L’expresident del Barça, Sandro Rosell, ha presentat recurs d’apel·lació contra la interlocutòria del passat 27 de setembre, del titular del jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, en la que l’imputava, juntament amb el Barça i el també expresident Josep Maria Bartomeu, d’un delicte de suborn en el marc del cas Negreira. En un escrit de 17 pàgines, al que ha tingut accés Món Esport, l’equip jurídic de Rosell replica al jutge que tots els delictes imputats haurien prescrit des de fa anys. De fet, Rosell va deixar la presidència del Barça el 23 de gener de 2014, i per tant s’ha d’aplicar la prescripció dels cinc anys als delictes de què se l’acusa: suborn, administració deslleial i falsedat documental.
A més, Rosell destaca una clamorosa errada processal en la seva imputació, i és que “mai no va ser objecte d’investigació en les diligències preliminars de la Fiscalia”. De fet, el ministeri fiscal va considerar que el seu mandat es considerava prescrit. Ara bé, l’expresident hi veu alguna fosca perquè afirma que la imputació arriba per “una cosa estranya que va passar que va fer canviar de criteri a l’últim minut”. “Una estranya raó que, de moment, desconeixem”, argüeix la defensa. Per altra banda, Rosell recorda a la secció de l’Audiència de Barcelona que ja s’ha vist castigat per cinc acusacions de la Fiscalia que han acabat amb absolució o en arxiu i prega no tornar a passar per una nova “pena de banqueta”.
Prescripcions per tots els delictes
L’escrit d’apel·lació fa una lectura tècnica i molt acurada dels informes policials i dels escrits de la fiscalia, així com una lectura detalladíssima dels criteris processals de la prescripció dels delictes. En aquest context, els advocats de Rosell raonen els motius juridicotècnics pels quals consideren que els tres delictes que el jutge Aguirre li imputa en la interlocutòria de suborn han prescrit. Fins i tot, arriba a apuntar que si citen Joan Laporta o Joan Gaspart, que també van ser presidents que van fer pagaments a José María Enríquez Negreira per suposadament afavorir arbitratges al Barça, només ho podrien fer com a testimonis i no com a imputats. Tant la falsedat documental, com el suborn o l’administració deslleial prescriuen al cap de cinc anys.
Rosell fa un pas més enllà i apunta a una intencionalitat gens clara de la fiscal del cas i ho afirma sense embuts. “Per alguna estranya raó”, exposa el recurs, “que de moment desconeixem, una cosa extraordinària devia passar entre el 27 de febrer de 2023 -data del Decret de Conclusió de Fiscalia- i el 10 de març de 2023 -data de la presentació efectiva de la denúncia de Fiscalia-, perquè finalment de forma sorprenent i contrària a la línia de recerca duta a terme durant un any per la fiscal Virginia Sánchez Prieto i la Policia Judicial adscrita a la Fiscalia, algú va imposar la inclusió de Sandro Rosell en l’últim minut“. De fet, hàbilment la defensa de Rosell explicita que la fiscal utilitza una argúcia legal per poder aplicar l’article 286 bis del Codi Penal, que preveu una inhabilitació superior -no aplicable a l’àmbit de l’esport i si a la indústria o el comerç- i que abastaria 10 anys. Un termini prou folgat per a buscar-li les pessigolles a Rosell.
Una altra pena de banqueta?
A la part final de l’escrit, en el punt de conclusions, la defensa de Rosell també contextualitza el recurs més enllà dels motius tècnics arguïts. “És de coneixement públic que Sandro Rosell ha patit els últims anys un autèntic calvari personal i familiar, en haver estat sotmès per la Fiscalia en fins a cinc acusacions que totes han estat infundades d’acord amb resolucions judicials ja fermes”, ressalta l’escrit. Així recull el cas Mediapro per un delicte de revelació de secrets; els casos Neymar I i II per corrupció en els negocis, estafa i delicte fiscal; el cas Rimet de blanqueig de capitals i organització criminal i, finalment, un judici per delicte fiscal (cas TOC).
Després de repassar tot aquest historial subratlla que el cas Neymar II va acabar amb la retirada d’acusació de la Fiscalia en ple judici i la condemna a costes de l’acusació particular. Un altre, com el cas Rimet, tramitat davant l’Audiència Nacional, va portar Rosell a romandre gairebé dos anys a la presó provisional per acabar sent absolt, en un dels “episodis més vergonyosos de la història recent de la Justícia espanyola”. Els advocats insisteixen al tribunal que no demanen cap “tracte de privilegi per les injustes acusacions què ha estat sotmès pel Ministeri Públic durant els darrers anys”. Ara bé, sí que asseguren que “se sent legitimat per sol·licitar, si més no, que no se’l sotmeti per enèsima vegada al suplici personal i familiar d’haver de passar per una nova acusació i pena de banqueta sense cap fonament”.
Més informació ben aviat
3 
