que aquest dimarts 19 de novembre del 2019 –justament 86 anys després que les dones votessin per primera vegada a Espanya–ha celebrat, a Condesa Beer i juntament amb Noies Twitter Barça, una jornada de reflexió al voltant del paper de la dona en el dia a dia del club. Perquè, efectivament, sense les dones no hi ha Barça.
La jornada, distesa, constructiva i profundament optimista, ha servit per evidenciar que ni el Barça ni els seus afeccionats volen girar l’esquena a la realitat de l’esport practicat per dones. Per posar de manifest que és tan cert que, en qüestió de gènere, s’ha fet molta feina però encara n’hi ha moltíssima més a fer. I que la voluntat, com a mínim, hi és. Les paraules de Maria Teixidó, directiu responsable de l’equip femení blaugrana, ho han deixat molt més que clar. “És una responsabilitat de club apostar pel futbol femení. Estem destinant molts esforços en això. Ha costat molt que els mitjans de comunicació ens acompanyessin, però ara ja ho estan fent. Des que vam començar hi ha hagut molts canvis. L’equip femení ja ha arribat a una final de la Champions, i ho ha fet molt abans del que crèiem. Tenim quatre equips formatius que estan competint i guanyant en categories masculines. I les ídols de les integrants de l’equip són dones, i no homes”, ha declarat.
“Tots sabem que la lluita de la dona per arribar a càrrecs de responsabilitat serà llarga. La realitat que ens trobem és molt dura. Les condicions d’algunes jugadores de la Primera Iberdrola estan molt per sota del que haurien d’estar. Nosaltres estem empentant les jugadores a lluitar pels seus drets. Les nostres ho fan per solidaritat, perquè no es troben en situacions tan desastroses. Hem d’acompanyar el moment, no l’hem de deixar escapar“, ha seguit Teixidó, que també ha reconegut que ja fa temps que el Barça es planteja “obrir el Camp Nou per al femení”, però que “no ens hem de deixar portar per l’efervescència i cal anar a poc a poc”: “La mitjana d’assistència de la temporada passada va ser de 1.200 seguidors tenint en compte que en partits determinats vam superar els 12.000 i els 14.000. L’objectiu a curt termini ha de ser la fidelització. S’ha demostrat que, si invertim en futbol femení, serem capaces de reduir les diferències amb el masculí“.
La també secretària de la junta directiva no ha estat l’única representant culer a l’esdeveniment. Josep Vives, portaveu del club, no ha fallat a la seva cita amb un acte organitzat per El Senyor Ramon, encara que ha deixat que fossin les ponents qui monopolitzessin el micròfon i s’ha limitat a celebrar els progressos en termes d’igualtat i instar les dones a “agafar la batuta”, ja que “som els homes, inclosos els que estem compromesos amb la igualtat, els que prenem les decisions”. Per exemple, l’esportista d’alt rendiment i diputada al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana Núria Picas ha assegurat que “hi ha hagut un canvi notable en qüestió de gènere”, sobretot en el seu esport, “minoritari i de Tercera regional”: “Cada vegada hi ha més noies que es posen un dorsal per competir o corren per afició al carrer. Els mitjans de comunicació ens estan ajudant molt. De mica en mica anem avançant i cada vegada en som més“.
“Creiem que l’esport femení no té la repercussió que hauria de tenir a dins del Barça. Però bé, som optimistes per naturalesa i creiem aquest partit també el remuntarem”, ha exterioritzat Carol Huesa, productora editorial. “El sostre del futbol femení és el model de negoci del futbol més enllà de les passions. A la Primera Iberdrola hi ha molt poques jugadores que puguin viure del futbol. Queda molta feina per fer, però el Barça va ser el primer club a professionalitzar el seu equip femení. És un gran treball que hauria de tenir continuïtat en altres aspectes del dia a dia del club”, ha opinat la periodista Núria Casas. “Vivim en una societat de clara desigualtat, per molt que les coses estiguin canviant. Dediquem molt de temps a les notícies protagonitzades per homes. Fent-nos costat podem aconseguir que hi hagi una igualtat entre persones”, ha sentenciat la nadadora i també comunicadora Paula López, mentre que Sílvia Guerrero, afeccionada blaugrana a qui van prohibir l’entrada a la final de la Copa de la temporada passada amb la samarreta de “Llibertat presos polítics”, ha narrat el que, dissortadament, va haver de viure.
La trobada organitzada per El Senyor Ramon i Noies Twitter Barça ha estat, sobretot, conscienciadora. I constructora, ja que ha proposat iniciatives per fabricar un futur molt millor. Però no suficient: celebrar jornades com la d’avui és completament positiu, però amb això no n’hi ha prou. Cal passar a l’acció. El cap de setmana passat, quan s’ha produït la primera aturada de la història del futbol femení, ha servit per deixar ben clar que, si tots i totes remem en la mateixa direcció, l’esport femení és imparable. El Barça, com al Més que un club que presumeix de ser, ha de ser una de les entitats que més catapulti la societat cap a una igualtat de gènere que, per molt utòpica que sembli, és absolutament possible. Només cal que els uns acceptin fer un pas enrere i les altres no tingui por, com han palesat que no en tenen, a fer-ne un d’endavant. Perquè, efectivament, sense les dones no hi ha Barça.
