Julio Salinas (Bilbao, 1962) va formar part d’aquell meravellós equip que va canviar la història del Barça. Aquella plantilla que, després de dues temporades de proves i adaptació, va aconseguir guanyar la primera Lliga i enlairar-se al cim del futbol amb quatre tornejos estatats consecutius i la tant preuada i desitjada Copa d’Europa, aixecada a Wembley el 20 de maig del 1992. El davanter basc, en una entrevista amb El Món, recorda la figura del seu tècnic, Johan Cruyff, i detalla els problemes que envolten la disputa del partit amistós en motiu de l’homenatge als 25 anys de la primera Copa d’Europa.

Què li demana Johan Cruyff quan aterra al Barça? Li detalla algunes consignes?

A mi no em demana res. Em signa el Barça i arribem junts, després d’una època fotuda pel club i amb un projecte nou. Ell ve amb noves idees i un sistema de joc concret. Jo sóc el davanter centre i em marca unes pautes de moviment, moltes vegades diferents d’allò al qual jo estava acostumat, perquè tenia més recorregut. Ell em limita una mica més l’espai.

 

És cert això que es comenta que va ser Cruyff qui el volia i no el president?

No, a mi em va fitxar Javier Clemente. L’equip el va fer Clemente. Cruyff no coneixia ningú, és holandès i estava a la seva terra. En aquella època l’entrenador que havia de venir era Clemente, perquè tenia bona relació amb Núñez. Li va demanar noms i per això els que van venir van ser bascs i algun jugador de l’Espanyol. Clemente va posar els noms i aquella llista, una vegada decidit que Clemente no havia de ser l’entrenador, es van fitxar igualment.

Diu que el va limitar sobre la gespa. Amb Cruyff va veure nous mètodes d’entrenament i de jugar?

Sí, la manera d’entrenar va ser totalment nova. Jo arribava d’un equip com l’Atlètic de Madrid on tot eren entrenaments físics. Córrer, córrer i córrer. En aquest sentit en Johan va ser un innovador, perquè va proposar entrenaments divertits, sempre amb pilota i els famosos rondos. El seu estil és el que s’utilitza ara, perquè tothom entrena amb pilota. En aquella època no ho feia ningú això.

 

Vostès veien en el seu entrenador una mena de geni? O no el concebien així?

En Johan era un líder i el seu missatge arribava molt, l’entenies. Ens va costar molt, perquè al principi vam rebre molts gols, perquè jugàvem a l’atac i deixàvem espais. Però ho vam aixecar. Necessitàvem els jugadors propicis pel sistema. El primer any vam jugar bé a futbol, érem tots nous i ens costava. El Madrid ho guanyava tot i era difícil contrarrestar-ho, però també perquè les crítiques eren molt severes, sobretot per la manera de jugar. En Johan ens va convèncer que estàvem en la bona línia. I el seu missatge va arribar i hi vam creure.

 

Cruyff jugava amb vostès? Diversos jugadors han comentat que els ‘picava’ per treure bon rendiment de cada un.

Sí, segons el jugador. Ell es posava als rondos i als jocs de posició, de tant en tant. Però amb cadascú feia la seva tàctica. A Stòitxkov, per exemple, li deia una cosa i als altres ens en deia una altra. Això anava segons la confiança que podia tenir amb els jugadors.

 

Era un tècnic que anava més enllà de la gespa? És a dir, participava de la gestió del club.

Jo crec que això té una part bona i una part dolenta. Ell es va fer l’amo del club, per dir-ho d’alguna manera, manava en totes les parcel·les. Hi ha coses bones i dolentes, des del meu punt de vista. Jo crec que ara, en aquests moments, això no es podria fer. La part bona va ser la capacitat de decisió d’on s’havia de fer la pretemporada, com es gestionaven els viatges o quins fitxatges s’havien de fer. Aquesta era una parcel·la que li pot correspondre a l’entrenador. Però no estic d’acord en què ell manés als contractes. Ho decidia tot, fins i tot els diners que havia de cobrar un jugador. En aquest sentit, van marxar jugadors com Roberto o Milla, i els que es van quedar va ser perquè el club els va fer una oferta a esquenes del ‘míster’, com en el meu cas, el de Goiko o el d’altres jugadors. Imaginem-nos que Luis Enrique decideix què ha de cobrar Messi. No, seria impensable. O altres decisions econòmiques sobre els jugadors. En Johan estava acostumat a manar sobre això i, el club, per no discutir amb ell, ho feia d’una altra manera per darrere.

 

Quina influència va tenir Cruyff en la seva carrera?

En la meva, futbolísticament, no crec que tingués incidència. Jo pertanyo a un equip que ha fet història. Quan vaig venir, jo ja era internacional, havia jugat Mundials i Eurocopes i ja havia guanyat títols. No crec que tingués incidència en la meva manera de jugar, o en la meva carrera, però sí que considero que vam marcar una època. Vam fer història. Vaig pertànyer a un club que va passar de ser derrotista a ser guanyador. Amb en Johan, la figura que hi havia a dalt de tot, van canviar les coses i la història. Vam passar d’un Madrid impossible de guanyar a aixecar quatre Lligues i una Copa d’Europa i a fer un camí, una forma de viure i de jugar que encara avui, amb retocs, segueix endavant. He tingut la sort de ser entre els escollits. Va ser un privilegi jugar en aquest equip que sempre serà recordat. A partir d’ara el Barça guanyarà moltes Champions, perquè ho té més fàcil i té un poder econòmic molt gran, entre els millors, però la gent no sabrà el resultat de la tercera Champions, ni contra qui va jugar, ni qui va fer els gols. En canvi, tothom recordarà la primera, a Wembley, contra la Sampdoria i amb gol de Koeman.

 

En el seu moment no va acabar de la millor manera possible amb Cruyff. Vist amb perspectiva, la visió li ha canviat?

No. Jo a en Johan l’estimava i li tinc molt afecte. Però té coses bones i dolentes, com tothom. En Johan va ser un avançat per la seva manera d’entrenar. Va ser un geni, un Jules Verne de l’època. Va marcar la història com a jugador i la va canviar com entrenador. Amb això, tots els elogis. Però com a persona manaire es va equivocar molt i va ser perjudicial pels jugadors, no només amb contractes. A mi i a cinc jugadors més ens va treure un programa de televisió que ens anava molt bé, només perquè a ell no li agradava que poguéssim guanyar diners. Ens va prometre que si es guanyaven títols tothom quedava renovat, en un moment dolent que semblava difícil que ho poguéssim fer. Però vam guanyar la Lliga renovant l’avantatge respecte el Madrid i vam perdre la final de la Champions, que jo no la vaig jugar. Després d’aquell viatge d’Atenes, que jo ja marxava al Mundial, em diu que he de marxar. No va tenir cap sentit. No quedàvem renovats automàticament? Però em va dir que el millor per a mi era que marxés. No, el millor per a mi no, deixi’m que jo pugui triar. Jo em volia quedar. Després d’una hora i mitja parlant em va dir que havia de marxar sí o sí. Aquesta no va ser una postura bona per a una persona, ni per a un entrenador. A l’entrenador, qui el fa gran són els jugadors. Sense els jugadors, l’entrenador no fa res. Nosaltres també vam fer gran en Johan i ell no es va portar massa bé amb els jugadors, perquè el què havia de fer era defensar-nos a mort, també en el sentit econòmic, perquè vam donar la vida per ell. Aquí es va equivocar i no puc canviar l’opinió perquè la realitat va ser aquesta.

 

Vostè veu en el futbol europeu actual una influència dels mètodes de Cruyff?

És clar, i tant. El món del futbol ha canviat molt des d’en Johan. Tothom entrena amb pilota i la visió dels entrenadors és diferent. Ara, està clar que per jugar com en Johan has de tenir els jugadors. És molt difícil que arribis a un club petit i puguis jugar així. Però els entrenaments, la manera de sortir amb la pilota i tractar-la, és diferent. La prova és que, si intentes analitzar els equips, encara que siguin petits, tots intenten jugar la pilota. No és com abans, que tot era físic i ens pegàvem molt més, també perquè no hi havia càmeres. Fixa’t amb Itàlia, com ha canviat també. Tothom intenta imitar el Barça.

 

Vostè va dir que no els havien informat sobre el partit amistós en honor a Wembley 92. Li han dit alguna cosa?

No hi ha cap partit del Dream Team. De moment, no hi ha res. Nosaltres fa gairebé dos anys vam proposar aquest partit pel 25è aniversari. Ara, amb la mort d’en Johan, amb més motiu. Si l’homenatge era al Dream Team, ara això s’amplia a la seva figura i a tot el què va representar. Nosaltres el volíem fer, però, a data d’avui, no hi ha res. Hi ha un partit el 30 de juny dels Legends que no té cap sentit fer-lo, perquè havia de ser el del Dream Team. Estem esperant. Fa dos anys, amb l’Angoy i una colla el volíem fer, ho teníem tot per fer-ho, el club va donar llargues, ho va deixar passar, després ho va reprendre i nosaltres estàvem encantats de fer-ho, però encara no hi ha res. Seguim esperant. Ara estan movent fitxa, fent les seves gestions i no sé si es farà. Queden tres mesos i no sé si hi haurà dates. S’ha de tenir en compte una cosa. La data ha de ser el 30 de juny o abans, quan acabin les competicions, perquè hi ha entrenadors com Guardiola, Eusebio, Laudrup o Koeman, quatre grans figures, o secretaris tècnics com Txiki, Zubi o Alexanko. Ells acabaran al juny i s’hauria de fer aleshores, però ara hi ha el partit dels Legends. Quan es farà?

 

Hauria de ser abans del 30, aleshores.

La data és al juny, quan acabin les competicions. Perquè al juliol, agost o setembre ja no es pot fer. Els vuit o nou importants, sense menysprear ningú, estan entrenant o de secretaris tècnics i no ho podrien fer.

 

El Barça ha reiterat que el partit es disputarà.

Això no ho han dit. Han dit que està dins d’unes idees. A mi em van dir que havien pensar en fer alguna cosa, com el què han fet durant l’any, començant per la samarreta. Volen fer un acte pel Dream Team, però no sé què faran, però que tothom posi de la seva part. Signar autògrafs o sortir al Gamper, d’actes se’n poden fer molts. Però això del partit, no hi ha dates. Quan em vaig enterar del partit contra el Manchester United, dels Legends, em vaig quedar de pedra, perquè no trobo dates. Estic a l’espera. Però igual que jo, estem tots. Jo crec, sincerament, que el partit no es farà. Arriba un moment que ja passem, perquè ho vam intentar i vam veure que no podíem fer res perquè no tenien cap interès. Ara han tornat a atendre-ho, però no veig que vulguin fer-ho o que s’acabi fent. Ara ho ha agafat Bakero, l’han contractat perquè faci les gestions i consulti a veure què es pot fer, però estem a l’abril. I hi ha una cosa molt important. Si fas un partit contra el Manchester United al Camp Nou, el que no pots pretendre és fer-ne un altre una setmana després al mateix camp, no té cap sentit, perquè no ompliràs el camp dues vegades. No em quadra, no m’entra al camp. A mi em sembla perfecte que facin aquest partit, però que el facin després. Aquest ha de ser un homenatge al Dream Team i a la figura d’en Johan. I aquest hauria de ser el motiu i el partit. I a més, com nosaltres vam dir, que vagin entrant jugadors fins que arribin als Puyol i als actuals. Jo, com has pogut comprovar, dic les veritats i allò que penso. No sóc dels què diu les coses bones per quedar bé. Dic les coses com són i que cadascú les agafi com vulgui. A en Johan li hauria encantat que li fessin aquest homenatge. L’altra cosa és que el club ho vulgui fer. 



Nou comentari