Sandro Rosell, un any a la presó

L'expresident del Barça compleix 365 dies en presó preventiva, acusat de blanqueig de capitals i pertinença a una organització criminal

Avui fa tot just un any, la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela enviava a presó de manera incondicional, i sense fiança, l’expresident del Barça Sandro Rosell, acusat d’un delicte de blanqueig de capitals pel cobrament de fins a 14 milions d’euros en comissions il·legals procedents de la venda de drets de la selecció brasilera de futbol, així com per la pertinença a una organització criminal a través d’un entramat societari creat de la mà del seu soci andorrà Joan Besolí, també empresonat a Soto del Real.

Després d’onze negatives judicials a l’excarceració de l’expresident, aquest divendres es compleixen dotze mesos de la seva entrada a la presó madrilenya sense haver-se sotmès a judici i amb la reiteració per part de la jutgessa, de la Fiscalia i de la sala d’apel·lacions de mantenir-lo retingut degut a l’elevat risc de fuga. En la interlocutòria del 25 de maig del 2017, de 13 pàgines, Lamela manifesta que Rosell, Marta Pineda (la seva esposa), Joan Besolí, Ricardo Terra Teixeira (l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol), Shahe Ohannessian, Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer -actualment a l’Aspire Academy de Qatar- “formaven part d’una organització criminal amb àmbit transnacional, la qual es va dedicar a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites, derivades de la venda per part de Ricardo Terra Teixeira dels drets de la selecció del futbol del seu país a una mercantil àrab amb seu a les Illes Caiman. […] I tot això a través d’un entramat de societats i comptes principalment al Principal d’Andorra”.

 

Segons la jutgessa, la trama té l’inici el 24 de novembre del 2006, amb la signatura entre la CBF i l’empresa International Sports Events (ISE) per la venda dels drets de24 partits amistosos de la selecció brasilera. “Com a conseqüència de l’operació, es va imposar a la compradora un pagament de fons dels quals en benefici propi es van apoderar Alexandre Rosell i Ricardo Terra Teixeira”. 8.393.328 euros per al president de la CBF i 6.580.000 per a Rosell.

Lamela especifica que un dia abans de la signatura entre la CBF i ISE, Rosell va signar un contracte amb la mateixa ISE a través de l’empresa Uptrend Developments LLC (propietat de l’expresident culer), en virtut del qual Uptrend actuaria com a intermediari en l’operació. Per aquest contracte, Uptrend rebria 8.393.328 euros. L’auto també desvela que Uptrend va ser fundada el març del 2006 i participada per la Fundación Regata, “constituïda tres setmanes abans de la constitució d’Uptrend i controlada pel propi Rosell Feliu […] com a únic soci de la mateixa”. A més, segons el text, “tant Uptrend com la Fundación Regata estaven mancades d’infraestructura”.

 

Elevat risc de fuga

 

L’Audiènica Nacional ha rebutjat fins a onze peticions d’excarceració basant-se en la facilitat de Sandro Rosell per mantenir una vida normal fora del territori espanyol tot i l’embargament dels seus béns i comptes corrents a l’Estat. Segons la jutgessa, la principal activitat empresarial de l’expresident del Barça, “i font d’ingressos, es troba fora d’Espanya, viatjant a l’estranger amb regularitat i per períodes de temps perllongats. […] La investigació ha posat de manifest la facilitat del sr Rosell per viatjar i viure temporalment en diversos llocs del món, posseïnt una gran fortuna i, allò que és més important, comptes, béns i negocis fora d’Espanya que lògicament li facilitarien la sortida de territori espanyol i la subsistència en d’altres països”.

 

La venda de BSM, clau segons l’Audiència

 

En la segona part de la interlocutòria inicial, la jutgessa Lamela troba la clau en la venda fictícia de Bonus Sports Marketing (BSM), l’empresa de Sandro Rosell i Marta Pineda. Aquella empresa que el mateix Rosell va prometre vendre un cop accedís a la presidència del Barça per no incórrer en un conflicte d’interessos. Segons el text, l’expresident blaugrana va percebre 6.580.000 euros entre el novembre del 2010 i el gener del 2011 (ja a la llotja del Camp Nou) en cinc transferències, “quatre d’elles provinents de l’empresa suïssa Kentaro, tot i que foren ordenades per ISE”.

 

Sandro Rosell va declarar que aquests més de 6,5 milions d’euros van ser ingressats per la venda de BSM el maig del 2011 a la societat libanesa Sports Investments Offshore SAL, administrada per Shahe Ohannessian, amic i company d’estudis de Rosell a ESADE. Però Carmen Lamela considera que existeixen fins a 13 proves per considerar que Ohannessian és un testaferro de l’empresari català.

 

1. L’administrador és un conegut seu.

2. Marta Pineda va seguir com apoderada de Bonus després de la seva venda.

3. L’empresa es trasllada a una seu física propietat de Rosell.

4. La societat libanesa es constitueix un mes abans de la compra.

5. S’utilitza com a referència del valor de venda de Bonus una Due Dilligence fictícia inservible per determinar el valor real de Bonus.

6. Rosell percep de Bonus (des de la seva venda) fins a quatre milions d’euros.

7. Rosell manifesta haver rebut una quantitat propera a 6 milions com avançament per la venda, sense constar en el protocol de venda on es van rebre els diners, quan, com, etc.

8. A més, a pesar de la venda de BSM, Rosell no deixa de tenir un paper destacat en les activitats de BSM, de la qual ja venia cobrant grans quantitats en concepte d’assessorament, 300.000 euros el 2009 i 800.000 el 2010. L’any 2011 un servei de consultoria per import de 400.000 euros és facturat per l’entitat TRUE OASIS COTTAGE, de la qual l’administrador és Rosell i està domiciliada al carrer Déu i Mata 127, 3er pis de Barcelona.

9. Tot i que Rosell va aparentar vendre la societat BSM el 2011, segueix tenint-hi relació directa; […] hi carrega els seus viatges, facturant les despeses per vols realitzats a BSM.

10. En les converses telefòniques intervingudes, s’ha pogut comprovar que ha estat ell qui ha decidit l’acomiadament de l’empleada de BSM Emmanuelle Elisabeth Gasnier Perrier, i no el seu administrador formal Shahe Ohannessian.

11. BSM té actualment el seu domicili social al carrer Maó de Barcelona, essent aquest local de Rosell.

12. El seu administrador Shahe Ohannessian resideix igualment en un pis ubicat al carrer Reus nº20 de Barcelona, també propietat de Rosell.

13. El contingut de la conversa que mantenen Rosell i Josep Colomer el dia 02.05.2017 a les 18:14 hores posa de manifest la relació de Rosell amb Qatar i l’Aspire Academy, que era canalitzada a través de BSM, seguint les relacions amb ella i cobrant de Qatar tot i haver-se produït la venda de BSM, sense cap intervenció de Shahe Ohannessian com a comprador de la societat BSM i administrador de la mateixa.

 

Els 8.393.328 euros de Teixeira i 6.580.000 de Rosell sumen un total de 14.973.328 euros, els gairebé 15 milions que l’Audiència Nacional considera que l’empresari català va blanquejar a través de la trama empresarial “en perjudici dels beneficis deixats de percebre per la Federació Brasilera”.

 

Lamela rebutja 400.000 euros de fiança

 

Durant el desembre passat, Rosell va posar 400.000 euros sobre la taula de la jutgessa Carmen Lamela per aconseguir la llibertat provisional, després de superar el mig any empresonat. Segons detalla la interlocutòria, al qual va tenir accés El Món, la jutgessa especifica l’oferiment de la defensa de l’expresident del Barça, però reitera que “si la sala hagués considerat la possibilitat que el senyor Rosell quedés en llibertat a través del pagament d’una fiança, així ho hagués acordat fixant l’import que hagués estimat adequat per garantir la seva disponibilitat davant aquest jutjat o tribunal que conegués la causa, un fet que, evidentment, no ha realitzat”. A més, la jutgessa manifesta que “la precarietat al·legada no concilia amb la quantitat de 400.000 euros que ofereix com a fiança”.

 

Conversa amb Teixeira

 

Una de les interlocutòries redactades per Lamela detalla, de manera literal, una conversa mantinguda entre Sandro Rosell i Ricardo Teixeira el 16 d’abril del 2017, és a dir, un mes abans que l’expresident blaugrana fos detingut, traslladat a Madrid i empresonat a Soto del Real. En la conversa telefònica, Rosell i l’expresident de la CFB proven de trobar opcions de fugida i busquen solució a un problema de llibertat del brasiler:

 

TEIXEIRA: Una altra cosa important que havia de dir-te és el següent. Ell m’aconseguirà, perquè coneix gent a Tailàndia i Dubai, ho saps, no?

ROSELL: Sí, sí

TEIXEIRA: D’acord, doncs m’aconseguirà una llicència perquè jo vagi allà sense que res em passi. Què malament està el telèfon.

ROSELL: No és el meu. Però, anar on?

TEIXEIRA: Al local

ROSELL: Però, on? A Tailàndia?

TEIXEIRA: Sí

ROSELL: Perquè tu puguis anar a Tailàndia?

TEIXEIRA: Sí

ROSELL: Meravella

TEIXEIRA: Però el què jo volia no era això. El que jo volia era que tu em miressis la possibilitat d’aconseguir el mateix amb Tamine

ROSELL: On?

TEIXEIRA: Amb Tamine

ROSELL: Ah, sense problemes. Per anar, per anar a Qatar?

TEIXEIRA: Sí, sí. Però vull que em garanteixi que no m’enganxarà. I també que no tinguin canvi d’entregar a la gent

ROSELL: No, no, res. L’únic lloc que penso que és perillós per tu, lògicament, és ‘Casa dels gringos’, lògicament, i Europa

TEIXEIRA: No, no. Europa ni parlar-ne

ROSELL: I els gringos tampoc. En la resta del món, en la meva opinió, no tens cap problema. Però, anem a assegurar-ho, perquè en dues setmanes seré allà. Seré amb Tamine i li preguntaré. Li demanaré, no li preguntaré

TEIXEIRA: Tu li dius que Ricardo vol anar allà, però que necessita una garantia seva. Tu el convides perquè ell entri i surti d’allà

 

El Senat brasiler apunta a Rosell

 

L’exmandatari del Barça forma part d’una investigació que duu a terme la cambra brasilera i que ha dut l’exjugador del Barça Romário a declarar per viodeconferència a l’Audiència Nacional. L’informe del senador va determinar, després de mesos de recerca, que Rosell estava implicat a una cadena de pagaments irregulars als expresidents de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).

Rosell va fer, segons aquesta investigació, dos pagaments a Ricardo Teixeira, expresident de la CBF i amb qui l’uneix una bona amistat, durant els anys 2011 i 2012Un informe del Consell de Control d’Activitats Financeres del Brasil (COAF) al qual va tenir accés aquest diari, certifica i demostra els pagaments, presumptament irregulars, de Rosell a Teixeira.

El primer, l’any 2011, de 4,1 milions d’euros. Aquests diners van transferir-se a nom dels fills del mandatari brasiler: Antonia Wigand Teixeira, Ricardo Teixeira Havelange i Roberto Teixeira Havelange. El segon, l’any 2012. Aquest pagament -3,6 milions- va efectuar-se directament al compte de Ricardo Teixeira. La investigació, efectuada pel Senat del Brasil, ja és en mans del Ministério Público Federal, acusant l’expresident de blanqueig de capital i malversació de fons.

 

3,5 milions de Qatar

 

De les interlocutòries redactades per la jutgessa Lamela també se’n desprenen noves dades que fan referència als acords empresarials de Rosell amb l’emirat de Qatar. Després que l’exmàxim dirigent del Barça aparegués en l’Informe García com un dels responsables de l’elecció del Mundial de Qatar 2022, l’Audiència Nacional afirma ara que l’empresari barceloní va signar un contracte de cinc anys, del 2017 al 2022, a raó de 3,5 milions d’euros anuals, per “desenvolupar el projecte Aspire que fins aleshores venia realitzant l’empresa BSM”, empresa de la qual Rosell va afirmar haver-se’n desprès mesos més tard d’haver assolit la presidència del Barça el 2010 i que la mateixa investigació ha assegurat que segueix vinculada amb l’empresonat a través d’un testaferro. Aquest nou contracte va ser segellat amb una societat oberta a Hong Kong el 10 de gener del 2017 i anomenada One of Ours Limited.

 

La defensa hi veu una mà negra

 

Després de les onze peticions d’excarceració, la defensa de Rosell té clar que l’expresident està rebent un tracte absolutament desproporcionat. Durant els darrers mesos, el seu advocat, Pau Molins, ha estat molt crític amb les decisions de Carmen Lamela. “Això no passa enlloc. Ho expliques a l’estranger i no ho entenen. I si ho compares amb altres casos, tampoc s’entén”, ha manifestat. I ho compara amb la investigació sobre Ángel María Villar: “Si ho comparem amb el cas Villar, ell va estar sis setmanes a presó.” Molins també relaciona el cas de l’expresident blaugrana amb el dels consellers del Govern de la Generalitat empresonats. “L’excepcional és això que passa amb Rosell i els exconsellers catalans. La diferència de criteris diu molt poc de la justícia”, ha reiterat en les seves darreres compareixences. L’advocat de Sandro Rosell també posa la vista més enllà, directament en d’altres països: “No hi ha explicació jurídica perquè sigui a presó, hi ha d’haver algun motiu ocult que no surt en les resolucions. Sospito de pressions d’altres països com els Estats Units, que estaran molestos per haver perdut el Mundial en favor de Qatar”.

Més informació

Nou comentari