Jugarà la seva vuitena final de la Women’s Champions League i intentarà aixecar el màxim trofeu continental per sisena vegada. Si ho aconsegueix, encadenarà quatre anys consecutius regnant a Europa. Ja fa 13 anys que guanya la lliga francesa, una de les més competitives, amb una superioritat incontestable i, per què no dir-ho, pràcticament insultant. Té en la seva plantilla Ada Martine Stolsmo Hegerberg, la millor futbolista del planeta. Va apostar pel seu equip femení l’any 2004 i, és clar, quan al seu país el futbol practicat per dones es va professionalitzar el 2009, res ni ningú podia retallar la distància que ell havia recorregut. L’Olympique de Lió és el millor equip del món.

El Barça ho tindrà molt difícil per guanyar la primera Champions femenina de la seva història, però no impossible. Les blaugrana, acostumades a ser favorites en la gran majoria de compromisos que disputen, faran seva, aquest dissabte al Ferencváros Stadium de Budapest (18.00 hores/Barça TV), la filosofia amb què la resta de rivals intenten privar-les de la victòria dia rere dia. Tot pot passar. En el futbol no hi ha res escrit. La il·lusió, de vegades, és molt més important que la qualitat i la història. Si les coses sortíssim com es preveu sobre el paper, el Leicester masculí mai no hagués guanyat una Premier League i la Reial Societat no hagués pres la Copa de la Reina al temible Atlètic de Madrid, que ja fa tres anys que no negocia amb ningú el títol de la Lliga Iberdrola.

Que les de Lluís Cortés ja hagin fet història i hagin estat el primer equip espanyol a arribar a la final de la Women’s Champions League no vol dir que aquestes decideixin viatjar a Budapest per fer-se fotografies i aprofitar per fer turisme. És un moment especial que s’ha de gaudir, evidentment. És un premi a l’aposta del club blaugrana en una secció cada vegada més competitiva a Europa (els resultats ho evidencien), evidentment. Serà un partit en què el resultat serà el de menys i en què costarà deixar de banda les emocions i no deixar-se vèncer per l’escenari i el rival, evidentment. Però res de tot això impedirà el Barça demostrar que és més que un club i que està capacitat per regnar al continent per primera vegada. Les finals s’han de competir i les culers ho faran. Evidentment.

El repte és majúscul. Difícil, però no impossible. Si les futbolistes blaugrana són fidels a la filosofia i l’estil que les ha conduït cap a la final, en algun moment d’aquesta tindran opcions d’aixecar el trofeu que les acreditarà com a campiones d’Europa. Recordin: el futbol sempre et torna el que li dones. Aquesta frase que al Camp Nou es repetia durant l’època de Guardiola, màxim hereu del llegat de Johan Cruyff, ha de servir al Barça per entendre que, de vegades, que els mitjans siguin excelsos és més important que els finals siguin exitosos. Per això, les de Lluís Cortés han de sortir a la gespa del Ferencváros Stadium de Budapest amb el mateix missatge al cap que el mític entrenador holandès va transmetre, un 20 de maig del 1992, a l’equip masculí abans de la seva primera Copa d’Europa: Salid y disfrutad.



Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa