Sandro Rosell ha tornat a reflexionar al voltant dels gairebé dos anys que va passar en presó preventiva. En una entrevista a Lo de Évole, l’expresident del Barça ha assegurat que el seu cas “no va ser un error judicial”, sinó que “va ser una conspiració”. “La situació a Catalunya va influir, no em va ajudar ser català. Sembla que per ser català ja ets un delinqüent. Han passat de respectar-nos a ‘l’A por ellos’. Cal que es revisi i corregeixi això”, ha opinat.
Sobre l’interrogatori de Carmen Lamela, Rosell ha opinat que “va ser poc respectuós”. “Només es fixava en els seus papers i no em mirava als ulls. Em feia preguntes per passar l’expedient. Quan em van enviar a la presó ja vaig veure que hi havia una persecució contra mi i contra el meu soci”, ha afegit abans de reiterar que la seva condició de president del Barça és la que va desencadenar-ho tot plegat i de mostrar-se “una mica rancuniós”, però “tampoc massa, ja que amb rancor no es va enlloc”.
Rosell sospecha que Jaume Roures pudo estar detrás de sus problemas con la justicia. Y va a llegar hasta el final para averiguarlo #LoDeRosell pic.twitter.com/v7EQF0BoRk
— Lo de Évole (@LoDeEvole) May 3, 2020
L’exmàxim dirigent blaugrana ha recordat que “tant la magistrada com la fiscal inductora de la prevaricació van ser sorprenentment ascendides després de la instrucció del meu cas” i, a més, s’ha mostrat disposat a arribar fins al final per conèixer la veritat, ja que “dos anys a la presó no tenen preu, no es paguen amb res”. “Vull saber qui hi ha darrere d’això”, ha asseverat un Rosell que desconfia, entre d’altres, de Jaume Roures i Florentino Pérez, el primer “perquè va dir que estaria molt de temps a la presó i això em fa sospitar” i el segon per haver-li pres Neymar Jr l’estiu del 2013.
Al marge de recordar com va començar el seu cas, quelcom que ja explica en el seu llibre, Rosell també ha protagonitzat unes declaracions polèmiques sobre el seu patrimoni de 30 milions d’euros. “Si em compares amb Bill Gates, no soc ric. Tot és relatiu. Avui en dia, està mal vist tenir diners. Hi ha una cosa que em crida l’atenció: quan s’escullen els governs, es competeix per veure qui és més pobre. Jo a algú que fa 30 anys que treballa i té 1.000 euros al compte no el votaria mai. Si s’ha administrat malament, encara ho farà pitjor amb el país”, ha reflexionat.
