Les lesions de llarga durada de Luis Suárez i Ousmane Dembélé –la del francès confirmada aquest dimarts després de l’operació a Finlàndia– han obligat el Barça a acudir al mercat de fitxatges fora de termini per incorporar un davanter que reforci la línia ofensiva, integrada ara per ara per només dos efectius, Leo Messi i Antoine Griezmann, més Ansu Fati, en dinàmica del primer equip des de principis de temporada. Tota l’atenció mediàtica s’ha centrat en el davanter que incorporarà la secretaria tècnica d’Éric Abidal durant aquest mes d’hivern. En defensa, no obstant això, la situació no és menys preocupant.
Després de la cessió de Jean-Clair Todibo al Schalke 04, Quique Setién només té tres centrals disponibles: Gerard Piqué, Clément Lenglet i Samuel Umtiti. El català és indiscutible. Pot estar millor o pitjor, però no deixa de ser un dels millors jugadors del món en la seva demarcació i ja fa molt de temps que forma part de la columna vertebral de l’equip blaugrana. Entre els dos futbolistes francesos tampoc no hi hauria d’haver debat: malgrat que, quan va arribar al Camp Nou, Setién va intentar recuperar la millor versió d’Umtiti, el ’23’ s’hi troba ben lluny i no ofereix símptomes de millora. És una caricatura de si mateix. El partit al Benito Villamarín va evidenciar-ho a la perfecció.
De fet, el compromís davant el Reial Betis va deixar clar que, ja no només per les seves condicions físiques, sinó també pel que aporta sobre el terreny de joc, l’exjugador de l’Olympique de Lió no pot assumir, ara per ara, un rol superior al de tercer central. No és fiable en cap aspecte. Tenint en compte que Lenglet ha fet un pas endavant i ha sabut demostrar que mereix ser l’acompanyant de Gerard Piqué en l’onze titular quan arribin els compromisos importants, la resolució de l’equació és senzilla. No hi ha més. No cal donar-hi més voltes ni alimentar el debat fictici al voltant de la tesi tuitarie que assegura que “el millor Umtiti és més bo que el millor Lenglet”. Ja se’n parlarà quan hi hagi alguna possibilitat real de veure el millor Umtiti.
Setién, obligat a mirar al filial
Tenint en compte que Gerard Piqué encara no ha fet net de les molèsties físiques que l’acompanyen des de la desfeta del Barça a San Mamés, que va provocar l’eliminació culer de la Copa, que Lenglet està sancionat després de ser expulsat davant el Betis i que Umtiti no convenç, Setién està obligat a convertir les paraules en fets i fer ús del planter com va prometre en la seva presentació. És en aquests moments, en què l’equip necessita algú capaç d’estar a l’altura, quan es demostra la confiança en la Masia. Ronald Araujo, clau en l’equip de García Pimienta i quatre vegades convocat amb el primer equip, és el futbolista cridat a entrar en escena per tot el que pugui necessitar d’ell l’entrenador càntabre. Si respon, el problema central del club blaugrana estarà solucionat.
Nascut a Rivera (Uruguai) l’any 1999, el del centenari del Barça, Araujo va fitxar pel conjunt català a finals d’agost del 2018 a canvi d’1,7 milions d’euros fixos més 3,5 en variables. Més d’un any després, el 6 d’octubre del 2019, el jove futbolista va debutar amb el primer equip al Camp Nou, durant un partit de Lliga en què va disputar 14 minuts i va ser expulsat –amb polèmica– per Mateu Lahoz. Des de llavors, el defensa, que destaca per la seva potència física i els seus 1,93 metres d’alçada, no ha tingut més oportunitats, ni amb Valverde ni amb Setién. Segons dades de Transfermarkt, amb el filial ha jugat 39 partits, durant els quals ha celebrat sis gols, ha repartit tres assistències i ha vist deu targetes grogues.
