“Sóc innocent al 100%. No hi ha cas”. Així de segur s’ha mostrat Sandro Rosell abans de viatjar aquest dijous a Madrid, ciutat on serà jutjat a partir del pròxim dilluns 25 de febrer després de ser acusat de blanqueig de capitals i de liderar una organització criminal per la compra-venda de drets televisius de partits amistosos de la selecció brasilera de futbol. L’expresident del Barça ha assegurat en una entrevista exclusiva a El món a RAC1 des de la presó de Brians2 que la seva situació és “absurda”, “surrealista” i “injusta” i que li han “robat dos anys” de la seva vida.
Rosell ha trencat el silenci per defensar la seva innocència, però sobretot per denunciar els gairebé dos anys de presó preventiva que ha patit. El relat no deixa indiferent ningú: “Estic indignat. He passat per tots els estadis: dubte, sorpresa… Fins i tot, encara avui, pels meus advocats, tot plegat és surrealista. La meva família està trista i indignada. Per a mi, el pitjor són els meus pares. M’han robat dos anys de la meva vida al costat d’ells i, a més, quan més ho necessiten, perquè són grans. Volia estar amb ells per viure’ls quan més ho necessiten i no puc. També em fa molta pena per les meves filles. En aquests dos anys, no he pogut celebrar els 25 anys de casats amb la Marta, no he pogut celebrar els 18 anys de la meva filla petita, no he pogut pagar una barra de pa a la meva dona…”.
“Diuen que continuo en presó preventiva per risc de fuga, la qual cosa és absurda, ja que aquí tinc tota la família. M’han embargat tot el meu patrimoni, tinc tota la meva vida bloquejada i no tinc diners fora”, ha seguit exposant en la conversa amb el periodista Jordi Basté l’exmàxim dirigent blaugrana, que “ara, sobretot, vull defensar la meva innocència”.
La seva versió del cas
“Tot va començar l’any 2006. L’empresa ISE, propietària de la televisió d’Aràbia (ART), buscava continguts de futbol. Tenien bones referències de la meva empresa, Uptrend i van contactar amb mi per fer d’intermediari de la compra dels drets de la selecció brasilera, però també els de la tailandesa, la portuguesa i altres seleccions del món. Vam negociar 24 partits amistosos. La seu és Andorra i l’empresa va complir amb la legalitat andorrana. ISE no sabia res del Brasil. La Confederació Brasilera de Futbol abans cobrava 650.000 dòlars de l’empresa Traffic, que tenia un dret de tempteig per igualar la proposta. ISE va oferir 850.000 dòlars., ho vam comunicar a Traffic i ho aquesta va igualar. Vaig parlar amb els àrabs i els vaig dir que confiessin en mi. Els vaig proposar 1.150.000 dòlars, s’ho van pensar i van dir que sí. Traffic ja no hi va entrar. Gairebé van triplicar la inversió que havien fet. Nosaltres anàvem a comissió, el 20%. ISE va acabar pagant el doble que rebia la CBF amb anterioritat.
El que diu la Fiscalia és que el contracte entre ISE i la Fiscalia és il·legal perquè creu que la meva empresa va pagar comissions al president de la CBF. Primer, no he pagat cap comissió, ni un euro, a Ricardo Teixeira. I en cas que algú interpretés que sí, que, repeteixo, no és el cas, no hagués passat res perquè, a Brasil, no és il·legal. Insisteixo, no vaig pagar-li cap comissió.
En dos anys, la jutgessa només ha ordenat una diligència, la declaració de l’exfutbolista Romario. La va fer per videoconferència i va mentir. Tot això es va investigar al Brasil. 17 senadors van fer un dictamen. 15 no hi van veure res, dos van fer un vot particular. Un d’ells, Romario, va ser l’únic que hi va veure alguna cosa. 15 no hi van veure res. Romario va enviar a la Fiscalia només la seva valoració, no va dir res del 15 a 2 al Senat. Crec que ho va fer, en primer lloc, perquè vol ser president de la Confederació Brasilera i perquè abans del Mundial de Corea i el Japó del 2002 Scolari el va deixar fora de la selecció i em va venir a veure a Nike quan jo treballava a Sud-amèrica per si li podia fer un contracte d’ambaixador de Nike o d’alguna cosa d’aquestes i li vaig dir que no. El tercer motiu és que, quan jo vaig estar al Barça, em va venir a veure per saber si podíem col·locar al Barça B el seu fill Romarito. Vaig fer que els tècnics l’anessin a veure i em van dir que no estava preparat per jugar al filial. Quan li vaig dir que no, es va emprenyar.
No hi ha motius perquè l’FBI m’obri una investigació als Estats Units. Va arribar una comissió rogatòria internacional dels Estats Units (CRI) l’any 2014. En aquesta, la Fiscalia dels EUA a l’Audiència Nacional preguntava si ‘el ciudadano español Sandro Rosell’ va fer moviment de compte corrent dels EUA a un compte de La Caixa. ‘Volem saber si això és il·legal’, diuen… Hi ha un problema: jo no tinc cap compte als Estats Units. Repeteixo: no he tingut mai cap compte corrent als Estats Units. És així de bèstia”.
El fetge d’Abidal
“Seré molt breu. Quina animalada. Quina animalada. Per resoldre-ho, només cal que vingui el cosí i que ensenyi la cicatriu. Que citin a declarar tota la gent que hi havia a la sala d’operacions i que van veure que aquell dia hi havia el cosí i Abidal. I el que més greu em sap és que posin en dubte el paper fonamental del que és, sens dubte, el millor sistema de trasplantaments del món, que, a més, es fa al Clínic. Clar que sóc jo el de la conversa telefònica amb Juanjo. Però escolta-la bé: jo simplement vaig fent que sí i me’l trec de sobre quan parla del tema, no li faig ni cas. I sí, efectivament, opino del que penso d’Abidal com a persona”.
